Arxiu de la categoria: 2013-2014

La sarsuela tanca el curs a l’AUGA

L’Aula Universitària per a la Gent gran de l’Anoia va tancar aquest dilluns 16 de juny el curs 2013-2014 amb El duo de la Africana, una sarsuela a càrrec del cor d’alumnes del taller d’Òpera Artístic de Vilanova del Camí i els Amics de l’Òpera que va fer gaudir els assistents, a través de l’actuació, les veus i el vestuari dels actors aficionats al cant.

La sarsuela està formada per un acte de Manuel Fernàndez Caballero, que es va estrenar a Madrid el 1893. Un text que gira al voltant de la recreació d’un assaig, preparació i representació de l’opereta l’Africaine de Meyerbeer per part d’una companyia d’òpera de segona fila. La música, la passió, la temptació, la infidelitat, la gelosia, l’avarícia o la mediocritat són alguns dels ingredients d’un entremès còmic que acaba en un caos total.

El Teatre de l’Ateneu s’ha omplert en cada sessió de l’AUGA
Durant el curs 2013- 2014, les butaques del Teatre Municipal han quedat plenes en cada conferència programada a l’AUGA, amb una assistència mínima de 300 persones per acte, a excepció d’un dilluns de turmenta en què els assistents van disminuir.

D’entre les propostes ofertes durant el curs, destaquen les sessions històriques, sobre llengua, antropologia o música, les que han parlat sobre economia o ciència i moltes d’altres. De fet, el resum de cada una de les sessions es pot consultar al lloc web de l’AUGA www.auga.cat. 

L’equip de l’AUGA ja treballa en el programa del curs 2014- 2015, que es farà públic en paper i a través d’internet el mes de setembre.

auga sarsuela

Les músiques del 1714, amb el professor Joan Vives

L’AUGA proposa una òpera el proper dilluns 16 de juny, per cloure el curs 2013-2014. El Cor d’alumnes del taller d’Òpera Artístic de Vilanova del Camí interpretaran El duo de la Africana, una sarsuela que, excepcionalment, comportarà la venda d’entrades.

L’AUGA va comptar aquest dilluns amb una conferència sobre la banda sonora del 1714, arran de la Guerra de Successió. La xerrada, a càrrec del professor d’història de la música i divulgador musical Joan Vives, es va fer coincidir amb la celebració dels actes del Tricentenari.

Les paraules de Joan Vives, divulgador a través de Catalunya Música, van omplir el Teatre Municipal de l’Ateneu, en una conferència que va versar sobre de quina manera la guerra va propiciar la creació d’obres musicals, per poder celebrar victòries o derrotes a través de la música.

El també flautista de bec, Joan Vives, va tancar la xerrada amb fragments d’òperes, tedèums i altres peces, perquè el públic pogués escoltar-los després d’haver-se fet la idea del context en què van ser composats.

‘El duo de la Africana’ / Amics de l’Òpera d’Igualada

El Cor d’alumnes del taller d’Òpera Artístic de Vilanova del Camí interpretaran al Teatre Municipal l’Ateneu El duo de la Africana. Una sarsuela en un acte de Manuel Fernàndez Caballero, que es va estrenar a Madrid el 1893. Un text que gira al voltant de la recreació d’un assaig, preparació i representació de l’opereta l’Africaine de Meyerbeer per part d’una companyia d’òpera de segona fila. La música, la passió, la temptació, la infidelitat, la gelosia, l’avarícia o la mediocritat són alguns dels ingredients d’un entremès còmic que acaba en un caos total.

El concert és organitzat pels Amics de l’Òpera d’Igualada i l’entrada val 3 euros per als socis d’AUGA i 8 per a la resta.

De Roma a Santiago: 2.832 quilòmetres en 105 dies

L’AUGA convida l’igualadí Salvador Serra per explicar el seu viatge a peu

Més de 300 persones van escoltar, aquest dilluns 2 de juny, l’igualadí Salvador Serra en la conferència que l’AUGA va oferir al Teatre de l’Ateneu, on Serra va posar en comú el seu viatge a peu des de Roma fins a Santiago de Compostela, seguint el Camí de Sant Jaume.

Salvador Serra va caminar gairebé 3.000 quilòmetres en poc més de 3 mesos, i va transmetre als assistents les vivències d’un viatge a peu, en el que va superar tempestes que van provocar morts, temperatures de fins a -20ºC o grans desnivells imprevistos. Alhora, però, Serra va viure grans postes de sol, boscos, platges i construccions sorprenents

Amb les seves paraules, Salvador Serra va aconseguir que els assistents a l’Aula Universitària per a la Gent Gran (AUGA) fes el Camí de Sant Jaume des de les butaques de l’Ateneu.

1714: les músiques de la Guerra de Successió / Joan Vives

És prou conegut que la Guerra de Successió va suposar un retrocés per a Catalunya, però sovint es desconeix que va tenir un abast extraordinari i amb pocs precedents històrics. Joan Vives, professor d’història de la música i divulgador musical, resseguirà la banda sonora del esdeveniments. Les músiques que van néixer al si de la guerra, fins i tot més enllà de les fronteres catalanes, en són una derivació directa i alhora un dels aspectes menys comentats. Coincidint amb el Tricentenari, aquest flautista de bec ens descobrirà el paper de la música al 1714.

