Arxiu de la categoria: 2014-2015

Somnis de sorra i flor viva

L’espectacle multidisciplinar “Somnis de sorra” ja és va veure a Igualada fa més d’un any en una actuació a la Plaça Pius XII que va agradar molt. Aquesta vegada, fet al teatre de l’Ateneu amb un públic silenciós i expectant, l’espectacle va resultar sorprenent i deliciós. Així ho van sentir els espectadors que van aplaudir diverses vegades al mig de la representació i van dedicar als intèrprets una llarga ovació final. No ens atrevim a relatar l’obra. S’ha de veure i la companyia Ytuquepintas té corda amb aquest format per molt temps.

El proper dilluns tindrem a l’AUGA “1036 metres de vegetació”  amb Carolina Riba. Aquests 1.036 metres són la diferència entre la cota més baixa de l’Anoia, La Foresta de Piera (amb 200 metres), i la més alta a Sant Jeroni de Montserrat (1.236 metres). A través d’aquests 1.036 metres de diferència fa un repàs de la diversitat de flors silvestres que s’hi poden trobar en haver-hi tanta varietat climàtica.

auga_somnis de sorra

Lluís M. Albín, memòria i agraïment

Vint anys desprès de la seva mort i quan en fa cent del seu naixement, s’aviva el record de l’arquitecte i humanista Lluís Maria Albín. 
Un record agraït de la gent que el va tractar. També, i especialment, dels qui foren “clients” seus: persones a qui Albín els va projectar i dirigir la construcció del seu habitatge, fàbrica o d’altres edificis. Clients que, cinquanta anys després, estan molt satisfets de la visió de futur que va tenir Albín i de la qualitat de la construcció. Construccions fetes amb recursos no gaire cars i que han resistit molt bé el pas del temps.
Jaume Farrés, cisteller i canyisser, va relatar les murrieries tècniques i grans coneixements constructius d’Albín, amb qui va col.laborar en molts dels setanta projectes que Albín va realitzar a Igualada. Desprès es passà un documental on es visualitzaven cases i edificis fets per Albín, entre ells el Convent dels Caputxins d’Igualada guiats i valorats pel P.Lluís de Reus.
Anna Albín, arquitecte i filla de Lluís Albín, va exposar detalls més personals i familiars. Carles Crespo, Arquitecte Municipal d’Igualada, va cloure la sessió amb un apropament a la singularitat tècnica d’Albín explicada sobre edificis construïts a d’altres ciutats. Albín va projectar i realitzar unes mil set-centes construccions al llarg de la vida.
 
Dilluns vinent, la companyia Ytuquepintas ens portarà un espectacle multidisciplinar amb il·lustració amb sorra, circ, música en directe i pintura ràpida.
auga_lluis albin

Recordant l’Oratori “Mil Anys”

El dia 28 de març del 2004 s’estrenava a la Basílica de Santa Maria d’Igualada l’Oratori “Mil Anys”. Aquell dia l’església gran no va poder encabir tota la gent que volia assistir-hi.

L’Oratori va ser la resposta que van donar Antoni Dalmau en la lletra i Valentí Miserachs en la música a la petició de commemorar el mil·lenari del temple. I diumenge que ve, sota la batuta de Valentí Miserachs, cors, orquestra, solistes i orgue tornaran a interpretar-lo.

Per això, dilluns passat a l’AUGA, Antoni Dalmau va explicar la gènesi del text: la història que s’hi explica, els fets importants ocorreguts a la ciutat poèticament narrats en el cant. En va llegir alguns fragments i, especialment, l’himne final, que es va mostrar com un cant esperançat i valent per a la nostra societat i la nostra ciutat.

Josep Miquel Mindàn, el director qui ha coordinat i dirigit tota la part musical fins que diumenge entregui la batuta a Valentí Miserachs, va fer entenedora la partitura a tot l’auditori, tant pels entesos com als no coneixedors del llenguatge musical. Amb extraordinaria facilitat va explicar la dificultat i la resolució d’alguns passatges i el públic, escoltant-los, s’adonà encara més de la bellesa i emotivitat d’un Oratori excepcional.

El proper dilluns, a l’AUGA farem una aproximació a la figura de l’arquitecte Lluís Albín.

auga_milenari

 

Un robot de mascota

Aquesta setmana a l’AUGA ens hem tornat a acostar al món dels robots. Si l’any passat la Universitat Politècnica de Catalunya ja ens va iniciar al món de la robòtica d’alta precisió destinada a les operacions quirúrgiques, aquesta vegada els robots eren d’ús més general i, en alguns casos, molt originals.
Robots destinats a estimular nens autistes, robots per a la recuperació física o, entre molts altres usos, robots com a mascotes personals. Un dels que va cridar especialment l’atenció va ser un “robot foca”, és a dir, una foca blanca molt simpàtica recoberta d’un càlid pelatge que amaga infinitat de sensors. Segons s’acaricia l’animal, la màquina percep el tacte i respon amb sons i moviments agraïts dels ulls, de la cara o del cos. Un envoltori de companyia per “amagar” uns mecanismes d’altíssim nivell tecnològic. Mascotes que en països d’alt poder adquisitiu s’estan venent de forma important.
A la sessió de l’AUGA de la setmana vinent, recordarem els 10 anys de l’Oratori que celebrava el mil·lenari d’Igualada, amb música de Valentí Miserachs i lletra d’Antoni Dalmau.
auga_robotica

