Dilluns, dia 8, a la tarda, al Teatre Municipal de l’Ateneu, hi hagué un canvi de darrera hora.El Dr. Pompeu Cotonat havia de parlar sobre “La història de les inflacions”. No fou possible per problemes de salut, tot i que s’esperava molt la seva conferència.

Magí Puig, després de fer referència que ja s’anava engruixint el nombre de pàgines del llibre de vivències i demanar a l’alumnat un esforç major per engruixir-lo encara més aquest mes de juny, abans de tancar el curs, presentà la llicenciada en Farmàcia per la Universistat de Barcelona, Cristina Casas i Verdés.

Cristina Casas és ben coneguda a Igualada. N’és filla i propietària de la Farmàcia Verdés i Casas la qual regenta davant un equip de 8 perones. Començà la seva tasca professional a Suïssa i Polònia en recerca farmacològica i ha estat ponent en diferents congressos relacionats amb l’ús racional del medicament. Participa activament en campanyes sanitàries de prevenció sanitària dirigides a la població en general i de més específiques com ara programes d’intercanvi de xeringues, prevenció de riscos en drogodependències, dispensació de metadona, tabaquisme i prova pilot del VIH.
Dilluns, però, parlà de “Consells per disfrutar del sol”. Començà pels raigs que d’ell ens arriben més o menys filtrats per l’atmosfera, la capa d’ozò i els núvols. També de com, aquests raigs, especialment els UVA i UVB, afecten la nostra pell. S’estengué molt en aquesta part introductòria projectant a la pantalla l’esquema de com aquests raigs ens arriben i les alteracions que la radiació solar provoca a la nostra pell. Alteracions, més o menys profundes segons el temps d’exposició i els diferents tipus de pell: albina, morena o negre, les quals també foren projectades en pantalla. Des de les vermellors més suaus fins les més severes que poden desembocar amb melanomes que ens obliguin, de grat per força, a anar ràpidament a visitar el metge.

D’aquí passà a il.lustrar l’alumnat sobre el fet que el sol ens toca sempre i que, especialment les senyores, caldria que ho tinguessin present en els escots que sovint, si no protegim la pell, es veuen plens de taquetes fosques. Insistí en la pell com un òrgan dotat de memòria i com aquesta tendeix a protegir-la enguixint la capa exterior la qual cosa és font de rugositats. També les imatges mostraren a l’alumnat com el sol no ens toca només a la platja. És més, la neu reflexa molta més quantitat d’UVA i UVB que no pas l’aigua i després d’aquesta vindria la sorra i fins i tot la gespa.
Què fer doncs? Prendre’s seriosament el perill de les radiacions. No posar-se de panxa al sol i untar-se de crema. Cal fer-ho mitja hora abans i repetir l’aplicació cada dues o tres hores, especialment després de banys perllongats i no baixar la guàrdia els dies ennuvolats ja que els ultravioletes arriben igualment.

L’àmpli ventall de graus de protecció que existeixen fou projectat i l’alumnat d’AUGA pogué veure com des del número 6 al 51 plus hi ha proteccions per a totes les pells. També s’assabentà que així com fins avui les diferents marques de cremes, olis i esprais, van molt a la seva, hi ha la ferma decissió, a curt termini, que totes s’avinguin a homologar la numeració i indicar si protegeixen de l’UVA, UVB o d’amdós alhora. Aleshores serà més fàcil optar per la que convé més a cadascú. Generalment parlant, a pells més clares més numeració – d’altra banda indicativa del nombre de minuts en qué és efectiva la protecció – i a pells més fosques menys. Tot i això remarcà que les pells fosques també en necessiten.

Especial vigilància, que no en solem tenir, amb els menuts i anar amb compte amb alguns medicaments – alguns ja ho indiquen – que poden potenciar la fotosensibilitat.

El col.loqui fou un dels més animats que ha tigut l’AUGA.

S.B.G.