L’AUGA, gràcies a la catedràtica de Ciències de l’Educació, M. Isabel Pijoan i Picas, ben coneguda ja de l’alumnat, escoltà atentament, dilluns passat al Teatre Municipal de l’Ateneu, l’acurada i detallada exposició de la personalitat literària de Montserrat Roig i Fransitorra.
En fer la presentació, el president d’AUGA Anoia, Magí Puig, animà l’alumnat a escriure una pàgina del llibre de vivències que l’entitat pensa editar amb motiu dels 15 anys d’activitat. M. Isabel Pijoan aplaudí la iniciativa i encoratjà l’alumnat a publicar les seves vivències. Una manera que les coses viscudes es coneixin i perdurin en el record més enllà de la historiografia de grans fets.

A partir d’aquí, M. Isabel Pijoan, amb el seu estil curós i lèxic àmpli, endinsà l’alumnat en el coneixement de la personalitat literària i feminista de Montserrat Roig i Fransitorra, filla de Tomàs Roig i Llop, i per tant coneixedora del món literari i dels amics del seu pare des que tenia ús de raó. Esmentà com tingué en la figura de Maria Aurèlia Capmany i Farnés, filla del folklorista i escriptor català, Aureli Capmany i Farrés, el mirall i un marcat paral.lelisme vital. Ambdues lliurades a la causa feminista des del temps universitari i connectades des de petites amb la flor i nata de la literatura catalana oberta a tots els horitzons.
Establert aquest paral.lelisme M. Isabel Pijoan feu entrar l’alumnat dins la gestació de “Molta roba i poc sabó”; i tan neta com la volen, afegí. Obra del 1971 que ja prefigura l’obra literària posterior de Montserrat Roig i Fransitorra a partir d’aquell món de ficció que li era tan plaent. Vingué després l’anàlisi sobre el temps i l’entorn en que fou escrit “El temps de les cireres” uns sis anys després i “L’hora violeta” ja el 1980 que seria tota una experiència d’intent de renovació tècnica per part de l’autora de “L’hora violeta”.
En un altre àmbit ben diferent se situaria “Els catalans al camps nazis” i tornaria als inicis, ja en la maduresa i abans de la seva prematura mort, amb l’obra “Digues que m’estimes encara que sigui mentida”.

A partir d’aquí, M. Isabel Pijoan, anuncià que llegiria uns fragments de l’obra inicial de Montserrat Roig, “Molta roba i poc sabó”, de “L’hora violeta” i de “Digues que m’estimes encara que sigui mentida”. Ho feu bo i remarcant l’afermament feminista per un cantó i alhora la ficció novelística basada en una altra visió de fets de la vida real. També, en forma ben poètica per cert, en la necessitat que tothom té d’estimar i ser estimat. Digues-m’ho, encara que sigui mentida.

No hi hagué col.loqui ja que l’alumnat encara restaba bocabadat de la facilitat i claredat expositiva de M. Isabel Pijoan. Magí Puig acomiadà la classe amb un: fins l’any que bé, si Déu vol, dedicat a la catedràtica.

S.B.G.