Magí Puig, abans de fer el passat dilluns la presentació de M. Rosa Piqué i Pomés, anuncià una sortida a Barcelona, el dia 17 de desembre a la tarda, per tal d’anar al Teatre Goya a veure l’obra d’Oscasr Wilde “Un marit ideal”, dirigida per Josep M. Mestres.

Maria Rosa Piqué començà la classe – cinquena de la infermera a casa – dient que per a ella era un plaer venir els dilluns d’AUGA al Teatre Municipal de l’Ateneu. Remarcà, com fa sempre, que ella era una infermera i prou i que sempre parlava com a tal.

A la tarda del dilluns passat començà parlant de l’ansietat i l’angoixa bo i remarcant que la vida actual ens empeny a tenir neguit per tot. Cal, per tant, fer tots els possibles per vèncer l’ansietat per tal de no formar part de la processó de pacients que arriben a atiborrar les sales d’espera dels metges. Aprendre a relaxar-se . Aviat està dit, oi? Doncs, sí, és possible aprendren ja que si us hi fixeu bé moltes urgències en les exigim nosaltres mateixos. Després d’una cosa ja en farem una altra. No cal plantejar-nos fer tres o quatre coses alhora. I dormir les hores necessàries. Fent exercici, encara que sigui moderat, veureu com el cos queda més ben disposat a dormir millor. I sempre, sempre, procurar relaxar-nos nosaltres mateixos. També, fer les coses que més ens agradin en lloc d’imposar-nos tasques que ens venen costa amunt.

Avui, continuà, es viatja més. Però, oi que ens podem organitzar i no deixar les coses per darrera hora? Fer-nos una llista i anar deixant les coses a punt per posar a la maleta ens ajudarà a no còrrer neguitosos amunt i avall dient que ara em falta això, ara em falta allò. És una forma segura per eradicar l’ansietat. En teniu d’ansietat vosaltres? (Feu esclatar un: sí!) Seguí amb la conveniència d’afrontar els problemes amb valentia. I compartir-los i exterioritzar-los. Tots en tenim, oi? Doncs, aquesta aula i les que feu a l’AUGA cada dilluns és un exemple. Aquí us trobeu i us comuniqueu. I una altra cosa. Saber dir que no. Dir, no, quan convé. Costa de dir, no. Tan a les àvies, com als pares o mares i fins i tot als companys. Moltes vegades passem neguits per no haver sabut dir que no.

Una altre sèrie de neguits innecessaris, si es mira fredament, centrà el capítol del què diran. No ens hauria de preocupar. Cal que aprenguem a saber valorar-nos més a nosaltres mateixos. Ens valorem poc. I deixar-nos ajudar quan calgui sinó ens exposem a tenir la rabieta d’haver dit que no i la rabieta de l’ensopegada. També l’escoltar-se pot ser motiu d’angoixa pròpia i aliena. Si ens escoltem massa, malament! Per a nosaltres mateixos i pels qui ens envolten. Ara em fa mal aquí, ara allà, no puc dormir… torno a repetir: generar ansietat porta al metge.

De la grip A no en parlaré ja que és una epidèmia nova i encaa no se’n sap gran cosa.

Del que sí us parlaré és del cos. Ara tenim un estiuet de Sant Martí que ha arribat a l’hora. I amb força. Al cos li costa habituar-se als canvis. Necessita aclimatar-se. D’aquí que cal abrigar-lo el necessari. Vull dir, ni molt ni poc si ens volem estalviar constipats. Compte! Que un constipat no és una grip, però el cos acusa els canvis i ens fa trobar malament.
Seguidament vingué el capítol del menjar sa, beure aigua i fer exercici. I riure. Que el riure treu arrugues! També la respiració. Cal aprendre a respirar profundament pel nas omplint d’aire els pulmons i deixar-lo anar a poc a poc. I canvi de tema. L’alitosi i com combatrer-la, si no ve produïda per una malaltia, ja que aleshores cal anar al metge. Higiene dental i anar al dentista cada mig any, fou el consell.

Els darrers temes tractats foren els de la fibromiàlgia i la incontinéncia d’orina. Amb la fibromiàlgia no hi podem fer res més, per ara, que ajudar al malalt a passar millors estones acompanyant-lo i es coltant-lo. En canvi, per a la incontinència, enumerà unes quantes coses senzilles per ajudar a combatrer-la.

L’aula s’ho passà d’allò més bé com sempre que té coma professora la Maria Rosa Piqué i Pomés. Una infermera.

S.B.G.