Després de la presentación, per part de Magí Puig i Gubern, president d’AUGA Anoia, del músic i locutor de Catalunya Música, Joan Vives i Bellalta i agrair que aquest hagués acceptat de nou venir a Igualada, fou aquest qui es manifestà content d’haver-ho pogut fer de nou i donà gràcies a tots per poder fer-ho en l’àmbit del magnífic Teatre Municipal de l’Ateneu Igualadí. A més a més assegurà que era la primera vegada que l’hi havien ofert escollir entre diversos tipus d’aigua, amb gas o sense. He demanat Vichy Català i aquí el tinc.

Començà citant que a partir de l’any passat amb Mendelson, se succeeixen els 200 anys del naixement de Chopin, Schuman, Liszt i Wagner els quals foren contemporanis i es conegueren. A més a més, amb Liszt, es dona la circumstància que tan Chopin com ell passaren per Barcelona. Chopin en rutes d’anada i tornada de Mallorca i Liszt en estada més llarga. Els qui fan la “ruta Chopin” passen per Barcelona d’anada i tornada de Mallorca.

Com es pronuncia Chopin? En això els catalans som més respectuosos amb la fonètica original i per exemple, a les televisions i emissores catalanes, se’ns recomana procurar dir noms i cognoms amb la pronunciació d’origen. Amb Chopin cal tenir en compte que era d’origen francès. Els seus avis provenien de la Provença però decidiren anar a la Lorena i més endavant el noble per al qual treballava el seu pare es traslladà a Polònia. Després s’ho repensà i volgué fugir del clima i escrigué a l’avi demanant permís per tornar a França. No obtingué resposta. Les germanes del pare decidiren amagar les cartes a l’avi no fos cas que perillés l’herència. Així fou com es quedaren a Polònia. Allí el pare es casà amb una aristòcrata vinguda a menys. Això facilità, però que les tres filles que tingué el matrimoni més Chopin que fou el quart rebessin una bona educació.

Nasqué Fryderyk a Zelazowa Wola, a 40 quilòmetres de Varsòvia, un 1 de maig de 1810. Allí es conserva encara la casa nadiua on fan cap tots els qui segueixen la “ruta Chopin”. Esmentà com els polonesos reberen l’exèrcit napoleònic com alliberadors del jou dels russos. Com l’educació familiar portava inclusa la música i com fou la germana de Chopin, la Ludovica, qui li ensenyà a tocar el piano, assegut a la seva falda. El pare veient les dots del vailet l’apuntà al Conservatori de Música de Varsòvia. Chopin, als 12 anys, ja composava. Avui el conservatori porta el seu nom. Remarcà Joan Vives que la polonesa era i és per a ells com la sardana pels catalans i ho il.lustrà musicalment posant una polonesa composada en els 12 anys de vida del Fryderyk, bo i fent seguir el compàs a l’alumnat. Parlà de com el director de l’escola aconsellà que Chopin anés a Viena. El pianista, per tal d’agradar, composà unes variacions sobre temes de Mozart. L’alumnat les escoltà.
El compositor i pianista tenia 17 anys quan les composà i 19 quan les interpretà a Viena on estava de moda Straus pare. Era tanta la febre del vals que fins i tot hi havia sales especials per tal que els escoltessin i ballessin les senyores en estat de bona esperança, amb metges a l’aguait per si de cas. Els valsos de Chopin eren una altra cosa. Tot i això els vienesos es preguntaven com podia ser que, tocant tant bé el piano, no hagués estudiat música allí des del començament. També fou Chopin revolucionari d’una revolució que fracassa. D’aquí nasqué un estudi que després seria batejat com a “revolucionari”. L’alumnat n’escoltà un fragment així com un altre al qual l’editor posà el nom de “Tristesa d’amor”. Ambdós formen part de l’opus 10.

D’aquí saltà el professor Vives al 1831 quan Chopin va a França i dona lliçons a les filles del baró Rothschild. També parlà de com li agradava l’òpera i posà un fragment d’un nocturn fent observar a l’alumnat com semblava que cantés una soprano. El pianista que interpretava l’obra era Rachmaninov. Aquí ho lligà amb el fet que el pianista compositor era molt lliure en les interpretacions i a més a més tenia pànic al públic. Això explicaria perquè només arribà als 40 concerts. La nostra Alícia de Larrocha en comptabilitzà 4.471 i tot i que visqué el doble la diferència és abrumadora.

L’alumnat encara escoltà la fantasia impromptu fruit de la influència de Liszt. Sabé de la darrera trobada amb els pares el 1835 a Dresden on tocà després de Leipzig. L’època de l’enamorament frustrat després de demanar la mà per passar seguidament a l’aparellament amb l’Aurora Dupont transformada en George Sand. La relació de Chopin i ella que vestia i fumava com un home. La relació dels dos el 1838 a Valldemosa. L’estada de 5 nits a l’hotel Quatre Nacions de Barcelona i la venjança de George Sand contra els mallorquins en el llibre “Un hivern a Mallorca”.

Joan Vives portà l’alumnat a seguir musicalment, amb la marxa fúnebre i l’opus 53 heroica al trist final amb el triomf de la tuberculosi sobre el compositor pianista. La seva germana, Ludovica, acudí a París on moria Chopin el 1849. Tal com desitjava Chopin l’hi arrencà el cor i se l’emportà a Varsovia per dipositar-lo a l’església de la Santa Creu on encara es trova ja que pogué salvar-se dels atacs de la darrera guerra. La seva tomba a París és propera a la de Vicenzo Bellini al qual admirava.

S.B.G.