Dilluns passat 7 de juny, al Teatre Municipal de l’Ateneu, l’alumnat d’AUGA Anoia s’assabentà de les col.leccions malacològiques dedicades a l’ensenyament a Barcelona durant el segle XIXè i de l’aportació científica dels caputxins catalans.

Magí Puig, en fer la presentació, remarcà la presència del pare provincial, Jacint Duran, el qual dirigí unes paraules a l’alumnat bo i dient que per a ell havia estat un plaer ser present a l’aula en aquest altre acte commemoratiu dels 400 anys de la presència dels pares caputxins a Igualada. Feu esment a que sant Francesc d’Asís, en dir que només sabem allò que fem, marcà tota la filosofia i teologia franciscana que seguirien i desenvoluparien els framenors.

Seguidament, Magí Puig, presentà el Dr. Julio Gómez Alba, deixeble dels franciscans i llicenciat en Ciències per la U.C. de Madrid i Dr. en Ciències Geològiques per la U.A. de Barcelona. Aquest feu avinent que, en atenció a persones que havien vingut de fora, faria la seva exposició en castellà. Començà parlant del coneixement ancestral dels cargols i com aquests fins i tot havien estat emprats, gràcies a algunes de les espècies per a fabricar pintures vermelles en les èpoques que els pintors es fabricaven els colors artesanalment. Parlà de com, ja en el segle XVIIIè es començaren a catalogar i que les primeres col.leccions documentades s’havien adquirit pel preu de 36 duros de plata. Ho feu el Sr. Graells per tal de donar classes sobre història natural. De la importància d’aquestes col.leccions en parla el fet que un advocat anomenat Basora dit que faria una deixa d’una important col.lecció de petxines i cargols a l’Acadèmia. Morí sense haver-ho formalitzat i les hereves pledejaren contra la deixa. La importància venia donada per la dificultat de fer-ne una col.lecció i a més a més documentar-la ja que tampoc hi havia llibres de text. La Universitat comprà una col.lecció a un tal Jordana, el darrer terç del segle XIXè, per 2.000 rals. Una important quantitat.

El 1882 els col.legis de segon ensenyament, pràcticament tots religiosos emprengueren la tasca d’ensenyar ciències naturals. Tenir espècimens exòtics era tot un luxe però ja estan documentades col.leccions de 17.000 exemplars dels quals un miler eren cargols. Una manera usual d’enriquir les col.leccions era el contacte entre diversos religiosos del món interessats en el fet cultural. Tasca en la qual excel.liren els framenors. Parlà d’una col.lecció portada des de Cuba, el segle XIX incrementada d’aquesta forma pels intercanvis entre naturalistes.

Acabà parlant de la col.lecció del Museu Martorell. Una col.leció única que regalà, en morir, al col.legi del Sagrat Cor del carrer de Casp. Llàstima que fou destruïda per la guerra civil. Una altra fastuosa col.lecció fou la d’un tal Coronado. D’un fill de Perpinyà el qual acabà residint a Barcelona i essent veí del col.legi de monges amb advocació del Sagrat Cor, moltes d’elles oriündes també de Perpinyà, deixà a elles el seu museu. Al seu temps considerat el més gran d’Espanya en nombre d’exemplars. Tampoc no en quedà res després de la guerra civil i la persecució dels col.legis religiosos. Aquí acabà la primera part amb referència a la col.lecció que havia anat aplegant el pare Lluís de Reus i que tenia al convent igualadí.

La segona part anà a càrrec del pare Valentí Serra de Manresa, arxiver provincial dels caputxins. Fou un recorregut per la història dels framenors molt ben documentada ja que el pare Valentí té una colla de publicacions sobre el tema. Digué que en faria una síntesis amb l’ajuda de projeccions per a il.lustrar les seves paraules. 25 convents el 1513 amb més de 500 caputxins els quals tenien els convents a un dia de camí els uns dels altres, més o menys. No hi havia altra forma d’anar-hi sinó era a peu. Aquí hi jugava el vot de pobresa. Una detallada exposició sobre l’obertura intel.lectual d’aquells frares que seguien sant Francersc d’Asís i sant Antoni de Pàdua, oberts als coneixements de l’escolàstica i novetats científiques que guardaren en les seves biblioteques per tal de donar a conèixer millor l’obra del Creador en forma entenedora. Promotors de cultura i de cultura catalana.

Experts en arquitectura encara es nota la seva obra en l’estilística dels convents. També en foren constructors a l’Amèrica. El fet d’haver estudiat la radiestèsia els convertí també en experts zahorís i constructors de canalitzacions d’aigua. Consta, a tall d’exemple, les búsquedes a Igualada i portada del torrent de can Masarnau. Un altre aspecte dels seus coneixements fou l’astronomia que els menà a ser uns experts en la fabricació de rellotges de sol. D’aquí la pervivència dels frares indicant el temps i dels dibuixos de caputxins immersos en l’estudi de les ciències exactes. Fra Francesc d’Igualada, el 1780 fou un expert en matemàtiques i geometria. També foren Experts en medicina gràcies als seus coneixements d’herbes remeieres. I en la hidroteràpia. L’alumnat vegé unes imatges de la meitat del segle XIXè d’el laboratori del P. Lluís de Vilafranca al convent d’Olot.

Conclogué amb una referència al P. Lluís de Reus i la col.leció que ha arribat a reunir. De les seves publicacions sobre el clima a Igualada, fetes en la dècada dels anys 50 – 60 del passat segle i digué que seria una llàstima que Igualada no arribés a estructurar un espai per encabir museísticament la col.lecció del P. Lluís.

Aquest, en acabar, digué a l’alumnat que en podria estar parlant hores. Que tenia la col.lecció ben guardada i catalogada i que la donava al Museu de la ciutat. També donà la idea de que l’AUGA podria fer una aula dedicada a les millors peces de la col.lecció ja que veure-la al convent només es podia fer en petits grupets. L’alumnat palesà unànimement la simpatia envers el P.Lluís al qual, el P. Provincial, digué que no anés tant a l’hospital ja que el volia viu.

S.B.G.