AGENDA

 

1714: les músiques de la Guerra de Successió, amb Joan Vives

Dilluns 9 de juny de 2014

6 de la tarda

Teatre Municipal l’Ateneu d’Igualada

 

El piano de Joaquim Font i Laura Muñoz emociona l’AUGA

Els pianistes igualadins, premiats arreu de l’Estat Espanyol, van omplir el Teatre de l’Ateneu

Els joves pianistes Joaquim Font i Laura Muñoz van omplir de bat a bat el Teatre Municipal de l’Ateneu en una nova sessió de l’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de l’Anoia (AUGA).

Arran de la Primavera Gran, programada per l’Ajuntament d’Igualada, l’AUGA va organitzar un concert de Joaquim Font, el jove igualadí premiat l’any passat a Madrid al concurs Intercentros, entre tots els alumnes d’escoles de música de l’estat.

Joaquim Font va comptar amb la també pianista Laura Muñoz i, entre tots dos, van omplir una hora de piano d’altíssim nivell , ja que van captivar tant en la execució brillant i vibrant de les peces musicals com en la seva simpatia i senzillesa.

La interpretació a quatre mans d’unes composicions de Piazzolla va arrodonir i cloure l’última sessió de l’AUGA del mes de maig.

El camí de Sant Jaume:  de Roma a Santiago de Compostel·la, amb  Salvador Serra

105 dies, 783 hores i 2.832km caminant. Aquesta és la fita de Salvador Serra, que va recórrer a peu el Camí de Sant Jaume de Roma a Santiago de Compostel·la. Després d’haver fet diferents punts del Camí, aquest igualadí va aprofitar la jubilació per fer realitat el seu somni. Amb una motxilla a l’esquena carregada d’il·lusió i 18kg., Serra va fer gairebé tres quartes parts del recorregut sol. Una experiència inoblidable i plena d’anècdotes que explicarà a l’AUGA el proper dilluns 2 de juny.

L’AUGA s’obre a la robòtica quirúrgica

L’enginyer industrial Josep Amat va apropar la ciència als assistents a l’AUGA

L’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de l’Anoia (AUGA) va comptar aquest dilluns 19 de maig amb una conferència de Josep Amat, enginyer industrial i catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya, sobre la ciència robòtica aplicada a la salut.

Josep Amat, guardonat amb una gran nombre de premis i reconeixements arran de la seva tasca com a investigador, va aconseguir connectar amb el públic de l’AUGA ja que, amb un llenguatge proper, va descriure i fer entendre als assistens el funcionament i els  conceptes bàsics de la robòtica aplicats a la salut.

L’enginyer va oferir a l’AUGA una conferència que va comptar amb el suport fotogràfic, unes imatges que van col·laborar a fer la temàtica més entenedora, tot i la duresa d’algunes d’elles, com la d’una pròtesi d’un avantbraç que respon als estímuls del cervell.

Per últim, Josep Amat va concretar els nous objectius i microaparells de la nanotecnologia, la part de la robòtica que substitueix amb molta més precisió les mans dels metges, així com les tècniques laparoscòpiques que permeten investigar amb detall cada racó del cos humà, unes explicacions curioses que van ser rebudes amb molt d’interès pels alumnes de l’AUGA.

La gran promesa del piano / Joaquim Font

L’any passat, l’igualadí Joaquim Font va guanyar el “Premi Intercentros” convocat entre tots els alumnes de les escoles de música d’arreu de l’estat. El seu debut a Igualada, el 3 de novembre passat, va causar admiració. Amb només 18 anys, Font és una de les promeses musicals catalanes i la seva actuació no deixarà indiferent als alumnes de l’AUGA. Actualment, estudia piano al Conservatori Superior del Liceu i destaca que ho deu tot a l’Escola de Música d’Igualada i a la professora Maria Jesús Martínez de Arenzana.

L’escriptura d’ahir i d’avui amb l’historiador Daniel Piñol, a l’AUGA

Els assistents a l’AUGA van conèixer de primera mà històries sobre l’escriptura a la nostra societat

L’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de l’Anoia (AUGA) va comptar aquest dilluns 12 de maig amb una conferència de Daniel Piñol, doctor en Història i Professor de Tècniques Historiogràfiques de la Universitat de Barcelona,  sobre la història dels llibres, que va omplir el Teatre de l’Ateneu.

Piñol va parlar sobre la cronologia de l’escriptura i dels material i mitjans que la permeten i també va concretar fets i anècdotes que van esdevenir protagonistes, com les imatges antigues d’infants aprenent a escriure. Les fotografies van fer palesa la diferència entre l’educació dels nens i de les nenes durant el segle XIX, ja que a les classes dels nens es veien els pupitres per aprendre a llegir i escriure i a la de les nenes només hi havia cadires, perquè elles només havien d’aprendre a llegir. De fet, ja ho va concretar Daniel Piñol que la consigna era clara en aquella època: “una noia amb una ploma i un paper és molt perillosa”.

L’historiador català també va referir-se a les diverses escriptures que han existit i existeixen, a la dificultat per entendre l’escriptura de segles enrere, ja que per aconseguir-ho requereix una gran feina d’adaptació i també va parlar de la capacitat visual dels infants en el seu aprenentatge de lectura i la seva gran habilitat a l’hora reconèixer el seu nom escrit quan encara no coneixen les lletres.

