El passat dilluns, al Teatre Municipal de l’Ateneu, l’alumnat d’AUGA Anoia s’immergí en el passat pierenc, els seus entorns i altres referències històriques i de viatges amb bicicleta, gràcies als coneixements adquirits per l’historiador Antoni Escudero i Costa.
En la presentació, Magí Puig, feu esment al fet que, anys enrere, l’Antoni, ja havia guiat l’alumnat d’AUGA en una excursió feta a Les Flandes.

Començà la classe amb dues il.lustracions musicals diferents fent la comparació amb la manera d’endinsar-se en la història. A uns els hi pot plaure escoltar-la d’una manera i altres de manera diferent. Tant la música com els fets passats i gaudir-ne o aburrir-s’hi. Es confessà pierenc del barri dels gats, introduïnt la vis còmica que aniria mantenint al llarg de la classe. També feu referència a la comarca. Una comarca feta amb calçador on Piera se sent més penedesenca que anoienca i Calaf més segarrenca. No oblidem, digué, que Prats de Rei era la capital de la Segarra en temps dels romans. Després d’assegurar que, personalment, actualment es dedica al reciclatge i que Igualada no habia sabut, o pogut, exercir en plenitut la capitalitat, s’endinsà en l’entorn pierenc començant per la Casa Sastre, amb els seus esgrafiats dels anys quaranta del passat segle, que feien referència als oficis.
D’aquí passà a la seva curiositat per conèixer món i l’alumnat s’assabentà dels seus viatges amb bicicleta des dels propers castells romànics catalans fins a Roma. Per cert que una moderna bicicleta, d’aquelles que hom hi va còmodament estirat i porten de cap els qui utilitzen els carrils bici europeus dins les ciutats. També parlà de Galícia i el camí de Sant Jaume així com de les ermites de Sant Jaume Sesoliveres igualadina i pierenca com de la guia dels castells i ermites romàniques de casa nostra que segurament altres països haurien difós i explotat més. En aquest punt opinà que no sabem aprofitar gens les expectatives turístiques tot i comptar amb un gran potencial. En aquest sentit esmentà els nostres veïns francesos com a models de com saben promocionar, per exemple, unes Landes que són més petites que les pierenques. Si bé es francesos hi posen el Canigó de fons, digué, nosaltres podríem posar-hi Montserrat.

Parlà, també, de la pertinença de Piera a la Corona d’Aragó i de la farga que feu possible la puixança pierenca en temps reculats.
Després d’una altra incursió amb imatges de diferents contrades, àdhuc protegides, i d’una nova exposició amb bon sentit de l’humor, parlà a l’alumnat de Joan Orpí, un pierenc nat el 1593 que feu les amèriques. Havia fet estudis de dret i s’inventà la identitat de Gregorio Izquierdo per poder embarcar-se cap a Venezuela on provà de creaqr la governació de Nova Catalunya amb capital Nova Barcelona. No reeixí pel que fa a la Nova Catalunya però sí que la Nova Barcelona que creà és l’actual Barcelona venezolana.

Acabà parlant dels horts de Piera i dels segles que fa que existeixen. Una prova del què pot arribar a donar de sí la terra. En el col.loqui es preguntà al conferenciant com era que no havia parlat del Sant Crist de Piera. Ho feu breument ja que s’havia passat de l’hora de conferència.

S.B.G.