L’alcalde, Jordi Aymamí; el president del Consell Comarcal de l’Anoia, Marc Castells; la regidora de Benestar Social, Pilar Salat; la presidenta d’AFOPA, Montserrat Lamua, la directora de l’Escola Universitària d’Enginyeria Industrial, Anna Bacardit, el president d’AUGA Anoia, Magí Puig i el professor, escriptor i novelista Antoni Dalmau, presidiren la taula que encetaria oficialmente la Setmana Gran i també el 17è curs d’AUGA Anoia.

Encetà l’acte Jordi Aymamí felicitant-se alhora per la continuïtat de la Setmana Gran d’Igualada, dedicada a la gent gran i per la dels cursos d’AUGA Anoia que, dilluns rera dilluns, han arribat ja al dissetè curs. Passà la paraula a Magí Puig després d’haver fet un repàs històric de la constància dels organitzadors d’ambdues activitats i donant-li les gràcies per la tasca portada a terme li passà la paraula.

Magí Puig exposà que les gràcies calia donar-les a l’alumnat. Un alumnat que vol començar les classes un parell de setmanes abans d’obrir oficialmente el curs. Enguany ho feu el dia 13. Agraí a l’Ajuntament la cessió del Teatre Municipal de l’Ateneu per a les classes, al Consell Comarcal la tramesa de la programació trimestral als socis, a la presidenta d’AFOPA la col.laboració incondicional i a l’Escola Universitària d’Enginyeria el local social i les fotocòpies. També a l’alumnat que amb la seva presència fa possible enriquir-nos en coneixements.

Montserrat Lamua, presidenta d’AFOPA, es manifestà súpercontenta de ser a Igualada en l’acte d’inici de curs. Que cal que la gent gran estigui al dia i que els sectors universitàris estan cada vegada més anant cap a millorar el nivell d’excel.lència. Però, afegí, el treball no és només de les juntes directives cal estar compromisos a ser persones actives. AFOPA, des del 1977, ho entén així. D’aquesta manera podem assegurar que avui ja som federades 16.000 persones. Felicitats i endavant activament.

Marc Castells es feu ressò també d’aquesta forma activa de fomentar valors que a vegades semblen en crisi. Fent referència a les tradicions de les quals parlaria Antoni Dalmau posà èmfasi en la recuperación del Ball de Bastons i dels Cercolets, dues manifestacions folklòriques que corriem perill de perdre. L’Anoia és terra de tradicions que cal conservar. Acabà donant les gràcies a Magí Puig per la tasca a favor d’AUGA i de tota l’Anoia i demanant un aplaudiment per a ell. Fou intens i llarg per part de l’alumnat.

Seguidament l’alcalde Jordi Aymamí donà per inaugurat oficialmente el curs 2010/2011 d’AUGA i la Setmana de la Gent Gran.

Magí Puig presentà Antoni Dalmau i Ribalta com a un igualadí que presidí la Diputació Provincial i ha esdevingut un molt bon escriptor i novelista. A la UPC, recentment, els varen donar un escrit seu; llàstima que no l’he portat sinó us el llegiria, en el qua lens deixava molt bé.

Antoni Dalmau començà dient que no calia que repetís que es trobava molt bé entre l’alumnat d’AUGA i de parlar-los del que calgui. Avui ho faria de “Les tradicions, signes d’identitat d’un país”. O sigui, del que ens singularitza davant els altres països del món. Així, si perdem alguna tradició quedarem minvats i correm el perill que una altra de forana la substitueixi. Ho comparà amb el Hallowen que ja tenim a prop. De fet aquesta tradició importada de nord amèrica, afegí, ve dels celtes que ja buidaven carbasses per tal de fer carotes terrorífiques. Vol dir que cada vegada que perdem una tradició n’hi ha una altra que la substitueix.

Però, què vol dir tradició? De debò les nostres són les més antigües? Allò que “sempre s’ha fet així” és cert? Mireu, més enllà dels nostres pares i avis ja no ho sabem i a vegades, encara que no ens ho sembli, les coses han canviat. Parlà d’un llibre que posava en evidència que coses que semblava que vinguessin de molts anys (es parlava d’Anglaterra i Escòcia) venien del passat segle. D’aquí passà als carnavals brasilers que venen del segle XIX, procedents de Portugal. La faldilla escocesa quina antigor només arriba als segles XVIII o XIX i encara creada per un anglès.

Posà exemples de com, arreu del món, les tradicions no són tan antigues com sembla. Les postres no tenen més de 100 a 150 anys. Fins i tot el pa amb tomàquet, les cardanes i la barretina. Posà l’exemple de la diada de Sant Jordi que admira als extrangers pel fet que les parelles que es regalin una rosa i un llibre. Ve del 1926 i la celebració de l’aniversari de Cervantes. Els correfocs que tenen l’origen en la Festa Major de Barcelona fa 30 anys. Esmentà el fet d’inventar-se tradicions. En això, assegurà, ens guanya Euskadi. Sabino Arana inventà dirne Euskadi d’Euskal Erria a meitat del segle XIX i també inventà la bandera que ara coneixem com a ikurriña, les paraules lendakari, ikastola i moltes altres així com noms de pila (en cità una colla). Aquí, afegí, sí que conservem els noms tradicionals. Allí tots són inventats i a més a més s’han extés per tota la península. Tot plegat no resta valor a les tradicions i les festes, cançons, menjars i balls que les acompanyen. Unes comparances amb les que s’originaren a pagès, la transformació que hi feren els romans, després l’esglèsia i ara la secularització en foren exemples. Nadal, Corpus, Carnaval i les Festes Majors foren analitzats com a exemple de transformacions que visqueren els nostres avis i que encara vivim nosaltres.

Acabà amb la paraula xibulet i allò dels “setze jutjes…” posant exemples de com s’identificaven a l’antigor uns i altres segons la cadència o xibulet en parlar una llengua. Àdhuc per identificar, en cassos de guerres, els enemics. A veure? Digui… i aquí cada llengua tenia la seva paraula xibulet. Aquí, a Catalunya, actualment es parlen 200 llengües. Una riquesa per als nostres fills i néts per al dia de demà. Una cuarteta de Jacint Verdaguer il.lustrà el fet dels pobles que abandonen les seves tradicions per gaudir de foranes.

S.B.G.