L’economia aplicada a la vida quotidiana amb Joaquim Solé

L’economista igualadí Joaquim Solé Vilanova parla sobre economia a l’AUGA

La segona sessió del tercer trimestre a l’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de l’Anoia (AUGA)  va comptar amb l’economista Joaquim Solé Vilanova, catedràtic d’hisenda pública de la Universitat de Barcelona. Solé va parlar sobre els diners i les actituds de la societat davant d’aquests, així com de la corrupció a gran escala i també de la “petita corrupció”, com “la falta d’honestedat en molts àmbits o l’aprovació generalitzada de la picaresca”.

L’economista igualadí va demanar a les famílies que omplien el Teatre Municipal de l’Ateneu que procurin donar valor a l’ensenyament “més estricte”, i que es reconegui així que ni joves ni grans han de normalitzar el fet de copiar els exàmens o el fet de fer trapes en jocs o competicions. Per altra banda, Solé Vilanova també va apel·lar als assistents que ensenyin a administrar les pagues i a no malgastar els estalvis amb despeses poc necessàries. Per ajudar a entendre aquest consell, l’economista va mostrar en imatges el cost que representa pagar amb la targeta de crèdit a terminis.

Per acabar la conferència, Joaquim Solé Vilanova va posar èmfasi en la importància de fixar-se en les accions de l’Ajuntament quan s’apropen les eleccions municipals. “No és millor Ajuntament el que més fa, sinó el que fa el que convé amb els diners mínims. Avui en dia caldria votar els ajuntaments que estan eixugant els deutes amb què han trobat la seva ciutat que no els que segueixen fent polítiques d’aparador”, va constatar Solé.

Commemoració dels 40 anys d’Igualada Ciutat Pubilla de la Sardana

L’Agrupació Sardanista d’Igualada fa, del record d’Igualada Ciutat Pubilla de la Sardana, una festa

La commemoració dels 40 anys d’Igualada Ciutat Pubilla de la Sardana es va traduir en una participada ballada de sardanes aquest dilluns passat a l’AUGA, un acte dedicat a recordar la diada del 21 d’abril del 1974, quan Igualada en va ser proclamada Ciutat Pubilla.

La Cobla Lluïsos de Taradell va obrir l’acte al Teatre Municipal de l’Ateneu interpretant la sardana Igualada Ciutat Pubilla. Les últimes notes es van encadenar amb les imatges d’una gravació audiovisual de la diada de fa quatre dècades, que recordava els preparatius, la vigília a Montserrat, les cercaviles, la missa del sardanista, la proclamació de la pubilla, el festival a la plaça, les ballades a la tarda i a la nit i el castell de focs.

L’acte commemoratiu va comptar amb les paraules de Maria Teresa Farrés, que va ser la Pubilla de la Sardana, de Josep Parera, que era el President de la Agrupació Sardanista d’Igualada en aquells temps, Joan Solà, un dels promotors més actius de l’entitat, i Antoni Valls, l’actual President. Els tres primers van recordar l’emoció d’aquella jornada i el record que els ha deixat i, per últim, Valls va voler expressar l’esforç de l’actual junta per seguir treballant per la sardana a la nostra ciutat.

Per acabar la conferència, la compositora Concepció Ramió, va parlar a través de vídeo sobre l’estat actual de la sardana i la gran qualitat dels autors i músics actuals; un nivell que, segons Ramió, fan esperar un futur sostingut per a la dansa catalana i la música de la sardana i la tenora, fins i tot amb fusions.

Per últim, la Cobla Lluïsos van interpretar de nou Igualada Ciutat Pubilla i es van traslladar al pati de l’Ateneu, on va tenir lloc la ballada de sardanes oberta a tothom. 

Diners, sempre diners, amb Joaquim Solé Vilanova

Hi ha qui parla sempre de diners. Uns ho fan per vici; d’altres, per la necessitat que passen. Des del 2008 estem submergits en un profunda crisi econòmica, amb trets mundials, espanyols i igualadins, i per això parlem més de diners. Com podríem resoldre aquesta crisi econòmica i no haver de parlar tant de diners? O com n’hem de parlar, quan toqui parlar-ne? Per exemple, com hem d’educar els nostres joves perquè parlin adequadament dels diners? I com hem d’educar als nostres polítics perquè ens parlin de diners de forma transparent? Aquestes són les preguntes que intentarà respondre Joaquim Solé Vilanova (1952), catedràtic d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona (UB). Un igualadí apassionat de les finances i la política local.

AUGA presenta la programació del 3r trimestre del curs

Els 40 anys d’ «Igualada ciutat pubilla de la sardana» obren la programació de l’últim trimestre del 2013-2014 a l’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran

L’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de l’Anoia, l’AUGA, dóna a conèixer les conferències previstes per al tercer trimestre del curs 2013-2014.  Del 28 d’abril al 16 de juny, un total de 8 sessions d’àmbits diversos es portaran cada dilluns a les 6 de la tarda al Teatre Municipal l’Ateneu.

La primera sessió del 3r trimestre anirà a càrrec de l’Agrupació Sardanista d’Igualada, que farà un reconeixement a la diada que va viure Igualada ara fa 40 anys, en ser proclamada Ciutat Pubilla de la Sardana, l’abril de 1974. La conferència comptarà amb el testimoni dels organitzadors, Joan Solà i Teresa Farrès, i clourà amb una ballada de sardanes, oberta a tothom.

