Dilluns passat, 29 de novembre, al Teatre Municipal de l’Ateneu, l’alumnat d’AUGA Anoia s’assabentà de la dermatosi crònica coneguda com a psoriasis. Feu de professor el Dr. Jordi Graells i Estrada, llicenciat en medicina el 1989 i doctorat el 2004. Ha publicat 38 articles en revistes mèdiques i exerceix com a cap de servei a l’actual Parc Sanitari de Sant Joan de Déu de Sant Boi.

De tot plegat, després d’informar del programa previst per al 1er. trimestre de 2011, que començarà el 10 de gener i acabarà l’11 d’abril, n’informà el president Magí Puig i Gubern a l’alumnat.

El Dr. Jordi Graells i Estrada encetà la classe dient que la psoriasi era una malaltia eritemo-escatosa que pot sortir a qualsevol edat i encara més sovint a la jovenesa i que es caracteritza per unes plaques vermelles recobertes d’escames blanques, poc o molt gruixudes. És una malaltia freqüent que pateix un 3 % de la població. La seva etiologia es desconeix encara però s’estima que les causes poden ser hereditàries o bé també psicològiques.

Les plaques solen aparèixer, com il.lustrà en pantalla, als colzes, al genolls, al pit i al cuir cabellut. També a la panxa, al melic, a la zona lumbar i malucs. Il.lustrà amb imatges, tot i advertint que algunes poden ferir la sensibilitat, altres zones del cos com ara les mans, fins i tot algunes variants menys freqüents al palmell i ungles com també a les plantes del peu. Altres il.lustraren sota el plec dels pits, amb una vermellor diferent i sense escames, diferents esquenes i una d’elles, més freqüent a la joventut, formant una mena de gotes. Altres, més excepcionals, atacant tot el cos o gran part.

Esmentà que, molts anys abans, per desconeixement de la malaltia, aquesta havia estat confosa amb la lepra tot i que la psoriasi, psoriasis en castellà, no és contagiosa. Generalment no dona malestars importants però més recentment s’estima que pot influir en la hipertensió, obesitat i en l’1, 5 dels cassos en l’infart o malalties del fetge. D’on ve aquesta malaltia sistèmica? Es preguntà. Encara es treballa per trobar una desposta ferma tot i que la genètica és sobre la que es treballa amb més intensitat i s’encarrilen alguns fàrmacs tot i que de caire pal.liatiu ja que segueixen sense poder curar-la. Cal però que, malgrat algunes de les fotografies puguin impactar, es remarqui que la malaltia, per si sola, remet en molts cassos i en altres apareix i desapareix en intervals de temps llarg.

Una altra consideració sobre la psoriasi és el fet que segons on aparegui, mans i cuir cabellut, per exemple, pot provocar refús en la contractació a l’hora de buscar feina. Pensem en les fotografies de les mans i cuir cabellut amb grosses escames blanques. També en la consideració que un 30 % dels afectats pot estar afectat pel reuma.

Esmentà una colla de remeis en forma de pomades que contenen cortisona, vitamina D o bé quitrans. En tots els casos cal anar amb compte ja que cada pacient pot reaccionar diferent. Arribats a aquest punt, amb un bon sentit de l’humor, explicà a l’alumnat algunes frases fetes sobre metges i medicina. Per exemple: s’havia dit que l’aigua del mar mort anava molt bé per curar la psoriasi. Si ens imaginem anant a prendre les aigües i el sol, que aquest sí que està provat que cura la psoriasi, tot i que la pell pugui rebre pels efectes estimuladors del càncer de pell i afegim el relax i tranquil.litat és evident que pot curar. Però el mateix efecte poden fer els raigs UVA i UVB a domicili, sense altres perills afegits.

Acabà el Dr. Graells donant una esperança de futur. S’estan provant tractaments biològics com a fruit de les investigacions mèdico-científiques. Es tendeix a atacar les molècules però encara s’han de mesurar els avantatges i els inconvenients davant les possibles reaccions d’aquestes.

Al col.loqui l’alumnat preguntà sobre casos concrets i la resposta fou la de que, per ara, només existeexen sol.lucions pal.liatives. El futur dirà si els treballs actuals seran un èxit.

S.B.G.