A l’aula del passat dilluns, dia 12, al Teatre Municipal de l’Ateneu Igualadí, feta la presentació, per part de Magí Puig i Gubern, del professor que encetava l’aula del tercer trimestre del curs 2009/10, l’enginyer en electrònica Eusebi R. Vidiella i París, el qual havia ostentat càrrecs a les televisions públiques estatals, aquest encetà el tema proposat: Una visió sociològica de la telefonia mòbil.

Començà Eusebi R. Vidiella dient que se sentia content i preocupat alhora. Content per la invitació d’AUGA Anoia i preocupat perquè mirant la programació havia comprovat que eren tres els mataronins que l’AUGA tindria com a professors. Els altres dos ben coneguts de l’alumnat igualadí. Procuraria estar a l’altura. Hi ho espigué.

Dividí la classe en dues parts. La primera, ajudant-se de projeccions, fent referència a aspectes poc coneguts sobre la telefonia mòbil i la segona dedicada al col.loqui. Els motius i arguments del com i perquè la gent ha evolucionat en l’ús de la telefonia mòbil devant l’oferta d’unes companyies que representen negocis privats que envaeixen espais públics tot i que una part de la ciutadania s’hagi vingut queixant de molesties i maldecaps atribuïts als repetidors. Què hi ha de veritat? Es preguntà i preguntà a l’alumnat bo i manifentant que ell, com a persona independent, està a favor de l’ús racional de la telefonia mòbil. Remarcà, però, que havia dit: ús racional i que esposaría la seva opinió com a tècnic independent devant el dilema entre els qui diuen que és inocua la tecnologia emprada i els qui es manifesten en sentit contrari.

Seguiren les projeccions de com es manifesta la legislación europea, l’espanyola, la catalana i altres països. Europa i Espanya, quins tècnics tardaren dos anys en estudiar-ho per acabar copiant-ho, imposaren els 5 m. de distància de separació de les antenes i els 4,5 w per metre quadrat com a potència aceptable. La Generalitat imposà els 10 m. i 2 w per metre quadrat com a maxim. Amb tot alters països nòrdics exigeixen dècimes de w per metre quadrat. I Rússia centèssimes. Fixeu-vos si hi ha diferència.

Unes altres projeccions il.lustraren l’alumnat sobre els comunicats que envien les companyies, Telefònica per exemple, on no s’esmenta per res que les ones poden ser perjudicials. Una àmplia referència al volum i propagació d’aquestes ones amb projeccions il.lustratives sobre la seva intensitat i quan arribaven a la categoria de micrones posà en coneixement de l’alumnat com podrien afectar el cervell i altres òrgans vitals.

També entrà en el volum de negoci que representa el desplegament de la telefonia mòbil i de com la indústria dedicada a la seva fabricació ha sapigut trobar científics que avalessin la tesi de la inocuïtat de les seves ones i microones. Oi que la indústria dels forns de microones s’ha espabilat per protegir les llars contra possibles fuites dels aparells? Una de les organitzacions patrocinades pels fabricants per cantar les excel.lències de la telefonia mòbil ha acabat per no tenir cap credibilitat.

D’altra banda als ciutadans que s’han queixat de malestars atribuïts a les ones de la telefonia mòbil se’ls ha tractat més d’una vegada com a tocats del bolet. I aquí i per acabar, abans del col.loqui que girà en torn del tema de les posibles conseqüències per a la salut, Eusebi R. Vidiella, tornà a remarcar que ell era partidari de fer-ne un ús responsable. Això volia dir, com s’anà reiterant en el col.loqui, no posar-se l’aparell a l’orella en el momento de despenjar ja que en cosa d’un segon disminueix molt el volum de les ones generat per la búsqueda de repetidor adient ja que els xips interns vetllen pel consum moderat de la bateria.

La darrera recomanació fou la de tenir converses curtes ja que en pocs minuts es poden dir moltes coses. El suggeriment fet per Experts diu que després d’una trucada de tres minuts seria bo deixar-ne uns quinze perquè els organs interns de l’orella i connexions amb el cervell es refessin de l’agressió.

S.B.G.