CODI PSICOLÒGIC DE LA GENT GRAN

 

L’igualadí i Germà Marista, Lluís Serra i Llansana, doctor en Filosofia i llicenciat en Teologia i Filosofia, professor de la Ramon Llull i asidu tertulià a Ràdio Estel, fou qui impartí l’habitual classe dels dilluns de l’AUGA, al Teatre Municipal de l’Ateneu, el passat dilluns, dia 16.

Magí Puig, abans de fer la presentació del germà Serra, anuncià que ja s’habien rebut algunes pàgines per al projecte del llibre que l’AUGA pensa editar amb motiu dels 15 anys de l’entitat. Alhora exhortà a enviar vivències del temps de joventut per poder tirar endavant el que serà el llibre igualadí de pàgines viscudes per igualadines i igualadins.
El germà i doctor Lluís Serra encoratjà a tirar endavant el projecte bo i començant la disertació sobre el codi psicològic de la gent gran.

Començà amb la música de tardor de “Les quatre estacions”, de Vivaldi ja que entenia que la peripècia vital de l’ésser humà comença a l’hivern. Després, a la primavera, arriba el temps de joventut i d’aplegar coneixements. Uns coneixements que maduraran i es posaran a la pràctica a l’estiu, un temps de plenitut. Després vindrà la tardor, temps de jubilació i satisfacció per la feina feta fins arribar a la fi. Un periple natural del qual tots hauríem de ser conscients. La música tardoral de Vivaldi s’escoltà amb la projecció d’unes bucòliques imatges amb tota l’esplendor de colors que ofereix la natura quan arriba l’hora de reposar per a preparar-se per una nova rebrotada.
Parlà, també de la saviesa indú que contempla quatre fases de la vida. Fins als 20 aprenen; dels 20 als 40 es realitzen; dels 40 als 60 peregrinen a la recerca de trobar un sentit a la vida i a partir dels 60 renuncien a desitjar tantes coses.
Una referència al diari d’Anna Frank i a les seves 2 darreres cartes. Contradiccions. A la penúltima sobre l’atemptat contra Hitler i a la darrera les contradiccions personals. Som un manat de contradiccions, conclou. També, si mirem la vida des de la perspectiva social, som un manat de contradiccions.
Ja a la part final parlà d’una obra escrita per Marc Tul.li Cicerò, abans de Crist, titulat “Senectute” que és l’únic llibre romà que parla sobre la vellesa. Aquí les crisi són: dels 18 als 25, d’autoestima; dels 25 al 40, del realisme; dels 40 als 55, de reducció i a partir dels 55 la crisi de la importància. Posà un exemple final en la figura d’aquell que s’enfila per l’edifici de la salut fins que, en arribar dalt, s’adona que s’ha equivocat d’edifici.

Resumí: quan és gran, un? Per a un infant ja ho és aquell que té 15 o 16 anys. Al meu temps… duen alguns. O bé, properament... El passat és record i el futur una entelèquia. Cal viure bé el present, acomodant-s’hi.


S.B.G.