L'ELECTRICITAT A CASA

 

Abans d’encetar l’aula del dilluns passat, dia 14, al Teatre Mujnicipal de l’Ateneu, Magí Puig anuncià a l’alumnat que per al dijous 14 d’octubre, s’ha programat una visita guiada al monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. El preu per als socis que inclou viatge i dinar és de 33,50 euros i per als no socis de 37. Les reserves es podran fer a partir de 2/4 de 10 del matí a Llaspaturs de la plaça de la Creu.

Seguidament presentà l’enginyer tècnic electricista, Josep Margets i Miquel, el qual desenvoluparia davant l’alumnat el tema de “l’electricitat a casa”.
Començà Josep Margets donant les gràcies per haver-lo invitat i demanà que perdonessin si s’escapava algun castellanisme fruit d’haver estudiat en castellà. Serà, digué, una xerrada informal durant la qual farem pauses per ha quedat algun dubte poder aclarir-lo.

Es referí a l’electricitat fent una comparació amb l’aigua. Tenim uns dipòsits que són les centrals; unes canyeries que són els cables o fils elèctrics i unes aixetes que són els interruptors. Actualment comptem amb tres fils que són: el terra, el positiu i el negatiu. Explicà l’utilitat del terra que pot estalviar-nos la descàrrega si mai hi ha una fuga entre el positiu i el negatiu. Aquest dos, si arriben a tocar-se produeixen un curtcircuit. Allò que coneixíem abans com a fosa dels ploms perqué primer eren uns fils de plom. Més endavant evolucionaren cap al coure i actualment són automàtics.

Seguí pels tipus del corrent elèctric: alterna, continua i estàtica. A les cases ens arriba l’alterna ja que és la que es pot transportar des de la central elèctrica, per mitjà de cables, cap als transformadors per tal que ens arribi a 220 volts. La continua és la que s’empra per a piles i bateries i el corrent estàtic el que provoquen els refrecs entre núvols o bé la llana que ens pot provocar una petita descàrrega en baixar del cotxe i tocar la porta. D’aquí passà als llamps: una energia estàtica que no es pot aprofitar ja que és molta corrent però en un instant molt curt. Parlà dels parallamps i de com aquests van derivar cap als caps que s’anomenaren atòmics i que van haver de tornar als orígens o sigui apropar el terra cap al núvol. Teòricament, afegí, quan el llamp toca el cap del parallamps, si agaféssim el cable que el connecta al terra, no ens haujria de passar gens de corrent.

En aquest punt l’alumnat preguntà sobre l’aparent i real força del llamp. La resposta fou que 10 milions de volts en una dècima de segon no és res. Altrament el cap del llamp té ramificacions i si una d’aquestes va a parar a un fil elèctric de la casa pot carregar-se la instal.lació i els aparells que hi estiguin connectats ja que aleshores busca el terra que es troba a la part baixa dels edificis i no al cap d’amunt del parallamps.

D’aquí passà a l’evolució de les bombotes, des de les incandescents que gasten un 80 % en calor i només el 20 % en llum. Ja van deixant de fabricar-se per ser substituïdes per les modernes que són derivades de la tècnica dels fluorescents. Seguí pel com es fabrica l’electricitat: combustió de fòsils, centrals d’aigua, solar, eòlica i atòmica i de com ens la venen. La potència contractada que sempre tenim per sota de la suma d’electrodomèstics. Si tothom els utilitzés alhora seria impossible que les companyies poguessin atendre el subministrament.

Aquí hi hagué preguntes sobre la perillositat dels cables que transporten la més alta tensió (MAT) de 400.000 volts. Tots produeixen alteracions però encara les tenim més a prop en els micrones i s’ha generalitzat el seu ús per la comoditat. Hi hagué encara unes referències als diferencials i el seu funcionament. Se n’ha dit el salvavides ja que talla el corrent quan aquest té un diferencial entre el que l’hi entra i el que surt com a consum.

Pel que fa als diferents sistemes de produïr electricitat fou de l’opinió, tot i considerant que n’hi havia moltes i totes respectables, que la demanda creixent d’energia només es podrà garantir amb l’atòmica. Afegí un reguitzell de dades econòmiques i productives que avalaven la seva tesi. L’alumnat el premià amb un bon aplaudiment.

S.B.G.