La Batalla de Els Prats de Rei a l’AUGA

Cinquanta-set mil homes -alguns d’ells amb les seves famílies-; milers de cavalls, canons i morters; tota la logística per alimentar persones i animals; eines per portar pólvora, bales, bales de canó, estris per cavar trinxeres… i tot el què es pugui imaginar en una concentració humana aplegada en un espai reduït a pocs metres de Els Prats de Rei, entre el setembre i fins quasi el Nadal de 1711.

Jordi Segura, Director del Museu Municipal de Prats, va desgranar La Batalla de Els Prats de Rei amb precisió i agilitat. Després de comentar els aspectes “polítics” de la guerra va explicar la tàctica militar emprada pels borbònics per conquerir la vila.

Segura explicà l’apropament a la vila mitjançant trinxeres en diagonal, les “mines” subterrànies per entrar-hi i les “contramines” fetes a l’interior del poble per neutralitzar-les, els tipus de canons i la longitud de tir que podien assolir, els diversos uniformes i utillatge dels soldats segons la seva especialitat. I ho va il·lustrar amb fotografies recents del simulacre de Batalla fet l’agost passat.

Els generals Vendôme i Starhemberg, professionals al cap i la fi al servei d’unes i altres potències europees, es tenien mutu respecte i consideració. Segura va detallar els obsequis que s’intercanviaven, sobretot, en aliments de luxe. També va explicar la immensa gana que van arribar a passar molts soldats, tots ells també professionals, i com això fou motiu de desercions.

Quan van marxar els exèrcits, a Els Prats només quedaven dues cases dretes. Les bombes i l’aprofitament de les bigues per escalfar-se les havien soterrat totes.
Avui Prats de Rei és un poble ben construït i molt polit, i amb gent preparada que sap recordar i guardar una memòria que és seva i de tots.

El proper dilluns a l’AUGA parlarem dels robots i el canvi social que produiran.
auga_batalla prats

Entendre el Raval i entendre el perquè

Enric Canet -biòleg, educador, escolapi i força present als mitjans audiovisuals- va venir a l’AUGA com a Director de Relacions del Casal dels Infants del Raval de Barcelona.
Canet va tenir l’encert d’explicar amb claredat i concisió l’origen de la pobresa endèmica del barri. Uns orígens de més de set-cents anys que no s’aconsegueixen revertir.

Als primers emigrants procedents de les comarques catalanes que rep Barcelona per culpa de les males collites, s’hi afegeixen successives onades vingudes d’altres llocs peninsulars i fins arribar a les actuals procedents d’Àfrica, Àsia o Sud-Amèrica. I aquestes últimes incorporacions tenen un procés d’acollida encara més complicat.

Els infants que atén actualment el Casal son nascuts aquí, però encara son percebuts com a “immigrats”; mentre que ells se senten naturalment “d’aquí”. Aquesta contradicció els fa insegurs en la seva condició ciutadana.

Canet va explicar de forma amena i simpàtica com treballen al Casal d’Infants, la seva aportació a d’altres Casals de l’entorn metropolità de Barcelona, quins són els serveis que poden oferir als infants…

Dilluns que ve, Jordi Segura ens parlarà de la Batalla de Prats de Rei.

auga_raval

Thubten Wanchen, el Tibet

La presència del monjo budista i representant de la Casa del Tibet a Barcelona, Thubten Wanchen, a la sessió d’AUGA va despertar notable interès i no va decebre.

Va començar explicant la invasió del Tibet l’any 1959 per part de l’exèrcit Xinès. Una guerra desigual que es va saldar amb l’assassinat d’un milió dos-cents mil dels sis milions de tibetans existents en aquell moment.
Wanchen va expressar el respecte i bona harmonia amb totes les religions, especialment amb els cristians, a qui va retreure la poca pràctica religiosa i espiritual dels seus joves. Va comentar la bona entesa amb Montserrat i el recent treball conjunt de publicació d’un llibre. Va insistir en la dimensió espiritual de les persones, en la conveniència de la meditació i en l’eficàcia del pacifisme.

El moment polític actual del Tibet, -un territori equivalent a la suma d’ Alemanya, França i Espanya amb immensos recursos en urani i or- es de desesperança per la consolidació de la invasió xinesa en tots els aspectes: la llengua i escriptura tibetana pot desaparèixer, les ciutats s’omplen de xinesos que ocupen tots els llocs de l’administració i l’economia. Totes les botigues les ocupen els xinesos. En aquest punt va fer un advertiment a totes les nacions sobre l’habilitat dels xinesos en conquerir-ho tot silenciosament.

