L’aula del passat dilluns, dia 23, al Teatre Municipal de l’Ateneu Igualadí, es desenvolupà com a classe magistral d’un dels monstres del cinema primerenc. En blanc i negre i amb acompanyament de piano com corresponia a les primeres pel.lícules que encara no comptaven amb els avenços tècnics de la gravació de so.

En la presentació l’alumnat seguí la trajectòria de Buster Keaton, un actor, guionista i director que, a més a més, amb la seva cara de pal, no necessitava no necessitava cap doble per a les escenes perilloses.
La pel.lícula va d’un projeccionista enamorat el qual, previs uns gags còmics sobre la seva tasca a la sala de projeccions d’un cinema públic, del qual és mosso, la seva estimada i un malèvol rival, s’adorm a la cabina i somia que entra en l’acció de la pel.lícula que es projecta.
El títol original de la pel.lícula la qual data del 1924 era, Sherlock JR. En traduïr i subtitular-la al castellà li posaren “El modern Sherlock Holmes”. Personatge en el qual acaba convertint-se ja que, des del principi del film, ens el presenten com un aspirant a convertir-se en detectiu. Ben mirat una paròdia del gènere policíac on entre realitat i ficció es desenvolupen una imparable succeció de gags que fan que l’espectador, en aquest cas l’alumnat d’AUGA, s’ho passi d’allò més bé.

Joan Aymerich, músic badaloní de formació clàssica i de jazz, professor de piano i llicenciat en filosofia i lletres per la Universitàt Autònoma de Barcelona, cuidà amb destresa i professionalitat de l’acompanyament musical adient, àdhuc amb els cops d’efecte dels punts culminants dels gags.

Fou una classe de com es podia fer cinema amb pocs mitjans i a anys llum de les tècniques actuals. El desdoblament del personatge, per exemple, només era possible tornant a filmar sobre les imatges preses anteriorment bo i calculant el lloc exacte on situar la nova presa i amb la llum adient perquè no es notés la sobreposició.

Tota una lliçó sobre on pot arribar la personalitat i l’inventiva humana jugant amb la llum i el cel.luloide.

S.B.G.