Conferències de temàtiques diverses

La resta de conferències del 3r trimestre tractaran àmbits diversos, com: la història i l’escriptura, a càrrec de Daniel Piñol; la música, a càrrec de Joaquim Font i també Joan Vives; l’economia, amb Joaquim Solé; la robòtica quirúrgica, amb la conferència de Josep Amat; l’aventura de caminar de Roma a Santiago de Compostel·la, amb Salvador Serra, i una sarsuela, amb els Amics de l’Òpera d’Igualada

L’AUGA, que va començar fa prop de vint anys de la mà de Magí Puig i Gubern, ha continuat fins avui mantenint l’objectiu de continuar aprenent. Hi ha entitats d’extensió universitària per a la gent gran en moltes ciutats catalanes, però Igualada és un cas destacable, ja que compta amb una mitjana d’assistència de cinc-cents alumnes, que omplen el Teatre Municipal l’Ateneu cada dilluns.

L’aventura del català a l’AUGA

L’AUGA tanca el segon trimestre amb una conferència sobre la llengua catalana

L’última sessió del segon trimestre de l’Aula d’Extensió Universitària per la Gent Gran va anar a càrrec de l’economista i activista cultural David Vila, que va parlar sobre l’aventura del català, sobre quina és la situació social del català i, sobretot, quins són els nostre hàbits lingüístics i com podem incidir-hi.

El català és la 88a llengua més parlada del món, per davant de més de 6.000 llengües i, en el món editorial, el català és la 20a llengua. El nombre de persones que entén el català ha augmentat en sis milions, ha passat dels quatre milions als anys 70 als deu milions a l’actualitat. A més, en l’inici dels blocs a internet, la nostra llengua va ser, durant unes setmanes, la segona del món. Amb el temps altres llengües s’han col·locat per sobre, tot i que el català segueix sent present. De fet, segons va concretar David Vila, la presència del català a la xarxa i l’àmbit informàtic bat els índexs percentuals que correspondrien al nombre de parlants.

David Vila portar una conferència amena i encoratjadora, que va animar el col·loqui amb els assistents ja que molts d’ells coneixen parlants d’altres llengües que, en viure a Catalunya, no tenen problema en parlar en català.

40 anys d’Igualada ciutat pubilla de la sardana

L’AUGA i l’Agrupació Sardanista d’Igualada recordaran el proper dilluns 28 d’abril la històrica diada que va viure Igualada fa quaranta anys, l’abril de 1974, en ser proclamada Ciutat Pubilla de la Sardana.

Un reconeixement molt esperat i treballat per l’Agrupació Sardanista d’Igualada, que es va veure correspost amb una gran presència i participació en tots els actes. Malgrat els advertiments del govern, les senyeres hi van onejar massivament per primera vegada. El record d’aquella diada ha quedat gravat en la memòria de tots els qui ho van viure. Ara, quaranta anys després, se’n celebrarà un recordatori a través del testimoni dels organitzadors, com Joan Solà i Teresa Farrès, i de la documentació de la diada. Una ballada de sardanes tancarà l’acte, obert a tota la ciutat d’Igualada.

Una ciència per conèixer millor la nostra història, a l’AUGA

Tona Majó explica l’arqueoantropologia als alumnes de l’AUGA

L’arqueoantropologia és la disciplina que uneix l’arqueologia i l’antropologia, una ciència que Tona Majó va explicar amb detall en la sessió de l’AUGA d’aquest últim dilluns de març a l’Ateneu.

L’arqueoantropòloga Tona Majó va desgranar, de forma clara i concisa, els detalls de la disciplina, que contribueix a millorar la comprensió de les societats que ens han precedit i es basa en l’estudi de les restes esquelètiques i de les pràctiques funeràries.

Acompanyades d’elements gràfics i fotografies, Majó va detallar, amb rigor científic i amb proximitat, que l’arqueoantropologia té diverses aplicacions: física, de camp i forense. Un gran nombre d’excavacions arqueològiques requereixen l’estudi antropològic de les restes, per poder interpretar les troballes i situar-les en el temps. En concret, Majó va parlar d’actuacions on ha treballar, com la sepultura megalítica de Les Maioles.

L’aventura del català

La llengua és un tema recurrent en converses i debats. Hi ha persones que veuen el got mig ple, d’altres el veuen mig buit. I és que, si bé és evident que el coneixement del català ha augmentat, també és cert que l’ús social està estancat. Amb la conferència que tindrà lloc el proper dilluns 7 d’abril, David Vila vol explicar quina és la situació social del català i, sobretot,  quins són els nostre hàbits lingüístics i com podem incidir-hi. És a dir, de quins mitjans disposem per tal d’ajudar a fer que el català esdevingui una llengua plenament normal, com ho són el neerlandès a Holanda, l’alemany a Àustria o el danès a Dinamarca.

Un viatge a la història mil·lenària d’Armènia a l’AUGA

L’igualadí Anton Mª Vilarrúbies Codina va explicar dilluns passat la història d’Armènia, en una sessió de l’AUGA que va tornar a omplir el Teatre Municipal de l’Ateneu. Llicenciat en Història de l’Art i en Estudis Bíblics, Vilarrúbies coneix a fons els genocidis que ha patit el poble d’Armènia, la petita república del Caucas, a conseqüència del seu entorn geogràfic, polític i, sobretot, per ubicar-se en una zona fronterera entre el món cristià copte i l’islàmic.

Anton Ma Vilarrúbies va divulgar les atrocitats del genocidi que va patir Armènia fa gairebé 100 anys per part de l’imperi Otomà i va acompanyar la ponència amb imatges contundents, amb la voluntat de fer justícia a un poble fidel i valent, que enamora tothom qui ara el visita.

L’historiador igualadí va compartir amb els alumnes de l’AGUA un repàs fotogràfic sobre l’Armènia actual, un petit país encarat a un progrés sostingut, amb un paisatge esplèndid i amb uns habitants amables i acollidors.

