Dilluns passat, dia 22, l’alumnat d’AUGA, al Teatre Municipal de l’Ateneu, gaudí d’un seguiment, fet per Jaume Ortínez i Vives, d’”Els Masarnau de Copons. Una família del segle XIX i la crisi econòmica actual”.

Abans de la presentación de Jaume Ortínez, altrament conegut de sobres de tot l’alumnat d’AUGA, Magí Puig donà una agradable nova: un dels alumnes d’AUGA, Salvador Valls i Casanovas, participà i guanyà un premi de Poesia convocat per la Universitat Politècnica. S’atorgarà la propera setmana i estem convidats a assistir-hi.

Jaume Ortínez començà dient que l’orígen de la xerrada de la tarda al Teatre Municipal de l’Ateneu havia estat fruit de la casualitat i de la curiositat. El 2008 fou el centenari de l’obra musical d’Albéniz “Iberia” i el 2009 el de la mort de la célebre suite. Esmentà que Isaac Albéniz era tiet avi de Ruiz Gallardón, l’alcalde Madrid. També que tenia el mateix parentiu amb la senyora del president Zarcosí i que havia vist publicat que, en un Congrés de Música de Tecla a Andalusia, s’escribia: “de Masarnau a Albéniz”. Que en una altra publicación apareixia un “Centro de acogida i reinserción social: Santiago Masarnau”. Casualitat i curiosistat estaven servides.

Jaume Ortínez consultà llibres parroquials de Santa Maria d’Igualada i comprovà que hi havia molts Masarnaus. Recordà un escrit de Copons i consultà Internet. Trobà 12 Masarnaus i en pogué localitzar 7 que li digueren que provenien de Can Masarnau, prop d’Igualada, encara que desconeixien on era.

D’aquí passà a Copons, país d’espavilats comerciants a partir del 1725. Espavilats de grat per força ja que no hi havia gran cosa. Per això s’empescaren el portar carruatges vers la plana segarrenca i començessin a comerciar amb vins i teixits procurant anar sempre carregats d’anada i tornada. Esmentà que la Dra. Assumpta Muset parla en un llibre de que Santiago Masarnau, el 1808, entrà al servei de carruatges i transport de la casa reial, a Madrid, segurament per la influència d’un altre coponí, un Carbonell de Copons cap de compres de la casa reial. Esmentà que un dels descendents dels Carbonell era el poeta igualadí Joan Llacuna del qual es coneix un escrit que parla de la família dels Carbonell dels quals diu que manaren molt.

Passà als temps d’infantesa de Santiago Masarnau el qual havia dubtat, tot i essent un nen prodigi de la música als 5 anys, entre escollir la música o la física. El favor de la reina l’encaminaria vers la música. La seva vida fou plaent fins que, el 1823, regnant Ferran VII, el pare Masarnau caigué en desgràcia i fou destituït. Tornaren a Copons i després, quan el noi Masarnau tindria entre 18 i 20 anys, es traslladaren a Londres on el jove Masarnau es feu amic de Rossini i el seu germà petit conegué Fahrenheit i es decidí per la física. Parlà de com, més endavant, el pare rehabilitat tornà a Madrid i Santiago Masarnau, cap el 1830, aniría a París on coneixeria els grans mestres musicals del romanticisme. Allí, també, veuria la transformació del piano forte en el modern piano de pedals i altre joc de picada a les cordes de l’arpa, talmente com el coneixem ara. A les nits parisenques Masarnau es trobava amb els amics i feien música. Un d’ells, Chopin, li sugerí de modificar una partitura per tal de millorar-la. Masarnau accedí i li demanà que la interpretés com a seva. Fou un cèlebre vals de Chopin. També, Masarnau, fou amic de Mendelssohn.

Un altre capítol fou la seva tornada a Madrid per tal d’estar al costat del seu pare en els darrers anys de la seva vida. Mort el pare, ja que Madrid no l’hi agradava, tornà a París en una època que conegué una gran crisi i la gent passava fam. Intenta produïr una òpera però no reix. Torna de nou a Madrid on ja es parla d’ell com a músic coneixedor dels corrents romanticistes i del nou piano que arriba a tot arreu; fins i tot a les cases. Aprofita per divulgar-lo i associar-se amb una empresa per distribuïr els que provenien d’una fàbrica vienesa. També per adaptar-hi músiques popujlars espanyoles. Una mostra en fou una moderna gravació en CD que se’n pogué escoltar.
Encara parlà, Jaume Ortínez, del seu germà, Vicenç Masarnau, físic i químic, el qual fou director de les mines d’Almadén i creador de torres de sistemes de telegrafia de senyals visuals i implantador del sistema elèctric de telegrafia a Madrid.

La part final fou dedicada a una crisi econòmica espanyola semblant a l’actual. Santiago Masarnau sacrificà la seva carrera i es dedicà, seguint el sistema que havia vist a França en les Companyies de S. Vicenç de Paul, a fundar centres d’acollida que encara avui, alguns d’ells, porten el seu nom.
Una talla musical i humana que fins i tot s’ha proposat beatificar i que avui dia ja es pot trobar reconeguda a les pàgines d’Internet. Per això, conclogué vaig pensar que valia la pena que la coneguéssiu.

S.B.G.