L’aula del passat dilluns, dia 2, al Teatre Municipal de l’Ateneu Igualadí, es desenvolupà sobre rodes de bicicleta. La classe ja es definia com a “Desde Winandhoek a Leshoto” i en principi, com digué Magí Puig en la presentació, tenien de donar-la Pep Costa i Imma Molist, viatgers que des de l’estiu del 1996 fins el novembre del 2007 han fet 9 viatges a l’Àsia, Amèrica del Sud i Àfrica, tots ells en bicicleta. L’Imma té escrit el llibre “De Mongòlia a Istanbul. Una travessa amb bicicleta” on explica la seva experiència personal.

L’Imma, abans de posar en marxa les imatges que il.lustraren una interessantíssima classe, feu avinent que Pep Costa no havia pogut ser present per motius de feina. Ella, al final, es prestaria a respondre tota mena de preguntes.

I començà la projecció i l’aula sendinsà en els costums i la manera de fer de Namíbia primer, arrencant el pedalejar a la capital, Winandhoek, on viuen majoritàriamentels ovambos. Un país que fou confiat a la Unió Sudafricana el 1920 i que assolí la independència plena el 1990. El pedalejar incial, després de sortir de la capital, ens portà per immenses planures de raquítics matolls que revifen quan és l’època de les pluges. La banda sonora del muntatge, fet amb una barreja de fotos i filmació, digué que no trobessim estrany la poca quantitat de gent que sortia ja que la densitat per quilómetre quadrat era de 10 habitants quan, a Catalunya, en som 224.

L’alumnat es trobà amb la sorpresa d’unes imatges, en un petit poblat, on una botiga de dia es transformava, a la nit, en discoteca. Passarem després per una zona de grans arbres, pocs però immensos i grans termiters. També un acceptable oasis. Llocs on fan menjar i cuinen insectes. No cal tenir manies ni coberts. Els atuells: plats i cassoles, s’esbandeixen sempre amb la mateixa aigua i ja es poden utilitzar de nou per a altres comensals que, com tothom, fan servir els dits per menjar.
En un altre moment, sobre imatges de l’Imma pedalejant, ens assabentàrem que només havien vist, en tot el dia, un parell de cotxes transitant per aquelles pistes de terra. Una terra que, en un altre moment, era sorra fina i l’Imma tenia de baixar per la impossibilitat de continuar amb bon apart de les rodes enfonsades. En front tenia ja la terra sdels bosquimans. Després vingué una zona de palmeres i la trobada, a les platges atlàntiques, d’un anombrosa colònia de lleons marins.

De Botswana imatges de sequera extrema que amenaça sempre la ramaderia i nens petits, descalços, posant a rotlle petits ramats a cops de pedra. Pobresa en un país associat a Sud-Àfrica per la producció de diamants, amb gran mortalitat per la sida, la més alta de tot Àfrica. Poblets petits on tingueren bon tracte amb la gent.

Després ens endinsàrem a Leshoto, un petit estat de l’Àfrica Meridional enclavat dintre la República de Sud-Àfrica. Territoris on s’acabava la pista i començaven camins de petjada humana que els portarien a pedregals on semblava impossible poder-s’hi endinsar amb bicicleta. A la capital: Maseru, habitada per pobles d’origen bantú, els sotho i basotho majoritàriament, en contrast amb moderns edificis i carrers asfaltats, vegérem barris degradats amb el jovent que passava les hores inhalant cola.

També vegé la neu l’alumnat en colls de 2.000 metres d’alçada. Un enterrament amb ritmes inimaginables per nosaltres. Una família que havia caçat un impala i les restes trossejades penjant a l’aire lliure foren el constrast amb els insectes de Namíbia.

Imatges de tractors, cotxes, filadores semi industrials i súpers ben abastits, com també altres botigues ben assortides d’americanes per a home i joguines foren un altre contrast amb les petites botigues assortides de quatre coses amb el venedor mig dormint sota un petit tendal improvisat. De les cabanes rodones fetes de terra i palla o bé de pedra picada, amb sostre vegetal, a les urbs d’edificis moderns. Tot un món llunyà i a tocar alhora que només es pot copsar viatjant a poc a poc i lluny del turisme massiu.

També la cosmètica de terra vermella empastifant i protegint cossos, ben fets segons remarcaren els comentaris, en contraposició de la cosmètica industrial.

Per acabar folklore tribal per part d’unes ètnies que semblen portar el ritme a sang. Ritmes, per cert, que ajudaren a fer encara més interessant tot el viatge amb bicicleta. Animat col.loqui i ganes de tornar-hi.

S.B.G.