El passat dilluns, al Teatre Municipal de l’Ateneu, l’alumnat d’AUGA Anoia estigué atent a les paraules del seu president, Magí Puig i Gubern, el qual dividí la classe en tres fases: la històrica des del naixement de l’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de la comarca de l’Anoia el 1994; l’evolució des de l’Escola d’Enginyeria Tècnica i Superior d’Adoberia fins al Teatre Municipal de l’Ateneu i alguns fets remarcables, bona part d’ells en clau d’humor, que feren les delícies de l’alumnat.

El 1994, a Catalunya, no eren de bon tros tan nombroses com ara les Aules d’Extensió Universitària. Ben aviat l’Aula per a la Gent Gran d’Igualada, a través de l’Escola Universitària de la nostra ciutat, dependria de la Universitat Politècnica de Catalunya i s’integraria a l’Agrupació Permanent d’Aules per a la Gent Gran de Catalunya (l’actual AFOPA). En els seus inicis comptà – i encara compta – amb la valuosa col.laboració del M.I. Ajuntament d’Igualada i del Consell Comarcal de l’Anoia. Detallà nominalment els qui, juntament amb ell, formaren part de la primera junta directiva afegint que si foren 16 la meitat encara són vius i l’altre meitat disortadament trespassats a l’altra vida.

Recordà els tràmits de legalització com a entitat cultural sense ànim de lucre i l’inici d’activitats el tercer trimestre del curs lectiu 1993-94, el dia 16 de maig a la Sala d’Actes de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica i Adoberia. Aquella primera lliçó a càrrec del Dr. Lluís Focl i Camarasa sobre: “Ser vell no és viure una vida absurda” i els consells a la gent gran perquè es mogui i es formi entrenant-se des dels peus fins al terrat.

El primer curs lectiu es van fer dues classes, la segona a càrrec de Pau Llacuna i Ortínez sobre el tema: “El modernisme a Igualada”. El 17 d’octubre del 1994, amb una conferència del Dr. Joan Jordi Aragay i Prades, economista i president d’AFOPA, començà, en dilluns i amb normalitat, el curs 1994-95. Des de la primera conferència d’aquell 16 de maig de 1994 fins els juny d’aquest 2009 ha passat quinze anys. A raó de tres trimestres lectius anuals la suma de temes tractats passen de 600 i el nombre de conferenciants depassa els 450.

Pel que fa als alumnes, gràcies a la fidel assistència dels quals l’AUGA ha estat possible, han passat dels 50 inicials als 660 actuals. Gràcies a la col.laboració municipal vam passar de l’aula de la Teneria a la del Museu Comarcal; d’aquí al Cercle Mercantil i del Mercantil al Teatre Municipal de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera. Una gentilesa que ha permés disposar de tota mena de tecnologia audiovisual. També la col.laboració municipal i del Consell Comarcal han permés fer classes a la comarca i sortides culturals de caire trimestral.
Una bona colla de fets remarcables dins la dilatada existència de l’AUGA Anoia que comprengueren classes inoblidables per als alumnes, en especial les que havien tingut vis humorística, provocaren que la classe arribés al tram final amb rialles generals.

Per acabar, Magí Puig, feu esment dels capítols: Presentació – Art – Biografies – Cultura i Ensenyament – Experiències entranyables que no s’obliden – Fenòmens meteorològics – Fets històrics – Folklore Festes i Tradicions – Oficis – Jocs – Personatges populars – Recordançes – Tradicions i costums – Vivències i Epíleg. Enumerà cada tema per demanar que si se’n trobava a faltar algun es digués de seguida ja que el llibre, producte de les aportacions de sòcies i socis, es portaria la setmana entrant a imprimir.

Encara ho rematà, però, amb facècies viscudes i no viscudes per acabar amb aquella lliçó de risoteràpia de la Katy Garcia. Riure amb la a, la e, la i la o i la u. L’alumnat, no cal dir, sortí amb un ampli somriure.

S.B.G.