Dilluns passat, dia 15, després de ser presentats per Magí Puig, el president de l’Associació per a la Reforma de l’Impost de Successions a Catalunya, Jesús Zamarreño i el tresoreer de l’entitat, Jordi Bonet, parlaren a l’alumnat d’AUGA, en el marc del Tatre Municipal de l’Ateneu, sobre “L’impost de successions, què en sap sobre les herències?”.

Començà Jesús Zamarreño remuntant-se als temps de l’emperador August el qual feu posar un 5% d’impost de successions als seus súbdits, llevat que la cifra heretada fós inferior als 100.000 sestercis. D’aquí passà a França, on Carles IV, el Bell, es feu impopular pels impostos sobre successions que anaren del 2 al 4%, segons graus de parentiu, per eixugar el deute de les despeses de guerra contra Anglaterra, sempre que la quantitat fos superior als 11.000 rals de la moneda emesa pel rei.

Passà a l’impost estatal nostre, actualmente cedit a les Comunitats Autònomes o impost sobre successions i donacions el qual fou pensat de caire progressiu, tipus IRPF, que es dispara si hom cau en l’escala superior per inmediata que sigui fins arribar al que se n’ha dit “les grans fortunes”. El país, però, s’anà desenvolupant i emergí una classe mitjana que es consolidà gràcies al seu esforç creant petites i mitjanes empreses i càrrecs industrials i comercials ben remunerats. Aquets, ara, són castigats amb impostos que, abans, només haurien pagat els qui es consideraven i eren rics.

Seguí l’anàlisi de com es forma la base imposable i els 6 mesos obligatoris per declarar, com a màxim, una herència rebuda, allargables a 6 mesos més. Ben entés que si hom no està d’acord amb els percentatges que imposi el seu municipio com a gravàmen impositiu d’herències pot presentar recurs. Un exemple: que un compte corrent sigui considerat aixovar. Un cas freqüent contra el qual es pot recòrrer i guanyar el plet. Els municipis, però, també ho fan quan la sentència els és desfavorable. Al contribuent, aleshores, només li queda embarrancar-se en pledejar una colla d’anys tot i sabent que guanyarà. Sàpiguen, però, que anant bé poden passar de 3 a 6 anys.

S’entrà en el capítol del gravàmen que posen, per llei, els municipis. És de tipus coeficiente sobre els immobles i cal tenir en compte que el valor cadastral es multiplica, per exemple, a Igualada per 1,60 i a la Torre de Claramunt per 3,40. Cada municipi aplica el seu. Pel que fa a deduccions també alertaren que si els pares, amb esforç i hipoteques, compraren una segona residència poden haver-hi sorpresas ja que per a aquestes no hi ha deduccions i més d’un s’ha trobat que tenia un patrimoni superior al que es pensava, en aplicar els coeficients.

La nova llei tenia d’entrar abans d’acabar el mes de desembre. Ja ho feu, però com a llei d’acompanyament. I no fou fins el dia 12 d’aquest mes que el govern de la Generalitat l’entrà al Parlament. Se puposa que serà aprovada sense gaires esmenes. Però vegem-ho i comparem. A partir d’aquí una colla d’escalats de gravàmens actuals, els d’aquí a un any i d’aquí a un any i mi ganaren demostrant que tota la propaganda del zero de successions feta per la Generalitat, a l’hora de la veritat no era tan zero. També, els gràfics il.lustraren sobre les diferències que hi haurà segons una colla de condicionants i com, sempre, a Catalunya, acabarem pagant molt més que les altres Comunitats Autònomes. Fins i tot quan s’hagi desenvolupat la Llei d’aquí a un any i mig, anant bé.

Per tot això i més sol.licitaren el suport de l’alumnat bo i projectant imatges d’accions empreses. Per a contactar amb l’Associació si hom vol informació més detallada i personal es pot fer a la www.NOsuccessions.org o bé a info@nosuccessions.org.

A la sortida foren molts els qui signaren un manifest sense valor efectiu en tractar-se de qüestions econòmiques i recolliren un fulletó informatiu del què preten i fa l’Associació per a la Reforma de l’Impost de Successions a Catalunya.

S.B.G.