Feta la presentació
per part de Magí Puig, president d’AUGA, d’Alfons
Zarzoso, Conservador del Museu d’Història de la Medicina
de Catalunya i profesor associat de la Universitat Autònoma de
Barcelona, dilluns dia 21 al Teatre Municipal de l’Ateneu, qui
donaria la darrera classe abans de festes, començà per
un capítol d’agraiments: a l’AUGA per haver-lo invitat,
a Montse Gabarró i familia, a Antoni Dalmau i a l’Ateneu
Igualadí que l’hi han donat suport en el projecte d’estudi
del rescat de la figura històrica de l’igualadí,
Pere Gabarró i Garcia, doctor en Medicina.
Aquesta classe d’AUGA a l’Ateneu, assegurà el professor,
seria el colofó de totes les conferències i actes divulgatius
que ha propiciat el Col.legi de Metges de Catalunya sobre l’exili
científic republicà, fruit de la guerra civil del 1936-39.
Reiterà la tasca mèdica del Dr. Gabarró com a cirurgià
plàstic i el fet que aquesta quedés en la penombra per
un cúmul de circumstàncies. Les aniria desenvolupant durant
la classe. Per fer-ho dividiria aquesta en 6 parts.
1 – La petjada igualadina. 2 – Perquè l’homenatja
l’Acadèmia i ha dedicat aquest 2009 a la seva figura. 3
– El perquè s’exilià; una tragèdiad’immensa
magnitud familiar i professional. 4 – Com refeu la vida a l’exili
exterior. 5 – El refer la vida a l’exili interior, i 6è
– Les raons per recordar-lo. Finalment : les conclusions.
Informà l’alumnat que el treball s’ha fet per demostrar
la necessitat de comptar amb una àmplia informació de
la vida de tots els metges que, com és el cas del Dr. Pere Gabarró,
es vegeren empesos a un exili que, entre altres coses, propicià
el desconeixement de la seva tasca entre dues guerres. La nostra i la
mundial. Aquí cuidà dels Hospitals Militars de Barcelona
i València i a Inglaterra, en plena guerra mundial, a Londres
i Manchester.
Pere Gabarró i Garcia nasquè a Igualada, a la Rambla Nova
número 6 i la ciutat, a un lustre de la seva mort el 1980, o
sigui l’any 1985, donà el seu nom a un carrer del Polígon
alhora que afegia als Premis Ciutat d’Igualada, el d’Investigació
Sanitària Dr. Pere Gabarró i Garcia.
L’any 1918, Pere Gabarró, es llicencià en Farmacia
i el 1923 en Medicina. Fou homenatjat per l’Acadèmia de
Medicina de Barcelona pel seu compromís catalanista formant part
de l’Associació de Metges de Llengua Catalana i del Sindicat
de Metges, abolit el 1939. S’exilià per haver estat membre
d’Acció Republicana. Aquí, el profesor Alfons Zarzoso,
es referí a l’afició del Dr. Gabarró a l’escoltisme;
de com formà part de Palestra i arribà a ser un expert
metge de muntanya. Unes imatges de la Pica d’Estats il.lustraren
l’existència de la via o ruta Pere Gabarró per ascendir-hi
sense haver de petjar territori francès com havia estat habitual.
L’estada a Inglaterra, gràcies a comptar amb un germà
seu que hi residia feia anys, també fou analitzada. Allí
endegà un projecte d’Assocació de Metges Catalans
a l’Exili. Entretant la seva familia feia vida entre Barcelona
i Sant Feliu de Guíxols. Es vegeren imatges de Londres i Sant
Feliu entretant el profesor Zarzoso comentava que la figura del Dr.
Trueta havia eclipsat la dels altres metges catalans a l’exili,
els quals no pogueren exercir fins que fou notòria la manca de
metges i cirurgians entre les forces aliades. Fou alesmores quan el
Dr. Pere Gabarró pogué aplicar tots els seus coneixements
de cirurgia plàstica en els quals havia excel.lit.
Un repàs a les seves publicacions, tant a Catalunya com a Inglaterra
i l’apreci dels metges britànics com els d’aquí
culminà l’exposició de la seva peripècia
vital. Una pinzellada a l’àmbit privat dels depurats pel
règim franquista clogué la classe.
A la sortida l’alumnat fou obsequiat amb una llaminadura per endolcir
les festes nadalenques. A l’entrada ja havien recollit el llibre
de Vivències editat amb motiu dels primers 15 anys de l’Aula
d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de la
Comarca de l’Anoia.
S.B.G.