Dilluns passat, dia 26, l’alumnat d’AUGA, al Teatre Municipal de l’Ateneu, gaudí d’un desplegament exhaustiu de com aprofitar el temps.

Després de la presentación per part del president, Magí Puig i Gubern, agraïnt la presència de nou a l’AUGA Anoia de Carles Barceló, el qual a més a més d’haver estat a Igualada en altres ocasions havia estat secretari d’AFOPA, la federación que aplega les aules per a la gent gran de Catalunya, aquest digué que qui hauria d’estar agraït era ell per la confianza que l’hi té l’alumnat. Recordà Magí Puig que, entre altres títols, compta amb el doctorat en Ciències Econòmiques i Empresarials i és diplomat en Psicologia del Comportament.

D’entrada, Carles Barceló situà l’alumnat en l’àmbit de la gran riquesa que és el temps. Què fem en 24 hores? Moltíssimes coses, si sabem o aprenem a aprofitar el temps. I ajudant-se de diapositivas desenvolupà el subtítol de la classe sobre l’optimmització del temps. O sigui: una análisis i planificación totalment necessàries.

Comparà els joves estressats d’avui amb els d’abans – tot l’alumnat de l’aula de l’Ateneu ho havia estat, any ha – Oi que havíem treballat moltes hores, a part les extres? I, oi que no estavem estressats? Cansats, sí. Però, estressats? En un altre tipus de comparació de temps pretèrits parlà de que, el temps, havia estat cosa de Déu però ara és nostre. I com el distribuim? Perquè el dia té 24 hores. 8 per dormir, 8 per treballar i 8 per descansar, s’havia proposat. Cal, doncs, aprendre a invertir el temps. A invertir-lo bé, s’enten, per no caure en allò de que entre el marit, els fills i els néts no tinc temps per a res.

D’aquí entrà en la planificación del temps bo i assegurant que podem fer moltes coses sempre que sapiguem el què volem bo i assegurant que no volia ser dogmàtic sinó que esposaría les seves experiències ajudant-se de les diapositivas. Experiències que entroncaven amb la seva vida professional. Entre bromes i veres, ja que en molts moments aflorà el sentit de l’humor, començà pel full que havia exigit als seus venedors per tal de fer-los-hi comprendre que una planificació prèvia de les hores i visites planificades, procurant cenyir-s’hi, era una disciplina que facilitava l’optimització del temps.

Això, aquest sistema, era vàlid també per a tothom. I saber distinguir, a l’hora de planificar-ho, el què es urgent i el què necessari quan no imprescindible. L’exemple fou el de si tenies hora per a la declaració de renda i a casa se t’havia rebentat una canyeria. Que s’esperi Hisenda, caram! De totes maneres també, ja que som jubilats, cal trobar temps per fer la migdiada. I per pensar. Pensar, per exemple, que si tinc de ser a tal hora a tal lloc, necessito més estona que abans per arribar-hi.

El saber dir: no, ocupà també una part de la classe. Costa a vegades saber dir: no. Doncs, proveu de posar-vos devant del mirall i fitant-vos comenceu a dir: no, no, no! Veureu com ben aviat ho sabeu dir amb soltura i amb fermesa. Així quan el pesat de torn us pregunti: tens un moment? Podreu dir-li: no! Ara, no! Si vols podem quedar per tal hora. Ara estic ocupat.

Per a resumir-ho: amb divertits exemples, l’alumnat rebé una lliçó de com planificar-se els dies, sigui amb notes en un calendario, dietari o bé amb fullets d’aquells que s’enganxen on convingui. Sempre i quan, és clar, ens ho mirem i no ens trobem amb aquella nota que fa una setmana que ens recorda el que ja teníem d’haver fet.

Anècdotes familiars il.lustraren l’alumnat d’una forma amena de com exercir d’avis sense ser esclaus del temps. Del temps que la família pot omplir d’encàrrecs i que en lloc de la nostra planificació sigui la seva i no ens permiti, que ja en ho havem guanyat, tenir temps per estar tranquils i repassar amb satisfacció, diàriament, si hem sapigut complir amb l’horari previst per a cada cosa. Fins i tot pel lliure, el pensar i el llegir per estar al dia.

S.B.G.