Dilluns, dia 14, a la tarda, al Teatre Municipal de l’Ateneu, l’alumnat d’AUGA estrenà el primer trimestre del curs 2009-2010.

La primera professora del curs fou la Màster en Història de la Ciència, Elvira Rocha i Barral la qual desenvolupà la classe, magistral per cert, ajudant-se amb imatges il.lustratives sobre la gran obra de Santiago Ramón i Cajal. Un aragonès, nascut el 1852, que desenvolupà la seva tasca investigadora sobre les cèl.lules del teixit nerviós a Barcelona durant els anys 1888 al 1892. Segons Elvira Rocha els anys més fructífers pel que fa a l’estudi del teixit nerviós a través de neuroones contigües. Una recerca que a mesura que anava tirant endavant, dibuixant a mà les diferents formes i llurs, suposades encara, imbricacions i fluxos comunicatius anava també, alhora, millorant la seva posició social. Això, ho il.lustrà Elvira Rocha amb tres fotografies dels edificis barcelonins on visquè Santiago Ramón i Cajal abans d’anar a Madrid ja amb gran part de la seva recerca sobre el soma, les ramificacions o dendrites i els seus eixos.

Parlà de Ramón i Cajal com d’un excel.lent anatomista seguidor de les més modernes teories sobre l’anatomia comparada i l’evolucionisme. En aquest punt, la professora, anuncià que, al final l’hi agradaria parlar de Darwin ja que enguany s’acompleixen els 200 anys del seu naixement.
Seguí la lliçó amb referències sobre els microscòpis de l’època i com Ramón i Cajal procurà treballar i arribar a tenir els millors per desenvolupar els mètodes de tinció bo i afegint-hi millores considerables creant mètodes propis. Parlà de com habia desenvolupat la seva teoria neuronista amb unes neurones que eren cèl.lules independents que es comunicaven per contacte. A partir d’aquí arribà a anunciar la “Llei de polarització dinàmica”. Tingué la professora incisos sobre com Ramón i Cajal combatia, publicant-ho pagant de la seva butxaca, certeses que a l’època es resistien a donar pas a nous coneixements. Havia arribat a signar, amb el pseudònim de Dr. Bactéria, articles sobre l’obertura a nous coneixements.

Una nova col.lecció d’imatges il.lustraren l’evolució de les investigacions i les connexions entre el sistema nerviós central, el perifèric i l’autònom. Seguí la lliçó amb les investigacions experimentant amb embrions de diferents animals per tal d’estudiar el creixement de les neurones des del punt en que es formen com a cèl.lules molt simples fins arribar a la seva plenitud: la neurogènesi. D’aquí passà a quan enuncià la teoria neurotròpica i els seus estudis sobre la regeneració de les neurones.
Tot plegat, la seva lluita per defensar el neuronisme, portà a la seva obra capital: “Textura del sistema nerviós de l’home i els vertebrats” i la concessió del premi Nobel de medicina l’any 1906.

Tal com havia anunciat, acabada la classe sobre Santiago Ramón i Cajal, Elvira Rocha parlà del naturista britànic Charles Darwin del anixement del qual s’acompleixen 200 anys. Un altre lluitador per la causa de l’evolució del coneixement sobre les espècies quina obra cabdal: “Sobre l’orígen de les espècies per via de selecció natural”, publicada a Londres el 1859, encara avui compta amb defensors i detractors. Curiosament, esmentà la professora, un tal Alfred Russel Wallace, naturalista, havia enunciat en paral.lel amb Darwin, el: “Principi de la selecció natural”. De manera que la teoria de Darwin s’hauria pogut conèixer, també, com a teoria de Russel Wallace.

L’alumnat preguntà sobre l’evolució dels estudis actuals sobre malalties fins ara incurables. La resposta fou que entre una vintena o trentena d’anys podrien haver-hi resultats sorprenents. Una exclamació espontània de l’alumnat tancè la classe amb el que podia interpretar-se com: quan lluny ens ho poseu!

S.B.G.