El passat dilluns, al Teatre Municipal de l’Ateneu, l’alumnat d’AUGA Anoia, gràcies al Dr. en Medicina i psiquiatre, Francesc Xavier Buqueras i Bach, s’assabentà de l’experiència viscuda pel professor que donà la classe, de com aquest passà una setmana convivint amb els monjos de Poblet.
Magí Puig i Gubern, com fa darrerament, donà compte dels escrits de vivències que AUGA va rebent de les socies i socis sobre vivències de temps passats per tal de poder editar un llibre que contribuirà a la història de la nostra ciutat i comarca. Encoratjà a rebren més encara.

Francesc Xavier Buqueras i Bach és doctor en Medicina; psiquiatra; master en Psiquiatria Legal per la Universitat Complutense de Madrid i membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Actualment és Consultor Psiquiatra de les Residències Municipals de la Gent Gran de l’Ajuntament de Barcelona; consultor psiquiatra de la Fundació Ntra. Sra. dels Àngels; perit metge psiquiatra de l’Assessoria Jurídica del Col.legi Oficial de Metges de Barcelona; perit metge psiquiatra del Tribunal Eclesiàstic de l’Arxidiòcesi de Barcelona; assessor tècnic de la Federació Catalana d’Alcohòlics rehabiltats; assessor tècnic de l’Associació d’Alcohòlics Reabilitats d’Esplugues i vice-president de Metges Cristians de Catalunya.
L’alumat seguí les vicissituts del professor, amb detalls esparços de vivències a La Llacuna i curcumstàncies familiars intercalats, des que decidí passar una setmana a Poblet fins que aquesta arribà al seu final.

Remarcà molt la vàlua del silenci el qual, en el seu cas ja que particularment li agrada, fou molt d’agraïr. Una experiència que recomana fins i tot als qui avui dia sembla que no puguin viure sense el soroll quotidià agreujat per la gran quantitat de moderns aparells que el propicien.
Una altra de les coses que el sorprengué fou l’horari habitual del cenobi cistercenc. Llevar-se a trenc d’alba per als primers cants de lloança al Senyor i seguir un horari de pregària i recolliment fins l’esmorzar, bo i abundós i variat, altres pregàries i Missa, dinar d’hora, pregàries de tarda i sopar també d’hora. Tot anant en silenci, de dos en dos, però sense cap sensació de marcialitat. Conviure en silenci sense que ningú t’exigeixi ser-hi present i a més a més sense que et preguntin qui ets ni d’on vens fou tota una sorpresa.

Després, el llenguatge de les campanes que pren protagonisme en trencar el silenci. El travessar llindars de portes que et porten a un món allunyat de la vida quotidiana…
Digressions sobre l’austriac Sigmund Freud, pare del psicoanàlisi i d’una teoria de la líbido i del poeta alemany, Rainer Maria Rilke. La sorpresa, en acomiadar-se de l’abat de Poblet, després d’una setmana de recolliment i de treballar amb l’ordinador portàtil, d’assabentar-se que aquest també havia llegit Rilke i coneixia la seva obra.

Seguí un breu col.loqui. S’hi trobà en falta, però, aquell fil conductor que hauria fet encara més atractiva la vivència d’una setmana a Poblet.

 

S.B.G.