L’arqueoantropologia de prop

El proper dilluns 31 de març, l’arqueoantropòloga Tona Majó oferirà una conferència sobre aquesta tècnica, que vol contribuir a una millor comprensió de les societats que ens han precedit. L’arqueoantropologia es basa en l’estudi de les restes esquelètiques i de les pràctiques funeràries -el món dels morts- amb la qual arribem a comprendre les relacions humanes, socials i de producció de les comunitats -el món dels vius-.

Muriel Casals defensa el dret a decidir el 9N

Muriel Casals va impartir la conferència “Un país normal” dilluns passat a l’AUGA, en un Teatre Municipal l’Ateneu d’Igualada ple de gom a gom. La presidenta d’Òmnium Cultural va defensar l’exercici del dret a decidir en la consulta del 9N i personalment el vot pel doble “sí” per aprofitar l’oportunitat de construir un Estat propi. Una oportunitat, també, per garantir el futur de la llengua i la cultura catalanes i la nostra aportació a una Europa més rica i diversa, va afegir.

Casals va fer un breu repàs històric fins al creixement actual del sobiranisme, destacant el punt d’inflexió que va suposar la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut: “La multitudinària manifestació del 10 de juliol del 2010 va passar de ser una resposta a ser una proposta clara, un clam per la independència”.

Casals va destacar el treball intens de l’entitat que presideix en favor del dret a decidir, impulsant campanyes com “Un país normal”, sense renunciar als projectes regulars dedicats a la llengua, la cultura i el país. Així, va remarcar la mobilització i il·lusió pel futur de la societat catalana com una de les claus del procés, a més de ser una font de regeneració democràtica.

17.3.2014 Muriel Casals. Foto: Maria Gregori
17.3.2014 Muriel Casals. Fotos: Maria Gregori

Davant la inviabilitat de l’encaix de Catalunya a Espanya, d’un estat plural i federal, Muriel Casals va reivindicar l’aportació necessària dels catalans de tots els orígens per un futur compartit i millor. La presidenta d’Òmnium va afirmar que un dels objectius del procés sobiranista és garantir l’estat del benestar, sense atemptar contra els drets de ningú ni tampoc contra els ciutadans de la resta de l’estat. Així, va citar l’exemple dels fills i els néts dels colons anglesos, que van declarar la independència als Estats Units; dos països que, segles després, mantenen relacions comercials i de veïnatge excel·lents.

D’altra banda, com a professora emèrita d’Economia de la UAB –on encara avui fa classes- Casals va abordar dubtes econòmics que envolten el procés sobiranista, com el futur de les pensions o bé de les relacions comercials de les empreses catalanes. En aquest sentit, va rebatre els arguments de la por, les declaracions del govern espanyol, contraposant-les al treball acadèmic d’obres recents escrites per economistes o bé al d’altres experts que contradiuen que una Catalunya independent no podria formar part de la Unió Europea. Segons Casals, la legitimitat democràtica no pot negar-se amb la legislació espanyola, si bé la pròpia Constitució permet la celebració d’una consulta com la del 9N.

“L’escola de la meva vida” s’estrena a l’AUGA

Roser Grau va presentar el documental “L’escola de la meva vida” sobre l’Ateneu Igualadí, coincidint amb el 150è aniversari de l’entitat. Un projecte de recerca de la memòria dels antics alumnes de les Escoles de l’Ateneu, que evoquen la seva escola durant els anys trenta del segle passat. Els protagonistes del documental mostren uns records carregats de nostàlgia, però també d’agraïment infinit per l’educació rebuda.

Alguns dels protagonistes del documental van assistir a la sessió, mentre fills d’antics alumnes traspassats fa pocs mesos van venir fins a Igualada per veure les imatges dels seus pares, a més de recollir una còpia del treball. El documental és un projecte fet per l’entitat CERCA.

La sociòloga i investigadora igualadina va ser precisament qui va impulsar fa deu anys el Grup de Recerca en Ciències Socials de l’Anoia, dedicat als testimonis orals de la memòria, les vivències i les històries de la gent gran. Grau també va donar a conèixer l’Arxiu de Fonts Orals de la comarca, que ja compta amb més de 200 entrevistes catalogades i ja ha permès finalitzar els primers estudis. Són històries de vida que recullen esdeveniments i circumstàncies diverses, que han passat d’arxivar-se en cintes analògiques a recollir-se en suports digitals.

Jordi Camins analitza l’estat actual de les glaceres

Jordi Camins va protagonitzar l’última sessió de l’AUGA amb la conferència “Gel, glaç, gel. Obres d’art en la natura”, dilluns passat. El glaciòleg igualadí, un dels conferenciants amb més trajectòria en les aules d’extensió universitària del país, es va tornar a guanyar el públic de casa explicant la transformació del paisatge i mostrant les precioses fotografies de geleres d’arreu del planeta.

Abans de la xerrada, el mateix Camins va presentar la seva exposició sobre l’extens món del gel que acull la planta superior de l’Ateneu Igualadí, en el marc del festival FineArt. El glaciòleg va basar la conferència en el consens internacional d’experts que difonen un mateix missatge entre la ciutadania per alertar-nos sobre el canvi climàtic.

Ell mateix s’encarrega de reflectir el retrocés dels glaciars dels Alps o dels Pirineus. Un anàlisi comparatiu que permet veure com minva el gel amb el pas del temps, any rere any, com els alumnes de l’AUGA van comprovar un any més.

