LA SANITAT I LA PREMSA A IGUALADA DURANT LA GUERRA CIVIL

 

Rosa Maria Parés i Marimón és llicenciada en Farmàcia per la Universitat de Barcelona i especialista en Farmàcia Hospitalària. Membre de diverses societats relacionades amb farmàcia clínica i de ciències mèdiques de Catalunya i Balears i Premi Nacional a la Innovació en la Gestió de Farmàcia Hospitalària.
Ha publicat diversos treballs sobre temes relacionats amb l’especialitat. Ha exercit a la Mútua Igualadina i a l’Hospital d’Igualada on encara està en actiu en l’àmbit de Farmàcia Hospitalària. Actualment està treballant en la seva tesi doctoral sobre “La història de la sanitat a Igualada”. D’aquí que estigui ben documentada sobre el tema que desenvolupà a l’aula d’AUGA del pasat dilluns al Teatre Municipal de l’Ateneu, després de la presentació feta per Magí Puig i Gubern.

Rosa Maria Parés i Marimón inicià la lliçó sobre “La sanitat a Igualada durant la gurra civil” fent esment que es posà a aplegar dades sobre el tema gràcies a una trobada celebrada a Berga on es parlà de la sanitat durant la guerra civil. Què passà, doncs, a Igualada? D’entrada, els igualadins li digueren que poca documentació trobaria però fullejà els llibres de Termes i Ferran Garcia i d’allí passà a la premsa escrita en aquella època. Esmentà que de la premsa escrita abans de l’esclat de la guerra: Diari d’Igualada, El devot del Sant Crist, Ramell igualadí de l’Ateneu i Butlletí de l’AFI només quedà el Ramell igualadí de l’Ateneu i que aparegueren: Diari del poble; Full oficial de la ciutat, el novembre del 1936; el Butlletí de la CNT-FAI, el 1937; el Butlletí de la Unió de Cooperadors i Horitzons. En el Full Oficial i el Butlletí de la CNT-FAI és on trobà més dades sobre la sanitat igualadina i campanyes encaminades a millorar la sanitat àdhuc dins el propi Hospital.

En l’àmbit del professionals de la medicina aparegueren els noms, entre altres dels Drs. Solà, Rodríguez, Botet, Morera, Catarineu, Riu, Huguet i Cuñado. Remarcà els cursets de formació per a infermeres ja que foren comptades les monges que continuaren com a infermeres a l’Hospital. Tambè els cursets de puericultura tot i que no eren oficials. Més endavant, però, la Generalitat donà la oportunitat d’accedir a la carrera per mitjà d’uns exàmens. Cursets sobre higiene i xerrades sobre l’avortament i la concepció conscient, com també consells sobre què fer en atacs aèris i fer front a possibles atacs amb gas. En el camp de la feina cursos sobre accidents de treball; ho il.lustrà amb una fotografia feta d’una exposició sobre el tema obtinguda a l’Ateneu.

Dades de l’Hospital d’aquella època foren que comptava amb 34 llits hospitalaris, una sala de cures, dos RX i 38 llits en sales de medicina. Esmentà l’obertura d’una Maternitat en un edifici noble de la Rambla Nova la qual comptava amb 24 llits; l’obligatorietat d’anar-hi les parteres i l’àuge i declivi en poc més d’un any i mig.

També la construcció de l’Asil per dotar Igualada d’una estada digna per als avis desvalguts.
En acabar hi hagué un breu col.loqui i Rosa Maria Parés demanà a l’alumnat que si algú podia aportar-li més dades per ampliar la seva tesi ho agraïria.


S.B.G.