La regidora de Benestar Social, Pilar Salat, obria oficialment i puntual dilluns passat a la tarda, al Teatre Municipal de l’Ateneu, la Setmana de la Gent Gran. Ho feu amb el teatre ple i es felicità i felicità als presents per la inquietut cultural que fa que cada setmana, l’alumnat d’AUGA, ompli el teatre per seguir les conferències programades.
Detallà els actes de la Setmana de la Gent Gran bo i demanant, alhora, la participació i propostes noves per estudiar-les i que, talment com fan els alumnes d’AUGA, les hi facin arribarm per tal d’enriquir, any rera any, el programa d’actes de la setmana. En acabar demanà que els qui enguany complien els 80 anys es quedessin al saló d’actes per tal de celebrar l’efemèride. Una novetat que esperava que, com la resta d’actes programats, tingués èxit i continuïtat.

Magí Puig, president d’AUGA de l’Anoia, donà pas al “Testament curt d’un poeta” amb el qual AUGA commemorava el centenari del naixement de Miquel Solà i Dalmau quina efigie, projectada sobre la pantalla, fins al final de la classe. Demanà, encertadament, que els aplaudiments es reservessin per al final ja que així, el “Testament curt d’un poeta” tindria la continuïtat argumental prevista.

L’autor del guió, Carles Ma Balsells i Castelltort, és prou conegut a casa nostra. I no defraudà, ans el contrari. El testament curt del poeta el pensà en primera persona i fou, amb la veu de Jaume Ferrer i Piñol i un encertat joc de llum que remarcava els moments del record vital de Miquel Solà jove, home i pare i els de Miquel Solà poeta, dramaturg i periodista, tota una agradable experiència. No és pas cap novetat per als igualadins escoltar com la veu de Jaume Ferrer s’amotlla als diferents estats d’ànim dels personatges als quals dona vida de nou. Fou un plaer per a tot l’alumnat i la gent gran que havia començat la seva Setmana Gran, escoltar el guió de Carles Ma Balsells en boca de Jaume Ferrer.

Si abans esmentàvem l’encert de la il.luminació que feia passar de la vida de Miquel Solà, atrafegat de dia, poeta de nit, cal també fer menció dels breus talls musicals i els poemes musicats i cantats pel “Duet Pinyols” abastament conegut, també, per tots els presents a l’Ateneu.

Si el text ens feu reviure aquell jove de profund sentiment catòlic, d’humilitat franciscana, neguitejat per la lectura i la poesia i més endavant pare de família que maldava per tirar-la endavant, en un temps de penures econòmiques i lingüístiques, robant hores al descans per dedicar-les a la poesia, els cants ens aproparen encara més a la sesibilitat del poeta. “Aquell estel”, “Poseu en mi”, “Refila rossinyol”, “Placeta de la Font Vella” i “Pels camins gebrats” feren venir esgarrifances poètiques a més d’una i un alumne. També, dins la continuïtat del guió, l’actuació del “Ballet del Consell Comarcal de l’Anoia” amb la interpretació de “Gitanos”.

Des del poeta primerenc d’”Un bri de llum” passant per l’experiència de la guerra fraticida, la seva aventura teatral abans de tornar a la poesia que culminaria amb els anys de dedicació a la traducció de “Platero y yo” de Juan Ramón Jiménez, narració, recitació, música i cant, foren seguits amb una atenció creixent per l’alumnat.

Platero es transformaria amb Blanquet i el poeta parlaria amb ell i el somiaria fins deixar l’obra llesta el 1976. Una passada, encara, pel món del periodisme. “Des del meu balcó” veia passar la vida igualadina i publicava a “Vida…” la revista de la família igualadina, des d’aquella senzillesa franciscana, la seva visió de l’evolució del temps i costums.
Finalment, l’1 de maig de 1985 el “Rèquiem” tancaria l’obra poètica.

Un intens i sostingut aplaudiment tapà incialment les previstes paraules del poeta en una antiga gravació. Paraules que foren escoltades finalment alhora que AUGA obsequiava als qui havien fet possible seguir amb atenció la vida i obra de Miquel Solà i Dalmau.

S.B.G.