Magí Puig,abans de fer la presentació d’Antoni Dalmau i Ribalta, el qual és prou conegut de tot l’alumnat que sàplega a l’aula del Teatre Municipal de l’Ateneu cada dilluns lectiu, anuncià la convocatòria d’un concurs de poesia, en català, al qual podran participar tots els alumnes de les Aules de la Gent Gran. Per als qui estiguin interessats portarà informació impresa el proper dilluns.
Remarcà en fer la presentació d’Antoni Dalmau que aquest estarà al capdavant de la comissió que, amb representants de la Fundació Compte de Godó i de l’Ajuntament d’Igualada, cuidarà de tirar endavant el Museu de la Premsa a l’edifici de la Igualadina Cotonera.

Antoni Dalmau i Ribalta començà la classe dient que, per part seva, era sempre un plaer especial donar una conferència a l’alumnat de l’AUGA, sempre nombrós, a l’Ateneu. Dilluns passat, 26 d’octubre, parlaria – extensament i detallada, per cert – sobre la Setmana Tràgica. Justament, digué, el passat 13 d’octubre s’acompliren 100 anys de l’afusellament, a Montjuic, del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, cofundador de l’Escola Moderna. Cent anys han passat, doncs, de la revolta que esclatà el 26 de juliol del 1909 i que, injustament i sense proves, per les seves relacions amb medis anarquistes, i en especial per l’èxit de l’Escola i les seves idees avançades desenvolupades entre les calsses obreres catalanes, portaren a l’afusellament de Ferrer i Guàrdia tot i les protestes mundials per haver estat escollit com a cap de turc de la revolta i executat com a instigador.

Enumerà les causes que portaren a la revolta. Revolta que s’estengué per una vintena de poblacions de Catalunya. Foren: el predomini de les classes altes; la carència de classes mitjanes; l’analfabetisme; els moviments obrers afeblits i especialment les guerres i fracassos d’un exèrcit que es nodria de lleves on les classes més altes s’escapolien del servei militar el qual era cobert per les més pobres. Aquí enumerà els diferents sistemes legals per escapolir-se’n. Precisament les lleves per anar al Marroc, promogudes pel govern Maura per tal d’incrementar la presència militar que garantís poder continuar les explotacions mineres del Rif i que s’havien de nodrir en gran part del jovent de Catalunya en nombre de 40.000 soldats, foren la metxa que encengué els ànims. Solidaritat Obrera, anarquistes i socialistes, convocaren una vaga general pel 26 de juliol.

El capità general, De Santiago, proclamà l’estat de guerra i la resposta del governador civil, Osorio i Gallardo, el qual pretenia una solució negociada, fou la de dimmitir. Tot plegat, con feu notar Antoni Dalmau amb tota mena de detalls, del del rei Alfons XIII, Maura i “la revolución desde arriba”, la Lliga Regionalista, republicans, Lerroux i les grans diferències socials a la Catalunya del 1909, menà a que els del comitè de vaga perdessin el control i es generalitzés una insurrecció que destruí convents, escoles religioses i esglèsies. Balanç final: 40 escoles religioses i convents incendiats. Dotze esglèsies que també cremaren. Un centenar de civils morts i més de 200 ferits. Les forces armades tingueren 9 morts i 125 ferits.

Seguí la repressió a la qual La Lliga donà suport i que decretà 5 sentències de mort, entre elles la de Ferrer i Guàrdia, una seixantena de cadenes perpètues i el desterrament de més d’un centenar de persones a més a més de la suspensió de la premsa d’esquerres i el tancament dels centres obrers, culturals i escoles laiques.

Antoni Dalmau parlà, també, de la Setmana Tràgica a Igualada, aleshores una ciuitat d’uns 10.000 habitants. Digué que el sorprengué la repressió atesa la poca incidència que havia tingut aquí la revolta tot i la vaga que a la nostra ciutat començà el dia 27.

L’alumnat seguí amb molt d’interès una classe que inteercalà, entre els fets més remarcables, vivències de personatges d’un i altre signe polític i social que feren incrementar l’interès de l’alumnat el qual ni s’adonà que la durada del la classe depassés el temps habitual d’un ahora.

S.B.G.