L’alumnat d’AUGA pogué visionar, en l’aula de dilluns passat a l’Ateneu, el documental que fou passat al seu dia per TV3 titulat “Querida Dª Elena” el qual reflexa la vida dels anys quaranta del passat segle. Especialment fins els moments en que l’arribada massiva del turisme ho capgirà tot.

En la presentació hi foren presents Josep Rovira, el director, i Montse Bailarc qui fou la que es documentà en els arxius que es conserven a la Generalitat i en els que hi ha moltes cartes a les que també acompanyen les despostes. Especialment en revisà 8 caixes dels primers anys fins el 1955/1959 que contenien unes 800 cartes cada una. Varen seleccionar les que els cridaren més l’atenció i els sorprengueren més.

Josep Rovira feu esment dels 3 o 4 anys que tardaren en assabentar-se que a Cornellà de Llobregat hi havia hagut tota aquella documentació abandonada. Encara tardaren 2 anys més en tenir accés a l’arxiu de la Generalitat on es conserven.

Remarcà que el protagonisme del documental el tenien les cartes i que tots els personatges han conservat el seu anonimat incloses les ciutats. En definitiva es tracta de mostrar tot un món que havia existit en torn de la ràdio i també de la vida quotidiana que l’acompanyava. Per fer-ho han acudit a la filmografia documental oficial i especialment a la dels afeccionats al cinema. Fruit de tot plegat i amb la col•laboració de la Filmoteca de Catalunya ha estat un reeixit documental que reflexa la nostra societat de postguerra.

Una societat que havien viscut els alumnes d’AUGA i que poc a poc s’anà transformant per acabar essent la base de l’actual. Una transformació en tots els ordres inimaginable fins ben enllà de la meitat del passat segle que propicià que programes radiofònics com el consultori de l’Elena Francis (en realitat un guionista) es perllonguessin, amb èxit, fins els temps que propiciaren la transició.

Les preguntes de l’alumnat giraren en torn de la tasca de recerca i de la manca de resposta d’una carta en el documental sobre un cas d’abusos d’una menor per part d’un jove tiet seu. Hi havia coses per a les quals ni l’”Elena Francis” podia donar desposta.

S.B.G.