A l’aula del dia 23 a la tarda, al Teatre Municipal de l’Ateneu, Jaume Ribera i Marimón, parlà de Catalunya. Magí Puig, abans de la presentació del conferenciant, es referí a que ja es començaven a rebre folis, amb una llargada màxima de foli i mig, amb alguna vivència de joventut o infantesa, per al llibre de vivències igualadines que AUGA té el projecte d’editar amb motiu dels primers 15 anys de vida.
De Jaume Ribera i Marimón remarcà que, al gratuït setamanal “l’Enllaç dels anoiencs”, havia publicat ja, setmana rera setmana, la seva visió històrica de Catalunya. Ben documentat, doncs, per oferir a l’lumnat d’AUGA la classe sobre: “Parlarem de Catalunya”. I en parlà llargament i detallada.
Els catalans sentim el reclam de Catalunya dins el cor, la parla i la manera de comportar-nos. És el país que cantà Mn. Cinto Verdaguer en “l’emigrant”. I en recità unes línies. Passà somerament pels temps del neolític i les troballes paleolítiques fins les primeres colonitzacions fenícies, iberes i gregues, per arribar a la conquesta romana. Després, la llarga dominació musulmana que s’endinsà fins les terres dels francs. La reconquesta que aquests iniciaren fins arribar al Llobregat i consolidar aquesta reconquesta durant el regnat de Carlemany. L’Urgell i la Cerdanya són governats pel comte Borrell i un fill de Carlemany deslliura Barcelona.
Narrà la formació dels comtats de Barcelona, Girona, Osona, Empúries, Rosselló, Urgell i Cerdanya i la renaixença cultural sota el regnat de Carlemany. Seguí la glosa de la figura de Guifré el Pelós el qual aplegà els comtats de Barcelona, Urgell, Cerdanya, Besalí i Girona, conquerí Montserrat i fundà el monestir de Sant Joan de les Abadeses i donà vida al de Ripoll alhora que consolidava la unitat interior d’aquella Catalunya començant una dinastia que durà més de 500 anys.
Abans de passar al segle XIIè, quan Ramir d’Aragó, el Monjo, donà la seva filla, Peronella, i el seu reialme aragonès a Ramon Berenguer IV, esmentà la llegenda de les quatre barres, quan Carles el Calb havia dibuixat amb la sang de Guifré les quatre barres sobre el seu escut d’armes d’aurat. D’aquí seguí, il.lustrant-ho amb imatges de mapes, parlant de com la insídia castellana-lleonesa havia propiciat que en lloc de parlar del regne de Catalunya, o si es vol de la corona Catalano-aragonesa, es parlés únicament de la Corona d’Aragó.
Passà després al regnat de Jaume I i els dominis que tingué Catalunya i l’expansió per la Mediterrània fins el punt d’arribar-se a dir que fins i tot els peixos portaven la bandera catalana. I novament la insídia passant per l’anada a Barcelona de Ferran d’Antequera i la seva mort a Igualada i seguint pel compromís de Casp del qual es derivarien, a la llarga, els mals que patí, i encara segueix patint Catalunya en les seves aspiracions d’independència.

El primer Estatut retallat i la retallada que espera l’actual, a més a més de les retallades econòmiques clogueren la seva sentida i molt aplaudida lliçó.

S.B.G.