ÀFRICA: RESPONSABILITATS INTERNACIONALS, CONSEQÜÈNCIES LOCALS

 

L’aula del passat dilluns, dia 5, al Teatre Municipal de l’Ateneu Igualadí, emmarcada dins l’Octubre Solidari, versà sobre “Àfrica: Responsabilitats internacionals, conseqüències locals. Sebastià Borràs, ja que el president d’AUGA Anoia, Magí Puig, estava refredat, presentà en primer lloc la regidora de Cooperació i Solidaritat de l’ajuntament d’Igualada, Conxa Castells, la qual parlà a l’alumnat sobre com es desenvolupava enguany aquesta crida a la solidaritat i en remarcà els actes més importants bo i convidant a assistir-hi. A l’aula hi havia també alumnes de les nostres escoles que feien treballs sobre el tema.

Seguidament presentà el president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres i Boadella. Doctor en Ciències Econòmiques, ja era conegut per la major part de l’alumnat d’AUGA. Dilluns desenvolupà, amb el fàcil i ric vocabulari que el caracteritza, el tema de l’Àfrica en el vessant de les responsabilitats internacionals a les quals havia afegit, ho remarcà, les conseqüències locals. Perquè? Senzill: si parlem d’Àfrica parlem d’un continent que tot i representant el 10 % de la població mundial només compta amb el 2% dels ingressos en un món on, ben segur que més de la meitat dels qui moren diariament de gana, viuen a l’Àfrica. Això en un món al que li sobren aliments.

En una reunió de la FAO el 2008, a Roma, dades que foren confirmades per l’ONU, es donà per certa la quantitat de 50 mil milions com a quantitat que resoldria la fam al món. Fa ben poc, remarcà Arcadi Oliveres, des de Ginebra, es feu públic que els bancs havien rebut com ajuda a la crisi, diners per una quantitat 100 vegades superior a la que es necessitaria per eradicar la fam.

Parlà seguidament de les malalties i de la SIDA la qual fa estralls en una quarta part de la població africana incloent-hi, per exemple, un fill de Nelson Mandela. Com és possible que no puguin trobar retrovirals a preus assequibles com es fa al primer món? La resposta és senzilla. Els laboratoris que tenen les patents durant 20 anys diuen que no poden fer-ho ja que s’han de rescabalar de les despeses en investigació. Uns laboratoris de la Índia, on el termini de patents era només de 8 anys, enviaren a l’Àfrica negra retrovirals a bon preu. Durà ben poc. Foren pressionats per tal de canviar la llei. Ara, com els demés, han passat als 20 anys de patent, tot i que el cas fos denunciat per Metges Sense Fronteres. En aquest punt aconsellà veure la pel.lícula “El jardinero fiel”.

Com a tercer element diferencial entre països rics i pobres exposà que, dades de 2008, Warren Buffet tenia uns guanys equivalents a 50 milions d’africans i que els primers vint personatges de la llista dels més rics tenien guanys equivalents tota la gent de l’Àfrica negra. Es remuntà als temps en els quals Catalunya (marquès de Comilles, protector de Gaudí) s’enriquia amb el tràfec d’esclaus i seguí amb unes estadístiques de Brusel.les segons les quals la pesca a les costes africanes, avui, costa 1 i es ven a 9. També amb el petroli equatorial. Un informe publicat als USA assegura que cada habitant de la zona, dades del Senat, podria comptar amb 35.000 dolars anuals si pogués accedir als guanys derivats de l’extracció. On es guarden els guanys? A Madrid, banc de Santander, assegurà. Pel que fa al Marroc, en morir Hassan, se li calculà una fortuna de 50 mil milions. En aquell temps Marroc tenia un deute de 20 mil milions. És natural, doncs, que quan veuen per la tele els nostres programes, vinguin.

Quan venen, els tanquem la porta. Saben que entre cotitzacions i impostos, directes i indirectes, paguen molt més del que els donem? Com a anècdota explicà que a la muntanyeta del Toro, a Menorca, llegí en una placa l’agraïment dels illencs al poble algerià per l’ajut alimentari que havien rebut en temps de penures.

Una altra anècdota referida al president Nierere el qual tornà un xec ofert per ONG’s angleses dient que preferia que els paguessin bé els minerals que no pas la caritat i els nens que moren en l’extracció del coltan, material imprescindible pel bon foncionament dels nostres mòbils, tancà la classe. Després hi hagué encara un animat col.loqui.


S.B.G.