Laureà Pagarolas descriu els sistemes de datació

Els calendaris de la Península Ibèrica van centrar la conferència de Laureà Pagarolas, dilluns passat al Teatre Municipal l’Ateneu. El director de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona va descriure als alumnes de l’AUGA els sistemes històrics que hem fet servir per regular el pas del temps. El doctor en història medieval, arxiver amb més de trenta anys de professió, va captar l’interès dels assistents.

Pagarolas ha dut a terme un estudi profund de les diverses mesures del temps, que considera una necessitat ineludible per fer bé la seva tasca d’arxiver. Hi ha documentació diversa arreu que és prèvia a la implantació del calendari actual; en conseqüència, sovint cal adaptar la data assenyalada en cada document per poder-la fer equiparable al nostre sistema actual, als nostres dies. Pagarolas també va explicar diverses curiositats: que l’actual calendari es va introduir abans al Bisbat de Vic que a la resta de la Península Ibèrica; o bé, que el calendari dels Reis Francs -el que es devia utilitzar a les nostres comarques centrals- va persistir fins el segle XII.

Victòria Rabal explica l’art del paper fet a Capellades

La directora del Museu Molí Paperer de Capellades va protagonitzar l’última sessió de l’AUGA. Victòria Rabal, amb 30 anys d’experiència al capdavant d’aquest l’equipament cultural, va explicar l’art del paper i l’evolució de la indústria paperera, en un Teatre Municipal l’Ateneu amb uns quatre-cents assistents.

Fundat el 1958, el de Capellades és un museu on es segueix fabricant paper, de qualitat molt alta. Des de paper amb marca d’aigua, d’ús tradicional, fins a nous suports útils i elegants, que poden desdoblar el seu ús i convertir-se en llavors de diverses varietats de plantes. Rabal també va mostrar paper amb brots que poden germinar, després de mantenir-lo humit durant poc temps. La directora va explicar que precisament una part dels ingressos del museu prové de la fabricació.

El Museu Molí Paperer de Capellades va rebre 27.000 visites el 2013, amb un petit repunt respecte el 2012 i amb una caiguda més suau que la mitjana general durant els primers anys de la crisi econòmica. Entre els principals al·licients del museu, Rabal va destacar el fet de poder veure tot el procés de fabricació i, en el cas dels infants, poder fabricar-ne ells mateixos in situ, bé amb l’escola o la família. De fet, les visites familiars en cap de setmana han crescut.

Finalment, Rabal va remarcar la posició preeminent del museu capelladí respecte d’altres museus paperers d’Europa, així com la col·laboració i suport econòmic de l’Associació d’Estudis Històrico-Paperers, formada per fabricants de l’Anoia i fora de la comarca. Un grup de capelladins, entre els quals professionals del sector, van enriquir el debat, constatant el poc coneixement igualadí d’una activitat industrial històrica molt propera.

Mireia Sabaté descobreix “La Llacuna recupera”

Mireia Sabaté va explicar dilluns passat a l’AUGA el projecte “La Llacuna recupera”. Una iniciativa per socialitzar el patrimoni patrimoni històric i arqueològic que ha arrelat amb força en aquest poble anoienc. Gràcies al treball col·lectiu de professionals, entitats, veïns i ajuntament, La Llacuna compta avui amb un embrió del futur museu municipal.

La jove arqueòloga, una de les impulsores de “La Llacuna recupera”, va explicar als alumnes de l’AUGA les claus i resultats del projecte. A partir d’un pressupost de zero euros, La Llacuna compta des de fa pocs anys amb una sala amb vitrines ubicada en dependències municipals, on s’exposa i explica una part de les troballes aconseguides fins ara. Una interessant exposició feta a partir d’aportacions voluntàries de materials i hores de treball.

Els jaciments ibers del terme de La Llacuna ja van ser excavats i ben catalogats als anys cinquanta, amb troballes com habitatges, ceràmica i restes de teixit, sense oblidar diverses pintures prehistòriques. Als anys vuitanta, les excavacions es van centrar en la granja cistercenca d’Ancosa. Sabaté, llicenciada en Belles Arts, va saber transmetre el seu entusiasme pel projecte. La van acompanyar autoritats locals i molts llacunencs entre el públic, així que tot fa pensar que “La Llacuna Recupera” seguirà fent un llarg camí i una aportació important a la comarca.

Francesc Bailón descriu el paper de la dona inuit

“La dona inuit i el seu paper en la cultura tradicional esquimal” va centrar l’última conferència de l’AUGA, dilluns passat. Més enllà dels tòpics, l’antropòleg Francesc Bailón va descriure com la llarga nit polar ha condicionat la vida d’un poble que aquí coneixem amb la forma despectiva d’esquimals; etimològicament: “els qui mengen peix cru”.

L’antropòleg va relatar com en una gran part del país dels inuits el sol es va pondre a mig octubre i no el tornaran a veure fins la setmana que ve. Bailón, un vell conegut dels alumnes de l’AUGA, ha estat disset vegades al territori polar i coneix l’evolució d’aquesta comunitat de poc més de cent mil persones disseminades en un territori immens.

