Dilluns passat, 8 de novembre, al Teatre Municipal de l’Ateneu, l’alumnat d’AUGA Anoia s’assabentà amb tot luxe de detalls dels pobles Inuit que s’establiren fa 4.500 anys per sobre i sota del cercle polar àrtic gràcies a la classe magistral que oferí Francesc Bailon.

El president d’AUGA Anoia, Magí Puig i Gubern el presentà després d’anunciar que el proper dilluns seria el darrer en que es repartirien les participacions per als socis de la rifa de Nadal. De totes maneres, però, tota vegada que són nominatives, no cal patir ja que n’hi ha per a tothom. També anuncià que per al dijous 16 de desembre hi ha proyectada una sortida teatral per anar a veure l’obra “Pel davant i pel darrere”. El proper dilluns ja en tornarà a parlar ja que les inscripcions són previstes a partir del dia 18. El preu serà de 32 euros per als socis i 37 per als no associats.

Seguidament presentà l’extens currículum del llicenciat en Geografia i Història i Antropòleg, Francesc Bailon i Trueba el qual il.lustraria les lliçons amb imatges fruit de les 11 expedicions que porta fetes en les terres Inuit i altres d’arxiu. Esmentà que podien haver-hi imatges que feríssin la sensibilitat tot i que no fos aquesta la pretensió de l’autor.

La classe constà de 3 parts. Una introducció sobre aquest poble escampat en més de 6.000 kilòmetres de longitut, amb totes les variants dels costums primigenis fruit de la gran diversitat de microclimas. Els Inuit en el passat, fins l’arribada de l’home blanc, per acabar amb els Inuit de l’actualitat que han tingut d’aprendre en una generación tot el que nosaltres hem après al llarg de segles. Acabaria, després d’aquestes tres parts amb una referència al canvi climàtic.

La primera part es desenvolupà en l’exàmen detallat dels diferents pobles Inuit escampats pel cercle polar àrtic, la majoria en la part sud del cercle i les migracions que arribaren a fer per anar-se establint en grups més aviat reduïts. L’alumnat s’assabentà també de les formes de vida d’una societat fonamentalment caçadora i sorprenenment enginyosa; dels seus desplaçaments en kayak, unes fràgils embarcacions i trineus fabricats amb fustes, ossos de balena i fins i tota mb peixos congelats. També es referí a les dots artístiques assegurant que un 95 % de la població era artista innat.

Els Inuit no volen que els diguin esquimals, l’equivalent a menjadors de carn crua, sinó Inuit equivalent a ésser humà. Viuen a tot l’Àrtic suportant temperatures que oscilen de mitjana entre els zero graus centígrads i els 10 positius. Els igloo, una manera d’utilització del fred per a protegir-se’n, només són utilitzats en algunes zones de Groenlàndia i també per protegir-se en temporades de caça però en altres zones s’aixopluguen en tendes fetes amb pells i fins i tot amb barreges de pedres pells i argamasses.

Quan parlà de les migracions, especialment de dues de principals degudes a canvis climàtics que les propiciaren feu esment que es trobaren 21 grups diferents d’Inuit en la zona compresa des d’Alaska fins als Canadà i la Sibèria. Les imatges il.lustraren les diferents maneres de vestir i Francesc Bailon especificà diferents variants de vida i organització de cada grup. Els Innghuit de Groenlàndia, per exemple, creien que eren els únics habitants del planeta. Res extrany si tenim en compte que fou el poble que habità la zona més propera al pol.

En el darrer apartat l’alumnat s’assabentà de com han anat evolucionant tot i conservar la caça del caribú per vestir la part alta del cos, de l’os per a fer camals i de foques per la part de guants i calçat.
Finalment el professor feu esment al canvi climàtic que incideix en la manca, cada any més acentuada, de gruix del gel en la congelació dels mars i la destrucció de glaciars. Alhora mostrà l’adaptació als ginys moderns com ara els mòbils i la televisió. Insistí, però en el fet que tot i que al Canadà abunden més les motos de neu, la majoria del poble Inuit ha tornat a fer servir el trineu i a emprendre un decidit camí vers la lluita contra el canvi climàtic i la contaminación. També la tornada als menjars tradicionals ja que els del món occidental els porten a tenir malalties desconegudes per a ells al llarg dels segles. Falta, conclogué, que nosaltres siguem capaços de tenir en compte la destrucció del seu medi i també siguem capaços d’emprendre una lluita decidida contra la contaminació.

En acabar foren molts els alumnes d’AUGA que volgueren tocar pedres, pells i altres estris, com ara un arpó, que havia portat Francesc Bailon d’aquelles terres.

S.B.G.