Magí Puig i Gubern, president d’AUGA Anoia, en encetar la classe de dilluns passat a l’Ateneu, anuncià l’atorgament del Premi Bou 2009, en Categoria Comarcal, a l’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de la Comarca de l’Anoia. Una agradable sorpresa per encetar la segona classe de l’any. El document acreditatiu i el modern trofeu s’exposaren al costat de l’escenari proper a la taula del conferenciant i en pantalla gran gràcies a la col.laboració dels serveis tècnics de l’Ateneu. Després quedarà exposat tot plegat a l’Escola Universitària d’Enginyeria Industrial, a la plaça del Rei, seu oficial d’AUGA.

Seguidament donà la paraula a Miquel Segura, de la Fundació UNESCO Igualada, per tal que aquest presentés a l’alumnat, el qual omplia el Teatre Municipal de l’Ateneu, a Joan Reguant, coordinador de proyectes naturals de la Fundació Dieta Mediterrània dins l’empara de la UNESCO. Digué de Reguant que era un honor i un plaer poder comptar amb ell ja que era un enamorat de la naturalesa i del tema que parlaria: “La dieta mediterrània. Del paisatge a la taula. Un art de viure”. Precisament des de Barcelona es proposarà enguany que la Dieta Mediterrània passi a ser declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat, semblantment com ho són la Patum de Berga i el Misteri d’Elx.

Joan Reguant felicità l’alumnat i directius d’AUGA pel premi Bou 2009 en Categoria Comarcal i anuncià que no parlaria de cuina sinó del patrimoni cultural de la dieta. D’aquí seguí l’etimologia de la paraula mediterrània. Mar entre terra. O sigui que és la terra la que li dona nom. La Mediterrània, doncs, és com un gran llac que ja solcaren fenicis, grecs i romans. Si ens ho miressim des de l’òptica de la manduca una amanida grega és calcada de la Nostra.

D’aquí passà a analitzar la paraula dieta des del grec fins al llatí. D’aquí que la paraula defineixi més que no pas un tipus de menjar una manera de viure. Aquesta manera de viure prop de la Mediterrània la comparà amb una altra manera de fer-ho com pot ser la continental. El plaer que sentim tots els pobles riberenys en reunir-nos. També per fer-ho al voltant d’una taula per menjar. A títol anecdòtic es referí a un personatge americà, escriptor, que visqué aquí una vintena d’anys, allà pels anys cinquanta del passat segle. Fou aquest qui s’adonà i popularista la dieta mediterrània i qui investigà i donà peu a que altres investiguessin perquè, gràcies a aquesta dieta, aquest manera de viure, d’estar al carrer i comunicar-se plaentment, aquí envellíssim amb una major qualitat de vida. L’escriptor i la seva esposa editaren un llibre, del qual en llegí uns fragments, sobre la calidesa que provoca aquest contacte humà consuetudinari. Això només es troba a la Mediterrània. Una manera de viure ben diferent al carrer que el que propicia el clima i tracte continental.

Comparà la mediterrània amb una ròtula que uneix tres continents: Europa, Àfrica i Àsia. D’aquí l’intercanvi o mestissatge continu que ha enriquit els pobles riberenys. També, aquesta ròtula, ens enllaçà amb Amèrica quan aquesta fou descoberta per Colom. Una gran transformació seguí al descobriment. Què faríem sense el tomàquet? Com enriquiríem les salses? Un extens anàlisi dels productes vegetals i florals que passaren a formar part de la dieta alimentària vinguts d’arreu del món i que arrelaren en els pobles riberenys tacna un altre capítol.

D’aquí passà a les religions que vegé nèixer la mediterrània: la jueva, la cristiana i la musulmana. I la tríada en la qual es recalza la dieta culinària: cereal (pa), vinya (vi), i olivera (oli), amb totes les connotacions religioses i ungiments inherents. Recordà, a tall d’exemple, la creu que s’havia fet usualment amb la gavineta, sobre la crosta, abans de tallar el pa. També parlà de les fermentacions que propiciaren la cervesa que ja coneixeren els egipcis..

Acabà remetent-nos a Herodot i comentant que aquell estudiós, si pogués tornar a la nostre actualitat, quedaria sorpres de la gran quantitat de productes diferents que per a nosaltres són d’ús quotidià i aleshores no es coneixien. L’alumnat sortí satisfet de conèixer amb més amplitud el concepte dieta.

S.B.G.