Al territori inuit hi manen en tot i pertot les dones: a la casa, als pobles, als governs i en tots els càrrecs. Milers de noies inuits estudien a les universitats dels països més propers. Les dones es casen en un ritus molt peculiar i ràpid: saltant dalt del trineu de l’home escollit. El divorci és encara més ràpid: uns tres segons i sense cap paper. Els homes s’han dedicat a pescar i a preparar el peix per a ser menjat en la llarga nit d’hivern. I a causa del fred i dels atacs de l’ós durant les caceres, l’esperança de vida dels homes era de 27 anys, fins a principis del segle passat.

En menys de 60 anys, la comunitat inuit ha passat d’haver de sacrificar les filles menors de quatre anys per no veure-les morir de gana a una situació econòmica i cultural envejable. La independència d’àmplies regions inuits de les seves respectives metròpolis és farà aviat i sense cap problema, segons l’antropòleg.

Asunción Moreno descobreix com fem parlar les màquines

La doctora Maria Asunción Moreno va explicar la interacció amb les màquines a través de les paraules, dilluns passat als alumnes de l’AUGA. Sota el títol de ‘Com fem parlar a les màquines’, l’enginyera de Telecomunicacions i catedràtica de la UPC va mostrar com les tecnologies de la parla han avançat molt, fins arribar a diversos àmbits quotidians.

La conferència de Moreno va explicar com, a través de l’entrada a l’ordinador de milions de textos en un idioma, dels girs orals més freqüents i de la interpretació fonètica de lletres i síl·labes efectuada al llarg dels últims anys, ja és possible traduir en temps real un discurs a un altre idioma i/o la plasmació del discurs en text, en el cas de les llengües més parlades.

Responent als dubtes del públic, la professora de la UPC va afirmar que des d’un laboratori ja es pot conversar amb un parlant d’una llengua desconeguda gràcies a l’ús d’un traductor informàtic. De fet, fins i tot es pot aconseguir que la veu traduïda tingui una bona semblança a l’emesa. Entre els idiomes digitalitzats que ben aviat podran ser traduïts automàticament hi trobem el català, més ben posicionat que altres llengües amb més parlants.

A partir de donar ordres a un aparell domèstic o de fer servir altres ginys quotidians, doncs, la doctora Moreno va exemplificar com la traducció no és massa complicada. Les seves explicacions van interessar tothom, ensenyant al públic que en certa manera que el futur imminent previst amb l’evolució de les tecnologies de la comunicació i la informació ja és entre nosaltres.

Sons Exquisits emociona amb ‘debachallach’

Sons Exquisits va presentar el recital “debachallach” dilluns passat a l’AUGA. El duet igualadí va fer un viatge musical eclèctic, interpretant diverses cançons amb violincel, piano i veu, des del compositor John Sebastian Bach fins al cantautor Lluís Llach. Una hora de concert que va combinar cançons clàssiques amb modernes i va emocionar el públic, que pràcticament va omplir el Teatre Municipal l’Ateneu.

Èdmon Bosch va obrir la sessió en solitari, interpretant al violoncel dues suites de J. S. Bach, abans de la incorporació d’Albert Gàmez al piano i a la veu. I el trajecte va resultat un passeig molt agradable: Paul Anka, Leonard Cohen amb la seva Hallelujah, Frank Sinatra, un Bailar Pegados on el públic va començar a acompanyar amb la veu als músics… Fins arribar al Em dónes força de Sergio Dalma i, sobretot Paraules d’amor de Serrat, que el públic ja va cantar ben afinadament.

El protagonista final va ser Lluís Llach, amb tres adaptacions ben interpretades per cloure la tarda en un to de melangia i dolçor. El bis, obligat pels aplaudiments, va posar el llistó molt alt: El Cant dels Ocells de Pau Casals, que el violoncel·lista va interpretar amb l’acompanyament del piano per tancar el concert.

Toni Olivé explica els reptes de la reindustrialització a l’AUGA

La primera sessió del trimestre i de l’any va començar amb força dilluns passat a l’AUGA, a càrrec de Antoni Olivé. Amb la conferència “Tornarà la manufactura a Occident?”, l’economista igualadí va analitzar la reindustrialització a nivell global i local, davant l’atenta mirada d’uns quatre-cents assistents al Teatre Municipal l’Ateneu.

Olivé va descriure els punts a favor i en contra d’aquest possible retorn de la indústria a Europa i, com és natural, a l’Anoia. El doctor en direcció d’empreses i professor de l’IQS (Universitat Ramon Llull) va explicar els parers i pronòstics de personalitats i mitjans de tot el món. El possible retorn de la indústria és, de fet, la pregunta que més interessa els Estats Units des de l’any passat.

El ponent va enumerar els condicionants perquè la producció industrial pugui retornar a l’estat espanyol. I com el públic va deduir, actualment no se’n compleix pràcticament cap. Lluny d’aquests requisits, disposar del preu de l’electricitat industrial més car d’Europa. En qualificar de XXXXX els directius de les companyies elèctriques, Olivé va rebre un espontani i sonor aplaudiment. El professor també va exposar les noves formes i nous llocs de treball nascuts d’avenços mecànics, neumàtics, informàtics, mèdics i científics. Ho va fer a partir de diversos exemples, com la robòtica i l’automatització, o la fabricació additiva basada en la impressió 3D.

 

Antoni Olivé analitzarà el retorn de la manufactura a Occident

 

La sessió “Tornarà la manufactura a Occident?” obrirà l’any i el segon trimestre de l’AUGA. L’igualadí Antoni Olivé, doctor en direcció d’empreses i professor de l’IQS (Universitat Ramon Llull), analitzarà dilluns vinent la realitat d’aquest fenomen global tant seguit a Catalunya i l’Anoia, a les sis de la tarda al Teatre Municipal l’Ateneu.

