El passat dilluns, dia 14, al Teatre Municipal de l’Ateneu Igualadí, l’alumnat d’AUGA Anoia s’immergí en l’obra del cooperant Vicenç Ferrer. L’aula estava anunciada per commemorar el “Primer aniversari de la mort del cooperant Vicenç Ferrer”. Magí Puig feu la presentació de Lancy Dodem, un indi nascut al districte d’Anantapur, al sud de la Índia. En morir el seu pare, Vicenç Ferrer acollí Lancy i les seves germanes. D’aquí que Lancy sigui considerat el primer nen apadrinat per la Fundació Vicenç Ferrer. Des del 2001 viu a Barcelona i forma part del Departament de Comunicació de l’Oficina Central essent-ne el portaveu.

Lancy Dodem donà les gràcies en nom de la Fundació que continua viva després de la mort de Vicenç Ferrer. Un home que els indis consideren com un Déu gràcies a la seva ingent obra a favor dels desvalguts. Posà uns exemples de com instruïa Vicenç Ferrer als nens i nenes, joves i grans. Una de les comparances de tipus filosòfic, com escau al més interior de l’ànima índia, fou el de que un rei se’l recorda per les seves estàtues. La pedra.
En canvi els qui com Vicenç Ferrer ensenyen a pensar en com servir als demès, es recorden amb el cor. La Fundació, actualment, compta amb 2.000 persones que treballen pels demès. Des de l’agricultura ecològica sobre terres ermes que varen aprendre a regar amb aigua treta del subsol en una de les regions amb més escàs regim pluviomètric, passant per les activitats manuals de tota mena, manufactureres de teixit i confecció, la construcció senzilla però digna, l’obtenció d’energia solar i de gas metà, fins arribar als hospitals i les ganes de continuar estudiant foren dades que il.lustraren la magnitud de l’obra de Vicenç Ferrer i els seus segujidors en tan noble causa. Remarcar que en acabar, Lancy Dodem, que en alguns moments tenia de fer pauses per trobar les paraules adients, ja que parlà en català, manifestà que si hi havia una propera ocasió prometia saber-lo millor. Déu-ni-dó de com el parla!

El segon presentat: Xavier Dàvila, un professional de la ràdio i la televisió de casa nostra, manifestà que ells havien anat a la Índia el 2006 per tal de conèixer els resultats de l’obra empresa feia 40 anys per Vicenç Ferrer en la regió de l’Anantapur. Cal anar-hi per veure-ho i fer-se’n càrrec.

D’aquí nasqué la necessitat que tingueren de filmar un documental el qual iniciaren el febrer de 2009. Justament foren allí quan Vicenç Ferrer havia mort i gràcies als funerals pogueren copsar encara millor la magnitut de la seva obra i l’estimació de milions de persones, tal com ja havia dit Lancy Dodem en la primera part de l’aula. El documental que procuraren que aplegués totes les facetes de l’educació, l’ensenyament d’arts diversos i fer-los comprendre que la germanor ben entesa era la millor font de riquesa, rebé el premi Lacetània 2009. Parlà també, abans de començar la projecció del documental – ben colpidor per cert – de la tómbola que s’organitzà a Igualada en la darrera fira i que permetés aportar 8.300 euros per fer una nova escola que esperen que estigui acabada, amb la col.laboració de tots, l’abril del 2011 i que portarà el nom d’Igualada. Tingué també un record per a Xavier Palau i Roig que havia format part de l’entusiasta equip que visità les terres de la Índia pobre.

El documental aportà certament una visió ben completa de l’obra de Vicenç Ferrer. Des de la primera anada com a missioner Jesuïta el 1953 fins a la tornada, ja per a quedar-s’hi, el 1957. Detalladament l’alumnat pogué seguir, una a una, l’obra de la Fundació en tots els camps imaginables que comprengué també la banca dels pobres que permet l’alliberament de la dona. Tota una lliçó visual de dificultats i de tendieses.

Al final el col.loqui seguí els camins de com es pot ajudar la Fundació per mitjà d’apadrinaments i d’aportacions i una àmplia informació de l’existència de les quatre castes: la religiosa, la guerrera, l’econòmica i els qui no són res. Hi ha rebel.lió juvenil però manen el san cians.

S.B.G.