Dilluns passat, a l’Ateneu, l’alumnat d’AUGA feu una passejada per la Xina turística des de Pekín a Shangai i per la Xina desconeguda, gràcies a les imatges preses pel matrimoni format per Josep M. Vidal i Solé i Concepció Vives i Serrano els quals, després de ser presentats per Magí Puig, agrairen l’haver-los invitat una altra vegada a comentar un dels paisos que han visitat. En aquest cas la República Popular de Xina.

Pekín, amb un radi de 300 kms. quadrats i milions d’habitants, habitada ja en la prehistòria, ens mostrà la cèlebre plaça de Tian An Men, la més gran del món i lloc de peregrinació per anar a veure la tomba de Mao i el monument als herois de la pàtria.

Seguí la Ciutat Prohibida. Una ciutat dintre de la ciutat amb unes muralles de 12 mts. d’alçària, residència dels emperadors durant 500 anys. Després el matrimoni ens comentà que eren dies de festa i l’alumnat pogué constatar com anaven guarnides les noies. D’aquí vam passar a la Gran Muralla. Impresionant. I encara més el nombre de xinesos que la visitaven. Es començà 200 anys abans de Crist per defensar-se dels mongols, ens comentaren. D’aquí ens van fer anar al Palau d’Estiu el qual fou saquejat pels francesos i els anglesos entre el 1700 i 1800. Tot i això encara queden a Xi’an moltes coses dignes de veure; entre elles la tomba on manà que l’enterressin l’emperador que unificà Xina. Fou un lloc secret on reposava ell i els seus servidors. Xi’an té 6 milions d’habitants i una preciosa muralla de 14 Kms. Fou capital del país i inici de la ruta de la seda. El 1974 un pagesos que feien un pou trobaren aquella tomba que semblava de llegenda. Ara es considera la troballa arqueològica més important del segle XX. L’alumnat vegé les imatges d’aquella zona on s’hi troben les estàtues de més de 7.000 guerrers, policromades. Ens digueren, però, que no es poden exposar a l’aire ja que la policromia desapareix al seu contacte.

Vingueren imatges de 1.352 coves on es troben, tot i que moltes de malmeses, unes 97.000 escultures de budes. Una tradició, la d’esculpir figures de Buda, que es veu que arribà a Xina des d’Afganistan. Aquí recordaren aquelles grans figures fetes a la roca que foren destruides pels talibans no fa pas gaires anys. Esmentaren que a les ciutats es veu bon nivell de vida però que la part rural es pobre i endarrerida. El matrimoni, des del tren, havia vist com 3 homes tiraven d’una arada. Tenir un búfal i encara més un tractor és ser molt afortunat ja que la terra és bona i dona dues collites l’any. Una de blat i l’altra de blat de moro.

Vam passat per Chaolin on s’ensenya el kung-fu. Hi ha 80 escoles amb un total d’un milió d’alumnes. Ells en van visitar una que comptava 15.000 alumnes que aprenen meditació i arts marcials. Les imatges parlaven per si soles de la munió de gent. Vingueren el mausoleu de Sun Yatsen el pare de la pàtria i mestre de Mao i de Chiang Kai-Shek, els quals s’enfrontarien i amb ells una part de Xina amb l’altre. Uns jardins, a Suzhou, els millors de tota Xina. Hangzhou la Venècia xinesa, amb 2.000 anys d’història i coniderada patrimoni de la humanitat pels seus ponts i cases de fusta. Temples i pagodes. Cada temple amb la seva, com els nostres campanars.

A Shangai prengueren imatges del Buda de jade, valuosíssim, portat per un monjo des de Birmània l’any 1800. També imatges de gratacels impresionants i barris humils. Menges d’ous cuits amb tè quan dins ja hi ha els pollets i taxis-bicicleta amb el Josep M. de conductor i la Concepció de passatger. Simpàtiques imatges que clogueren la part turística.

En la desconeguda, un wàter per tot un barri contrastà amb la immensa estació de Pekin, la més gran d’Àsia. Els trens, puntualíssims, els portaren a Datong. Era el juliol de 2007. 18 dies sense trobar cap europeu. Les coves de Yungang, impressionants ja que es troben en un racó de món i no han estat expoliades. Una gran zona minera fronterera amb Mongòlia amb una gran contaminació atmosfèrica. La paret dels 9 dragons símbol de regnes o províncies xineses. Pinyaio, també patrimoni de la humanitat. El Buda de Leshan, el més gran del món, que ocupa tota una muntanya gairebé penyasegat amb escala de pujada a una banda del Buda tallat a la pedra i una altra de baixada. Funicular de bancs fins el temple Wanniansi. El país del osos Panda que mengen cada dia 50 kgs. de fulles de la canya de bambú i finalment un creuer per Yantsé seguint el curs fins a la presa que devorarà una colla de pobles. Quan funcioni a plé rendiment es calcula que donarà tanta energia com 3 centrals nuclears.

Una delícia per a l’alumnat que gaudí de les explicacions i la projecció.

S.B.G.