Dilluns, 1 de febrer, a la
classe d’AUGA al Teatre Municipal de l’Ateneu, es parlà
de l’Anoia com a gran desconeguda entre les 41 comarques catalanes.
Magí Puig i Gubern, president d’AUGA, presentà Jordi
Mercader i Parés i Elisabet Andreu i Cobos, vicepresident i tècnica
de promoció econòmica respectivnou amente, del Consell
Comarcal de l’Anoia que parlarien sobre el tema amb fonament de
causa. També anuncià que per gentilesa del Consell, al
final de la classe, se sortejarien uns llibres promocionals de l’Anoia
Viu.
Jordi Mercader feu una breu introducción per donar les gràcies
a AUGA per haver-los invitat a parlar de l’Anoia, una comarca
no prou cohesionada que quedà com a resultat del repartiment
del territori. Terra de pas i curiosamente la gran desconeguda. Terra
que als de la part alta se’ls fa difícil conèixer
als de la part baixa i viceversa amb una part central que no ha acabat
de trobar la fòrmula d’aglutinar el conjunt. Tampoc l’orografia
i l’estructura de comunicacions i han ajudat. Ell i l’Elisabet
s’anirien donant el relleu per parlar, amb l’ajut de diapositivas
i un DVD promocional final, de la nostra desconeguda comarca.
Després d’una referència al Pieralopithecus Catalunicus,
el Pau dels Hostalets de Pierola i l’abric Romaní de Capellades,
les inscultures de Bellprat i les pintures rupestres de La Llacuna com
a referències de la prehistòria, passàrem a la
divisòria de la Catalunya vella i la nova, l’evolució
i com, el Consell Comarcal, ha emprés la tasca de donar a conèixer
tots els atractius que, sens dubte, té l’Anoia.
Projeccions de castells i torres de guaita de l’antigor fins l’European
Ballon Festival donaren una pinzellada de l’evolució en
el temps. Precisament la guia turística que s’ha editat
i de la qual se sortejarien en acabar la classe 46 exemplars condensa
aquest esforç del Consell per donar a conèixer la nostra
comarca.
De l’Abric Romaní es passà a la terrisseria d’Òdena
i la fabricación de teules des dels temps dels romans; a la Tossa
de Montbui; el priorat de Santa Maria de Castellfollit de Riubregós
i els diferents trespassos de domini. Els castells de Boixadors, la
Pobla de Claramunt, Òdena, Tous i La Llacuna. Les torres de guaita
de la Manresana de Prats de Rei i les tombes romanes del mateix Prats;
l’esglèsia fortalesa de Rubió i el seu retaule…
Passaren a parlar, ajudats de les projeccions, dels retaules de la Puríssima
de Pujalt, del de Santa Maria d’Igualada; l’esglèsia
de Sant Jaume de Calaf i el seu campanar, bastits en temps de puixança
cerealista. Tots ells com a exemple de l’atractiu turístic
que podem oferir. D’Igualada es remarcà l’edifici
de l’Asil del Sant Crist; el cementiri nou, el Museu de la Pell
i Comarcal, Cal Granotes i el Museu del Traginer de Cal Ros. De Capellades
el Museu Molí Paperer i el seu equipament.
Com a més desconeguts encara es referiren al Centre de Recuperació
d’anfibis de Masquefa i al de rapinyaires i fauna de Piera que
valdria la pena que fossin més coneguts.
Es parlà del potencial de futur que poden tenir l’Aeròdrom,
l’Aerosport i el parc del motor de Castellolí els quals
poden assolir projecció internacional consolidada. Parlaren també
del Campus tècnic de promoció industrial. Tot plegat:
l’Anoia activa. D’impulsar el coneixement de la nostra gastronomia,
els postres embotits, la mel, el cigronet que ja ha emprès volada,
els formatges i matons, impulsar el coneixement de la vinyala tal com
en altres llocs ho fan del bover, el coneixement dels nostres vins i
Sellers, fires i festes.
No hi mancà el mantener i popularitzar encara més la bondat
de les nostres botigues que ja compten amb una parròquia fidel
pel que fa a pell, teixit i gènere de punt.
La projecció del DVD tornà a incidir amb tot el que ja
s’havia dit. Llàstima que no el posin a la venda.
La vila romana de l’Espelt, festes de Montmaneu, representacions
teatrals de Calaf, Prats del Rei, folklore de Tous, frescos del Bruc,
fonts de La llacuna… Tot un ventall d’atractius que poden
menar a que aquesta gran desconeguda que és l’Anoia, deixi
de ser-ho.
El sorteig del llibre promocional del turisme a casa nostra clogué
la tarda de dilluns a l’AUGA.
S.B.G.