Dilluns passat, dia 24, l’alumnat d’AUGA, al Teatre Municipal de l’Ateneu Igualadí, seguí la “Vida i obra de Tolstoi i la fuga de Tolstoi” seguint el desenvolupament de la vida de Lev, o Lleó Nicolaievitx Tolstoi, fins la fuga del final dels seus dies que el portaria a la mort. Seguiment preparat a consciència pel Dr, en Medecina i Psiquiatre, Xavier Buqueras i Bach.

Abans de la presentació, Magí Puig, president d’AUGA Anoia, anuncià una propera sortida, prevista per al dia 10 de juny, al monestir budista de la província de Tarragona. Les reserves, al preu de 40,50 euros per als socis i amb un sobrepuig per als no socis, es podran començar a fer a Llaspa Tours a partir del dia 27.

El Dr. Xavier Buqueras esmentà que el tema veié la llum en una reunió a les Llars Mundet on es plantejà la manca de dades biogràfiques sobre aquest personatge autor d’una extensa bibliografia que començà a Iasmaia Poliana, a Tula, el 1828 i acabaria després de la fuga de la llar conjugal, acompanyat de la seva filla i metge particular, a l’estació d’Astapovo el 1910.

Però de la fuga no se’n parlaria fins al final ja que calia seguir la vida de Tolstoi. Com era? Es preguntà i preguntà a l’alumnat el Dr. Buqueras. Cal analitzar els volums de la seva vida. Calen pujar molts esglaons per arribar a comprendre-la i fer-ho des de l’autobiografia que Tolstoi mateix ens llegà. Especialment des del seu casament amb Sofia el 1862 i iniciant un període de fecunditat creativa que culminaria amb “Els cosacs” i amb “Guerra i pau”.

Tolstoi cal seguir-lo des dels temps en els quals era un aristòcrata d’aquells que l’avi patern enviava les camises a rentar a Holanda i que cursà estudis superiors i seguí la carrera de dret. Dels temps de joventut se l’hi atribueix la frase de que: “les guerres són necessàries”. Després vindria l’apassionament de “Guerra i pau” i “Anna Karenina”. Per al Dr. Buqueras, però, la millor obra de Tolstoi és “Resurrecció” escrita en uns temps en els quals ja hi havia hagut sofriment per la pèrdua de fills. Amb Sofia, segons digué més endavant, en tingueren 13 dels quals en moriren 6.

Seguí el professor pels camins que portaren a Tolstoi, el 1860, a fer una gira per Europa que el portaria qüestionar-se si valia la pena el progrés. De tornada d’aquesta gira fou quan es casà, ajudà a promoure la Constitució alhora que el catalogaven com a un escriptor convulsiu. Per analitzar la seva personalitat i arribar comprendre’l cal situar-se en el seu temps i situar-lo on vivia. A 250 kilòmetres de Moscou. També, seguint les “Confessions”, una mena d’autobiografia que mereix tota credibilitat, ajuda molt a comprendre tan el personatge humà de l’hipocondríac que fou el prolífic escriptor i pensador com els personatges propers a ell. Per exemple: la seva esposa. Allí queden reflectits els seus pensament sobre la tristesa, la soledat, el diner, el joc, la religió i els somnis.
Pel que fa a la religió fou, segons el Dr. Buqueras tan apassionat seguidor de Jesús, amb vocació de monjo, que renegà de la vida aristocràtica i buscà tota la vida trobar un sentit a la mateixa. Això el portà voler donar les seves terres als més desvalguts, amb l’oposició de la seva mare, i al que s’interpretà com l’instigament a la fundació d’una nova religió basada en la germandat. Fou excomulgat per l’esglèsia ortodoxa per concebre una religió pràctica segons els passos de Jesús. Era l’any 1901.

Seguiren unes projeccions de fotografies per a il·lustrar els canvis en la vida de Lleó Tolstoi i el seu entorn. Després vindria el drama de la seva fuga de la llar amb emotives cartes a l’esposa, sense cap mena de rancúnia, demanant que el comprenguessin i procuressin entendre’l. El seu pas, uns dies, pel Monestir on hi tenia una germana monja la qual, abans d’exclaustrar-se, havia tingut dos marits i fills. Ella seria la que millor comprendria l’estat d’ànim de l’escriptor. Tot i això, però, sentint-se proper a la fi, també deixà per escrit el comiat d’ella. Feia anys que era un personatge i encara que procurava escapolir-se de ser notícia, ho era. Fugint i malalt terminal arribà a l’estació d’Astapovo on el cap d’estació li facilità estada. Allí moriria.

El seu cos fou enterrat a terra, segons havia demanat, al bosc de la casa pairal, sense monument funerari de cap mena. Allí reposa.

El col·loqui final girà entorn de la seva obra i capacitat intel·lectual.

S.B.G.