A l’aula del passat dilluns, dia 8, al Teatre Municipal de l’Ateneu Igualadí, feta la presentació de la Dra. M. Isabel Pijoan i Picas per part de Magí Puig, la Dra. Pijoan parlà de “la personalitat literària d’Àngel Guimerà”.

Començà agraint a l’alumnat d’AUGA la nombrosa presència en una tarda freda i plujosa poc propícia per anar a una classe de literatura. Gràcies, repetí, perquè Àngel Guimerà i Jorge mereix ser recordat per les vessants que marcaren la seva vida com a poeta, literat, escriptor i polític compromès amb Catalunya. Enguany s’acompliran 86 anys de la seva mort.

Remarcà que qualsevol dia és bo per recordar les figures il·lustres que sovint dona el nostre país. També que Francesc Rossell li havia fet a mans un llibre de la biblioteca de l’Ateneu, escrit per Salvador Riba, en el qual es parla de la vinguda d’Àngel Guimerà a Igualada i en particular a aquesta centre d’ensenyament. En aquest mateix teatre, remarcaria més endavant, el 9 de maig de 1920, la companyia Nolla-Casals-Guimerà representaria “Mar i cel” dirigida pel propi Guimerà i interpretada per Nolla i Casals. El dia 13 d’aquell mateix mes, pel grup de teatre de l’entitat es representaria “Mossèn Janot”. Una joia, doncs, trobar-nos avui en aquest teatre, conclogué.

Dividí la classe la Dra. M. Isabel Pijoan en tres parts: la primera, una passejada per la vida i obra de Guimerà. Des del seu naixement a Santa Cruz de Tenerife el 1845 i el seu complexe pel cognom Jorge pel fet que en nèixer els pares encara no estiguessin casats. Seguí per l’obra poètica, la teatral que el seguí i la literària. Parlà de “Rosa de Lima” havent passat per la tragèdia romàntica en vers “Gal.la Placídia”. S’extengué especialment en “Mar i cel” com també amb “Maria Rosa” i “Terra baixa” adaptades al cinema per Holliwood. I encara per “La filla del mar” i “Mossèn Janot”. Tot plegat amb aquella manera de parlar fluida i rica que la caracteritza.

La segona part, dedicada a les característiques de la seva obra, influenciada per Shakespeare i Víctor Hugo, amb referències al seu deixeble Josep M. de Segarra i les tertúlies barcelonines i tracte amb Caterina Albert (Víctor Català) amb la qual mantingué correspondència creient primer que era un home i amb Soler (Serafí Pitarra). Aquesta part fou tal vegada la més reeixida començant per la poesia dedicada a les vinyes penedesenques, preludi de les vinyes verdes sobre el mar que cantaria Sagarra. L’enamorament d’Àngel Guimerà i Maria Rovira del Vendrell que faria fracassar la família i deixà Guimerà molt ferit afectivament. Un fet que quedà reflectit en la seva obra. Una passada pels seus dies estudiantils a Barcelona, a l’Escola Pia i els seus primers contactes amb el catalanisme actiu que més endavant el portarien a ser un dels fundadors de la publicació “La renaixença”. El seu pas pels Jocs Florals fins esdevenir Mestre en Gai Saber. Com, essent president de l’Ateneu Barcelonès, lliurà al rei Alfons XII el “Memorial de greuges” redactat per la intel•lectualitat catalana de la qual era ja un capdavanter. No hi mancà la referència a l’atorgament a Guimerà, per part del govern francès, de la prestigiosa “Legió d’honor”.

La tercera part fou molt emotiva per la recitació de textos d’Àngel Guimerà amb tota la força que hi posà M. Isabel Pijoan i que culminà, com manifestà que li agradava fer sempre que parla de Guimerà, amb la recitació de “La santa espina”. Una lliçó magistral, manifestà públicament una alumna. Gràcies, afegí.

S.B.G.