La regidora de Cooperació i Solidaritat de l’Ajuntament d’Igualada, Conxa Castells i Catasús, fou la primera en dirigir-se a l’alumnat d’AUGA, dilluns passat al Teatre Municipal de l’Ateneu, per presentar l’Octubre Solidari 2008. Feu referència a l’adhesió a la campanya de Pau i l’Octubre Solidari d’enguany i remarcà els principals actes que es desenvoluparan a la ciutat, Centre Cívic i exposicions. Invità tothom a ser-hi present per tal d’ampliar el nombre de ciutadans d’arreu de Catalunya que se senten cridats a la solidaritat i a la pacífica lluita per la pau.

Seguidament, Magí Puig, president d’AUGA Anoia, presentà al conferenciant: el sociòleg i periodista Salvador Cardús i Ros. Feu un resum del seu extens currículum. Nat a Terrassa el 1954, es llicencià en Ciències Econòmiques el 1986 i es doctorà el 1991 a la Universitat Autònoma de Barcelona. Fellow Visiting del Fitzwilliam College de la Universitat de Cambridge el 1993 i Visiting Research de l’Institute for European Studies de la Universitat de Cornell (EUA) el 2005 i del Queen Mary College de la Universitat de Londres el 2006. Actualment és professor titular de Sociologia a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de Universitat Autònoma de Barcelona on imparteix cursos d’Epistemologia i Sociologia de la Comunicació.

Com a investigador ha treballat en el camp de la sociologia de la religió, de la cultura, dels mitjans de comunicació i dels fenòmens nacionals. El seu darrer treball de recerca ha estat sobre el model català d’integració, “Els catalans del segle XX”, per encàrrec de l’Institut Europeu de la Mediterrània (2003-2005). Acabà donant les gràcies al Dr. Cardús per haver accedit, una vegada més, a fer de professor a l’aula d’AUGA.

Salvador Cardús començà dient que el qui tenia d’estar agraït era ell per haver-lo escollit, una vegada més, per impartir una altra classe a l’AUGA. En aquest cas per desenvolupar un tema com el de la “Pau i diversitat cultural”. Esmentà com li havia plagut que la regidora Conxa Castells hagués escollit aquell acte lectiu per inaugurar l’Octubre Solidari 2008.

A partir d’aquí seguí al peu de la lletra l’esquema d’idees que proposaria per a ser pensades per l’auditori i després, si esqueia, parlar-ne en grup. Parlar i pensar sobre la convivència entre persones d’origen cultural molt divers i de les pors i recels que pot generar a uns i altres, oriunds, nous i vells nouvinguts. Una situació, remarcà, que no era pas nova a casa nostra ja que Catalunya sempre ha estat país d’acollida. Som un dels països amb més gent immigrada d’Europa i ho hem estat moltes vegades. Finalment, abans d’acabar, anuncià que miraria de lligar-ho tot plegat amb l’Octubre Solidari d’enguany.

La visió actual com a país d’Europa que rep més immigració s’ha quantificat entre un 12 i un 14 % de la població. Com veiem això? Preguntà. Una bona pregunta si volem ser sincers. I aquí enllaçaríem amb les pors i la percepció, moltes vegades exagerada, de les dificultats que poden sorgir a l’hora de la comprensió mútua i també a l’hora de compartir avenços socials aconseguits amb esforç al llarg dels anys. Com a exemple quotidià posà l’haver de compartir metges i escoles.
Fa uns anys, no pas gaires, parlàvem que sobrarien escoles públiques ja que era conseqüència lògica d’una baixa natalitat. Ara, gràcies a la immigració, en falten i apareix la dificultat en reglamentar on encabim aquests nous catalans. El mateix passa quan parlem de la medecina pública. El 12 o 14 % es fa present a les cosultes. Àdhuc veiem perillar l’ús del català. Mirem-ho, però, amb perspectiva. Cal que prenguem distància. Les coses, amb perspectiva, se solen veure més clares i el futur amb més optimisme.

A partir d’aquí el Dr. Cardús feu reflexionar l’alumnat sobre la seva procedència. Sabem ben bé si eren ibers els nostres ascendents? Tal vegada grecs? Romans? Un aiguabarreig? Si venim més cap aquí, als segles XVIè i XVIIè, quants francesos es quedaren a Catalunya barrejant-se amb els catalans d’aleshores ? Cardellac és un cognom ben comú a Terrassa. Doncs, és un cognom occità. I els orígens de la nostra parla ? Som un país que ha crescut barrejant-se amb els que han vingut de fora. Tenim pocs fills. No em feu dir perquè ja que en desconec les causes. Però és així des de fa segles. El barrejar-nos, però, apart d’incorporar hàbits forans, ens ha permés que en dues o tres generacions els nouvinguts ja consideressin com a seva la pàtria i les tradicions. I també, com nosaltres, han acabat per tenir menys fills i propiciar noves immigracions.

I aquí enllaçaríem l’Octubre Solidari amb la Pau i Diversitat Cultural. Ser solidaris equival a trobar la pau. A saber veure un altre ésser humà, amb tots els seus defectes i les seves virtuts, com nosaltres, en el nouvingut. Si ens poséssim, encara que només fos per uns moments, en la seva circumstància vital ho comprendríem millor. La pau i la solidaritat van estretament lligades a la comprensió mútua. Mireu, per acabar us llegiré un escrit que parla de les pors i els nouvinguts. Fou escrit el 1923 per Rafel Campalans. Veureu com sembla escrit avui.

Ho feu. Un bon exemple per aprendre a admetre, sense pors ni estereotips, a integrar als nouvinguts. Els descendents dels quals seran, encara que nosaltres segurament ja no ho veurem, els catalans del futur. Sonor i llarg aplaudiment. Pau i que duri.

S.B.G.