Dilluns, dia 18, a la tarda, al Teatre Municipal de l’Ateneu, el llicenciat en Geografia i Història i arqueòleg amb nombrosos treballs i conferències sobre el tema, Jordi Enrich i Hoja, ben conegut de l’alumnat d’AUGA Anoia, parlà il.lustrant-ho amb imatges, sobre: “La vida quotidiana a les viles romanes de la Conca d’Òdena: esplendor, bonança econòmica,alt nivell de confort i luxe”.

Abans de la presentació, Magí Puig, demanà de nou a l’alumnat que s’animés a prendre part en la redacció del llibre de vivències que s’editarà amb motiu dels primers 15 anys de l’AUGA Anoia. Ara, digué, m’acaben de lliurar un bon nombre d’escrits que se sumaran als que ja hem rebut. Animeu-vos! A veure si podem editar un llibre que segur que serà molt intressant ja que les vivències són molt amenes i diverses. Es referí, també, al proper viatge d’AUGA a l’Empordà per visitar Sant Pere de Rodes. A l’entrada s’havien repartit als socis inscrits uns fullets que en parlaven.
Feta la presentació, Jordi Enrich tingué un especial record pel matrimoni: Joana Martí, de tan grat record com a vice-presidenta d’AUGA Anoia i Joan Dalmases. Un matrimoni que encoratjà Jordi Enrich a tirar endavant la seva passió per la història de Catalunya i la recerca arqueològica. En restarà sempre molt agraït.
Jordi Enrich encarà la conferència-classe amb llenguatge planer i com a continuació de la donada el mes de febrer de 2007. Remarcà la importància dels centres de poder que envoltaven la Conca d’Òdena. Els castells de la Tossa, Òdena i Claramunt. Des que baixaren a viure a la plana fins ara han passat moltes coses i moltes crisi. Aquesta amb la qual ens atabalen ara, temps a venir, serà una més.

Jordi Enrich i Hoja anuncià i així ho feu, que parlaria dels segles I al IV després de Crist. Època romana de bonança econòmica fruit de l’enfrontament de romans i cartaginesos amb el triomf dels primers. Triomf que propicià que Roma senyoregés durant segles la conca mediterrània extenent els seus dominis a una banda i altra des d’Hispània fins a l’Egeu per un cantó i el nord d’Àfrica per l’altra. Amb l’afegitó de les terres germàniques i les angleses. Aquest domini expandí la llengua llatina, mare de les que es parlen arreu de la Mediterrània nord. També ens deixaren el Dret Romà vigent encara tot i les modificacions adients als nostres temps.
Parlà d’aquells segles com de gran prosperitat econòmica gràcies a les bones comunicacions que l’imperi mantenia de nord a sud i d’est a oest. De la ciutat de Tarraco, capital de mitja península i especialment del gibrell geològic de la Conca d’Òdena, cruilla de camins vers l’altiplà – Ilerda-el futur Aragó i Castella – i els que conduïen cap a Tarraco. El camí Manresa-Igualada que ens apropava a Girona des de l’actual plaça de Pius XIIè.

Capítol detallat i ben il.lustrat amb imatges meresqueren les Viles, enteses com a grans masos amb molta terra i esclaus per a servir-les. Les comoditats de les quals gaudien els seus propietaris, banys i servei d’esclaus inclosos. Una detallada descripció de com vivien i què menjaven a les viles romanes de Montbui, Vilanova i l’Espelt. L’especial tracte que rebien els esclaus grecs amb coneixements i fins i tot l’alçada d’entre 1,57 m. els homes i 1,47 les dones, amb un promig de vida de 35 anys i de 4 a 8 fills per parella.

Insistí, abans d’acabar, amb el fluxos de prosperitat al llarg dels segles i com, a l’edat mitjana, altra vegada sense grans comunicacions, reclosos en àmbits més petits, hi hagué devallada de prosperitat. La que hem gaudit darrerament, gràcies a la globalització i les comunicacions, ja s’ha vist que també ens ha espategat als dits. Caldrà trobar nous camins.

S.B.G.