Rosa Maria Parés i
Marimón és llicenciada en Farmàcia per la Universitat
de Barcelona i especialista en Farmàcia Hospitalària.
Membre de diverses societats relacionades amb farmàcia clínica
i de ciències mèdiques de Catalunya i Balears i Premi
Nacional a la Innovació en la Gestió de Farmàcia
Hospitalària.
Ha publicat diversos treballs sobre temes relacionats amb l’especialitat.
Ha exercit a la Mútua Igualadina i a l’Hospital d’Igualada
on encara està en actiu en l’àmbit de Farmàcia
Hospitalària. Actualment està treballant en la seva tesi
doctoral sobre “La història de la sanitat a Igualada”.
D’aquí que estigui ben documentada sobre el tema que desenvolupà
a l’aula d’AUGA del pasat dilluns al Teatre Municipal de
l’Ateneu, després de la presentació feta per Magí
Puig i Gubern.
Rosa Maria Parés i Marimón inicià la lliçó
sobre “La sanitat a Igualada durant la gurra civil” fent
esment que es posà a aplegar dades sobre el tema gràcies
a una trobada celebrada a Berga on es parlà de la sanitat durant
la guerra civil. Què passà, doncs, a Igualada? D’entrada,
els igualadins li digueren que poca documentació trobaria però
fullejà els llibres de Termes i Ferran Garcia i d’allí
passà a la premsa escrita en aquella època. Esmentà
que de la premsa escrita abans de l’esclat de la guerra: Diari
d’Igualada, El devot del Sant Crist, Ramell igualadí de
l’Ateneu i Butlletí de l’AFI només quedà
el Ramell igualadí de l’Ateneu i que aparegueren: Diari
del poble; Full oficial de la ciutat, el novembre del 1936; el Butlletí
de la CNT-FAI, el 1937; el Butlletí de la Unió de Cooperadors
i Horitzons. En el Full Oficial i el Butlletí de la CNT-FAI és
on trobà més dades sobre la sanitat igualadina i campanyes
encaminades a millorar la sanitat àdhuc dins el propi Hospital.
En l’àmbit del professionals de la medicina aparegueren
els noms, entre altres dels Drs. Solà, Rodríguez, Botet,
Morera, Catarineu, Riu, Huguet i Cuñado. Remarcà els cursets
de formació per a infermeres ja que foren comptades les monges
que continuaren com a infermeres a l’Hospital. Tambè els
cursets de puericultura tot i que no eren oficials. Més endavant,
però, la Generalitat donà la oportunitat d’accedir
a la carrera per mitjà d’uns exàmens. Cursets sobre
higiene i xerrades sobre l’avortament i la concepció conscient,
com també consells sobre què fer en atacs aèris
i fer front a possibles atacs amb gas. En el camp de la feina cursos
sobre accidents de treball; ho il.lustrà amb una fotografia feta
d’una exposició sobre el tema obtinguda a l’Ateneu.
Dades de l’Hospital d’aquella època foren que comptava
amb 34 llits hospitalaris, una sala de cures, dos RX i 38 llits en sales
de medicina. Esmentà l’obertura d’una Maternitat
en un edifici noble de la Rambla Nova la qual comptava amb 24 llits;
l’obligatorietat d’anar-hi les parteres i l’àuge
i declivi en poc més d’un any i mig.
També la construcció de l’Asil per dotar Igualada
d’una estada digna per als avis desvalguts.
En acabar hi hagué un breu col.loqui i Rosa Maria Parés
demanà a l’alumnat que si algú podia aportar-li
més dades per ampliar la seva tesi ho agraïria.
S.B.G.