A l’aula del passat dilluns, dia 11, al Teatre Municipal de l’Ateneu Igualadí, Magí Puig començava la classe substitutòria d’Eusebi R. Vidiella el qual tenia de parlar sobre “Una visió sociològica de la telefonia mòbil”. Aquesta versà sobre “Un igualadí en procès de beatificación: el P. Josep Tous i Soler.

L’alumnat seguí els passos vitals del P. Tous d’una forma molt detallada des del naixement, el 31 de març de 1811, al carrer de S. Josep, número 10, novè fill de Nicolau Tous i Carreras, industrial cotoner natural de Pont d’Armentera, i Francesca Soler i Ferrer, filla d’uns moliners d’Òdena.

Després d’una referència a tota la família i dels motius pels quals els Tous-Soler anaren a viure a Barcelona, l’alumnat s’endinsà, també amb tot luxe de detalls, en la vocació religiosa de Josep Tous, des del seu ingrés, l’any 1827, al noviciat dels PP. Caputxins als afores de la vila de Sarrià fins ser investit sacerdote, el 1834, als 23 anys, a la capella del Palau Episcopal de Barcelona i ser destinat com a fra Josep d’Igualada al convent de Santa Madrona de Barcelona.

Magí Puig ens feu reviure els difícils moments que patinen els religiosos el 1835. L’empresonament a Montjuic i com d’escriu el mateix P. Tous l’arribada a Niza el 21 de novembre del 1835. El seu trasllat als paisatges nevats del Piamont i el trasllat al convent de Ceva on culminaria el seu primer any a l’exili.

D’aquí passàrem a la seva estada a França fins el maig de 1842 que, des de Marsella, després d’acomiadar-se dels seus germans, aniria com a missioner a Venezuela. Com fou investit, per l’arquebisbe de Caracas, rector a la població de Pao, de la parròquia de Sant Joan Baptista.

Vingué una detallada referència de quan el P. Josep Tous fou nomenat vicari de la parròquia d’Esparraguera, on remangué 4 anys, el 17 d’abril de 1845. Unes referències a la mort dels seus familiars precediren al detallat camí fins a la fundació d’un Institut de Garmanes Terciàries Caputxines, dedicat a l’ensenyament. Del pas del P. Josep Tous a Ripoll on el juny de 1850 presidiria la investidura dels hàbits de les tres primeres terciàries caputxines i els lliurà les primeres Regles redactades per ell mateix i que porten el títol de “Constitucions de les senyores pobres, Terciàries Caputxines de l’Orde del Seràfic Pare sant Francesc”. Després vingueren les rectificacions i la modificació de les primeres Constitucions.

Seguí una detallada relació de les cinc primeres religioses de l’Institut: Isabel Jubal o Jovar, Marta Sunyol, Remei Palos, Mariana Mogas ànima de l’Institut i Maria Gambús. Un repàs a les penúries econòmiques a Ripoll i l’abandó de les Terciàres Caputxines, devant els litigis amb l’Ajuntament de Ripoll, d’aquell primer convent per anar a fundar el col.legi de Sant Quirze de Besora i també a Capellades on el noviciat es vegé incrementat ben aviat amb noves postulants.

Acabà amb una visió de les fundacions de nous col.legis a Barcelona i un convent a Madrid i amb la mort del P. Josep Tous tot dient la Missa el 27 de febrer del 1871. Tornà al principi, quan a finals del 2009, el papa Joan Pau II incoà el procès de Beatificació del franciscà igualadí i desitjà que ben aviat el poguem venerar als altars.

S.B.G.