MUSEUS I TERRITORIS: DEL RECURS CULTURAL AL PRODUCTE TURÍSTIC

 

L’aula del passat dilluns, dia 14, al Teatre Municipal de l’Ateneu Igualadí, començà amb cert retard degut a un embús a la NII que retingué la conferenciant. Arribà just en el moment que Magí Puig començava la classe sustotitòria. Aclarit el retard es feu la presentació.

El títol de la lliçó que impartiria Carme Prats i Joaniquet, coordinadora del sistema territorial museístic de la Generalitat de Catalunya, mNATEC, “Museus i territoris: del recurs cultural al producte turístic” ja era prou explícit pel que feia a l’amplitut de perspectives que poden girar a l’entorn museístic; d’entrada ben allunyat de l’anar a veure museus, com remarcà Carme Prats en plantejar als alumnes el tema a tractar, dilluns passat, al Teatre Municipal de l’Ateneu, amb l’ajut d’imatges a la pantalla. Anuncià que faria un recorregut per les perspectives del col.leccionisme, el patrimoni, l’organització i les de futur museístic.

En aquest punt transmeté a l’alumnat la positiva impresió que, com a biòloga, li havia causat la visita al Centre Darwin londinenc. Unes vistes de la distribució interior del Centre il.lustraren com es poden renovar els museus tradicionals. Les imatges d’uns talps que talment semblaven una tapisseria molt actual i un esquelet d’un animal que fins fa poc era classificat com a quadrúpede, amb una ombra al seu darrere que el presentava com a capaç de posar-se d’empeus, talment com un plantígrad, acabaren d’arrodonir per a l’alumnat el repte d’explorar allò que valgui la pena per tal d’aprofundir en el contingut dels nostres museus.

Convertir-los en lloc de trobada habitual, com digué Carme Prats, és un repte que cal afrontar. D’aquí la proposta d’oferir al públic el patrimoni museístic en marcs de patrimoni immoble, tipus La Igualadina Cotonera o bé el Museu Comarcal i de la Pell d’Igualada o bé el Museu Molí Paperer de Capellades per tal de propiciar-ne nous usos i una gestió creativa basada, a partir de la Generalitat de Catalunya que en té les competències, en una major implicació dels Ajuntaments, Consells Comarcals i Vegueries quan aquestes es desenvolupin. Una implicació encaminada a que els qui gestionen patrimonis museístics tinguin l’obligació de divulgar-los i assolir tots plegats, gràcies a un major coneixement, nous usos derivats d’una gestió creativa.

Plantejar, doncs, una intercomunicació territorial dels actuals 25 museus interessant-se pels diferents programes que lideren, per exemple, els de la Ciència i Tecnologia o el de la Indústria de Terrassa, seria una molt bona manefra de conèixer, alhora, la nostra història, el patrimoni cultural que ens han llegat, un major coneixement de l’entorn social i fins i tot el paisatge, si s’assolís un bon nivell d’intercomuniació i visites.

En la darrera projecció i comentari remarcà el fet de poder retornar a la societat la visió de tot el que aquesta va ser capaç de crear i amb ella la il-lusió d’una projecció cap a un nou futur.
Els associats d’AUGA recolliren les participacions nominatives en la rifa de Nadal i ja que no fou possible encara comptar amb el llibre de vivències editat en commemoració dels primers 15 anys d’AUGA, s’espera poder fer-ho el proper dilluns.


S.B.G.