Preguntat pel Dalai Lama, amb qui Thubten Wanchen es reuneix sovint, va pronosticar que viurà fins als 113 anys (ara en té 80) i que la vessant política de la seva acció l’anirà cedint a un monjo ja escollit.
En acabar la seva estada al teatre, el simpàtic i rialler monjo es va reunir amb la petita comunitat tibetana d’Igualada.

auga_tibet

 

Ser molt eficaços al ser solidaris

La sessió de l’AUGA d’aquesta setmana comptà amb la presència de Francesc Mateu i Hosta, director d’Oxfam Intermón a Catalunya, metge amb llarga experiència a Bolívia i responsable de projectes a l’Àfrica. La xerrada formava part dels actes de l’Octubre Solidari. Mateu va venir a parlar de com fer al màxim rendible l’ajuda que la gent dóna a Oxfam i en va posar exemples coneguts.

El títol de la seva intervenció era: ” Pous, escoles i hospitals…?…No!, lluita contra la desigualtat”  i sota aquesta idea va explicar com projectes nascuts als anys setanta amb la idea de “construir-los-hi…” han quedat desfasats i són una càrrega més que no pas una ajuda.

Amb l’import que és podia destinar a Etiòpia fent pous, és van recuperar els drets de “denominació d’origen” que sobre el cafè etíop ostentava una primera i molt coneguda marca mundial de cafeteries. El resultat econòmic de l’operació ha estat i seguirà essent espectacular en els propers anys.  En el mateix tema del cafè, les accions contra el monopoli dels compradors fan molt més rendible el treball dels cultivadors.

Mateu va canviar el concepte de lluita contra la pobresa pel de lluita contra la desigualtat. Les 80 persones més riques del planeta tenen més riquesa que els 3.500 milions de persones més pobres i, en això, la injusta distribució dels impostos hi té molt a veure.

La setmana vinent, Thubten Wanchen ens parlarà del Tibet: el país de la neu i el budisme sota l’opressió.

auga_oxfam02

Els secrets del Vaticà a l’AUGA

Vicenç Lozano, enviat especial de TV3 al Vaticà durant els últims 20 anys, va omplir totalment el Teatre de l’Ateneu i fou premiat amb llargs aplaudiments. Degut a l’èxit, segurament la seva conferència tindrà una segona part d’aquí a uns mesos.
Lozano va ensenyar molts serveis i dependències poc conegudes del petit Estat inserit a Roma. Va explicar des del cinema fins a la benzinera, els famosos i enigmàtics arxius, va comentar com funcionen els diversos departaments i va acabar explicant alguns secrets del lloc.
Amb llenguatge mesurat, però clar, es van airejar situacions, fets i esdeveniments que estant apareixent ara als mitjans de comunicació. La política de transparència, netedat i de canvi que porta el Papa Francesc dóna els seus fruïts i en donarà molts més en els propers temps. Segons el pronòstic de Vicenç Lozano el Sínode de Bisbes és pròxim a començar ha propiciar plantejaments molt nous al sí de l’església.
El proper dilluns tindrem Francesc Mateu, Director d’ OXFARM. És responsable de projectes de cooperació a Sud-Amèrica i a Àfrica i tertulià als matins de Catalunya Ràdio. Francesc Mateu no deixa ningú indiferent.
auga_vatica

Viatge al Pacífic des del Pla de la Massa

La segona classe del trimestre d’AUGA fou la inauguració oficial del Curs 2014-2015. Una inauguració de curs -el què fa 21- ben especial.
Perquè l’AUGA, com totes les altres Aules d’Extensió Universitària, depèn d’alguna de les Universitats catalanes, i en el cas d’Igualada, lògicament, AUGA depèn de la Universitat Politècnica de Catalunya. Universitat present a l’Anoia amb l’Escola d’Adoberia i, des des fa una setmana, s’ubica al nou Campus al Pla de la Massa.
Així doncs, especialment en aquesta ocasió, volem remarcar i agraïr la presència en l’acte inaugural de la directora de l’Escola d’Enginyeria, la Sra. Anna Bacardí, de l’Alcalde d’Igualada, el Sr. Marc Castells, i la del Vice-President del Consell Comarcal, el Sr. Angel Soteras.
Entrats en el tema del dia, Àngel Aguirre , Miquel Mesegué i Quim Carreras ens van fer volar i navegar des del port de l’Estartit a diverses illes del Pacífic tot gaudint de paisatges esplèndids. Vàrem jugar amb les balenes i vàrem menjar el peix cuinat damunt el veler Bora-Bora de Nàutica Carreras. En el viatge en el Globus Kon-Tiki  -prou conegut dels igualadins- per damunt d’unes illes de Panamà no és va marejar ningú. El resum de l’expedició KT3D va agradar molt i és va fer curt.
auga_pacific