Dilluns passat, dia 15,
l’alumnat d’AUGA, al Teatre Municipal de l’Ateneu
Igualadí, s’assabentà de les arrels i l’evolució
del Museu Episcopal de Vic.
Magí Puig, després de recordar que el proper dijous, a
partir de 2/4 de 10 del matí a Llaspa Tours ja es podrien recollir
els tiquets per a la sortida del dia 16 de desembre per tal d’anar
a veure l’obra teatral “Pel davant i pel Darrere”,
al Teatre Borràs de Barcelona, presentà Marc Sureda i
Jubany el qual tractaria sobre el tema: Museu Episcopal de Vic. Antigues
arrels d’un museu del segle XXI.
Marc Sureda és un gironí doctor per la Universitat de
Girona i des del 2008 conservador del Museu Episcopal de Vic. S’ha
especialitzat en arqueologia de conjunts religiosos medievals i en art
litúrgic i ha publicat estudis sobre historiografia moderna i
contemporània i història de la litúrgia cristiana.
Començà Marc Sureda i Jubany fent referència als
orígens de l’actual bisbat de Vic, aquesta llenca de que
va des del Pirineu fins a l’Anoia. Comentà la consolidació
del centre històric de Vic en el segle XVI i la reforma feta
el 1992, il•lustrant-ho amb imatges projectades en pantalla bo
i comentant les transformacions fetes en base al respecte a la tradició
conjugant-ho amb al modernitat de l’obra per a encarar bé
el futur.
Seguí amb la Fundación, el 1891, del Museu del bisbat
per a enllaçar-ho amb la sistematització i consolidació
museística a finals del segle XIX que seria la base del desenvolupament
del 1929 pel que fa a la diversitat museística fruit dels canvis
socioculturals. D’aquí passà al naixement d’una
conscienciació de la singularitat de l’art a Catalunya
amb un percentatge molt alt de cristianisme com a inspirador d’un
art autòcton ben diferenciat del de les terres de França
i Aragó.
Una cronologia d’exposicions de l’art medieval: el 1844
a París; el 1855 a Londres; el 1868 a Vic, una exposició
arqueològica de 656 objectes; el 1877, una d’arts sumptuàries
a Barcelona; el 1880-82 exposició permanent a Vic i el 1888 l’exposició
universal de Barcelona, serviran perquè l’alumnat copsés
l’evolució de la museística catalana. Parlà
també, Marc Sureda, de les importants troballes, a Vic, en l’antic
castell dels Moncada; del Cercle Literari de Vic que abans de desaparèixer
el 1902 tingué una bona influència en el creixement del
Museu Episcopal. També de l’esperit creatiu del canonge
Collell en la tasca d’organització del Museu i de l’empenta
que donà el bisbe Josep Morgades, quan fou bisbe de Vic, al projecte
de Museu Episcopal.
Unes projeccions del temple romà de Vic i de peces importants
de l’antic museu donaren pas a la documentada exposició
del decret de constitució l’any 1889 i la inauguració,
el 1891, com a Museu Arqueològic Artístic Episcopal de
Vic.
L’alumnat s’assabentà dels directors: del 1898 al
1931, Mn. Josep Gudiol el qual aconseguí que el Museu comptés
ja amb 3.000 peces en uns temps en els quals calia lluitar per la salvaguarda
de les obres d’art. Esmentà la peripècia d’unes
que van anar a parar a Boston. També les expedicions fetes per
enriquir les col•leccions. Els primers catàlegs de l’art
català que serviren perquè aquest fos més conegut
arreu del món.
Del 1931 al 1978 la direcció recargué en Eduard Junyent
i Subirà i després passà a Miquel dels Sants Gros.
Seguiren les projeccions d’abans de la transformació de
l’edifici, el gran canvi que propicià l’enderrocament
de l’antic col•legi de Sant Josep per donar pas, del 1995
al 2002 al nou edifici museístic de 4 plantes que s’inaugurà
el maig de 2002.
L’alumnat seguí amb molt interès les projeccions
comentades sobre la distribució de sales d’arquitectura,
pintura, retaules, frescos, escultures, teixits i forja. Una distribució
pensada perquè el visitant pugui admirar i recrear-se en la varietat
d’estils i riquesa d’aquest Museu Episcopal que en el curs
dels temps s’ha anat enriquint amb nombroses aportacions per arribar
a la realitat actual que tant bé encara el futur.
S.B.G.