Antoni OlivéCom és prou conegut, fa dues dècades que la deslocalització massiva de la indústria cap a països amb costos laborals més baixos, especialment els asiàtics, també va afectar la comarca. Ara, el retorn de la indústria es vincula a l’esperada recuperació de llocs de treball per part d’una classe mitjana que ha perdut renda disponible i benestar, com a conseqüència de la crisi econòmica i també de la mateixa desindustrialització.

Toni Olivé, que va ser directiu en diverses empreses d’Igualada i actualment és col·laborador de diversos mitjans locals, presentarà algunes dades sobre el retrocés de la indústria a l’Anoia i a Catalunya, a més d’incloure mencions a noves formes d’industrialització, com la robòtica i l’automatització, o la fabricació additiva basada en la impressió 3D.

Bernabé Dalmau descriu els detalls de la muntanya de Montserrat

Bernabé-Ramon Dalmau i Ribalta va repassar la vida monàstica de Montserrat, dilluns passat a l’AUGA. En l’última sessió del primer trimestre del curs 2013-2014, el monjo igualadí va narrar tant els aspectes tradicionals com els canvis viscuts a Montserrat, en una conferència molt seguida per uns quatre-cents alumnes.

El Pare Bernabé va començar parlant de l’incendi i les inundacions del 2000, després de les quals s’han dut a terme reformes com assegurar l’estabilitat de roques perilloses, arranjar camins, millorar la protecció de la vegetació i la fauna, i regular unes 3.500 zones d’escalada.

Dalmau també va parlar del govern del santuari, el Patronat de la Muntanya de Montserrat, i dels mitjans per atendre els dos milions i mig de visitants per any. Va destacar l’esforç de dels dos-cents treballadors per atendre turistes i pelegrins, remarcant que actualment s’hi reben més visitants russos que de la resta de l’Estat. Alguns treballadors, de fet, ja dominen el rus per poder-los atendre. L’escolania, que aviat farà un concert a Nova York, va merèixer especial atenció: edats, estudis, relacions amb les famílies, sortides a l’estranger…

Dalmau també va parlar de la vida de la comunitat, dels monjos més veterans, les noves vocacions, l’acolliment a qui ho demana i el treball cultural i l’estudi. En aquest sentit, va destacar la projecció exterior de Montserrat: publicacions, enregistraments musicals, aparicions als mitjans o la pròpia web, que ofereix la retransmissió en directe dels actes a la basílica. I la Moreneta, motiu central de l’existència i una vida en comunitat a Montserrat que aviat farà mil anys.

+ Entrevista escrita al portal Catalunya Religió i televisiva a Signes del Temps de TV3.

.

Jordi Ribaudí explica la transformació del Rec igualadí a l’Auga

El Rec d’Igualada interessa. Així va tornar a quedar demostrat dilluns passat en una nova sessió de l’AUGA protagonitzada per la doble perspectiva de l’arquitecte Jordi Ribaudí. El Teatre Municipal l’Ateneu gairebé es va omplir, tant amb assistents tradicionals com públic ocasional, per escoltar el membre del col·lectiu Amics del Rec, dedicat a la preservació d’aquest popular barri de la ciutat, i alhora fundador i gerent de l’empresa RecStores que organitza l’exitosa iniciativa comercial Rec.0.

Ribaudí va explicar els orígens i l’evolució d’aquest col·lectiu; de com sis amics conscients de la degradació del barri i els projectes oficials per urbanitzar-lo i desnaturalitzar-lo es van organitzar per intentar-lo salvar. Després de fer una aproximació a d’altres situacions similars en diverses ciutats i països, els Amics del Rec van entendre que només una mobilització ciutadana majoritària i activa podria preservar el barri. Per això, calia fer “baixar” al Rec a milers de persones perquè el coneguessin.

Va ser així com va néixer el REC.0, la primera de les nou edicions de les botigues efímeres. Una iniciativa que edició rere edició ha esdevingut un èxit a tot Catalunya, sobrepassant totes les expectatives. Jordi Ribaudí va explicar que, abans de començar, anar a les grans marques a “vendre” la idea de fer una botiga efímera en espais abandonats, en un barri pràcticament degradat, va tenir un punt notable de somiatruites.

Al Rec s’hi han anat instal·lant -a ritme molt lent- activitats i negocis diversos que han començat a donar-li un altre aire. Aquest és el camí que pretenen els Amics del Rec: tornar-lo a fer un barri viu i actiu. Segons Ribaudí, l’èxit total que podrien tenir les dues edicions anuals de l’anomenada “venda radical” dels RecStores seria la seva desaparició, perquè això significaria que no quedarien prou espais lliures on instal·lar les botigues efímeres.
Preguntat en el col·loqui sobre la repercussió en el comerç tradicional de la ciutat, Ribaudí va dir que d’aquesta vinguda massiva de forasters amb ganes de comprar se n’ha de beneficiar tothom, i que cal buscar les fórmules perquè així sigui. També va parlar d’altres col·lectius instal·lats al Rec, posant com a exemple La Bastida i la seva potent programació cultural. En tot moment, ho va fer acompanyat d’imatges històriques i actuals del Rec; de les cases, les industries i les diverses activitats que s’hi fan. I, acabada la conferència, el debat va continuar fora de l’Ateneu.

Jordi Ribaudí i Jaume Ortínez 9.12.13
Jordi Ribaudí i Jaume Ortínez 9.12.13