El passat dilluns, dia 30 de novembre, al Teatre Municipal de l’Ateneu, l’alumnat d’AUGA Anoia s’immergí en la Capellades que, segons el professor d’Història Econòmica de la Univeersitat de Barcelona, Miquel Gutierrez i Poch, al segle XIXè era una vila entre l’horta i la fàbrica.

Feta la presentació per part del president, Magí Puig, el qual notificà que aviat sortiria el llibre editat amb motiu dels 15 anys d’AUGA i que, també amb motiu d’aquesta efemèride, l’AUGA havia passat a la final dels Premis Bou que anualment atorga el municipi de Montbui, Miquel Gutierrez es referí al tema que desenvoluparia bo i dient que, tot i que capelladí de cor, parlaria de la vila de Capellades constrenyint-se a l’enunciat: l’economia que havia evolucionat entre l’horta i la fàbrica, impulsada pels qui també havien fet les amèriques. Una migració que, generalment parlant, sembla que només hagués estat privativa dels habitants de la costa catalana. Més d’un avi capelladí també havia anat a Cuba i no precisament per fer la guerra sinó per poder desenvolupar-se com a comerciant i industrial.

Situats en aquest context i ajudant-se de la projecció d’imatges, l’alumnat pogué tenir un tast d’una Capellades que damunt la seva terrassa sobre el congost del riu Anoia i essent cap del terme més petit de la comarca, havia vist, gràcies al passat segle XVIIè quan hi passava el camí reial i tenia el control de les trameses de paper cap a Barcelona i Madrid, havia vist incrementar-se el nombre d’habitants i de fàbriques. Les projeccions estadístiques i gràfiques bé que ho demostraren. Amb l’embranzida del segle anterior Capellades arribà al selge XIXè amb una puixança que més endavant patiria alts i baixos però que deixaren petja.

Incidí també, com passà a tota Catalunya, en el paper de la dona com a mà d’obra tant en la indústria dels teixits com en les papereres la qual superava amb escreix la masculina. La puixança de famílies com els Ferreres les quals saberen excel.lir en la mecanització de les seves indústries. Com una major industrialització propicià l’auge de les petites indústries auxiliars a l’entorn de papereres, teixits i tints que al segle XX donarien pas a gèneres de punt i arts gràfiques.

En arribar a la comparació d’aquells agosarats capelladins que del no res sapigueren desenvolupar indústries, sense perdre els cultius, colze a colze homes i dones per tirar endavant amb esforç i imaginació exposà el seu optimisme en pensar que, davant la crisi actual, també sortirien noves iniciatives, especialment basades en la qualitat i creativitat, que coadjuvarien a trobar el camí vers una nova puixança com la que vegeren els capelladins del segle XIXè.

S.B.G.