El passat dilluns, a l’aula del Teatre Municipal de l’Ateneu, Teresa Ribera i Crusafont i Sergi Estanyol i Duocastella, presidenta de l’Associació Catalana d’Afectats de Fibromiàlgia i coordinador general de l’ACAF, respectivament, després de la presentació per part de Magí Puig i Gubern, president d’AUGA Anoia, donaren a l’alumnat una lliçó magistral de com conviure amb aquesta malaltia, complexa i crònica, que encara es resisteix a ser admesa per una part de la societat però que, alhora, compta ja des de fa pocs anys amb metges que investiguen sobre ella i les causes que poden originar-la.
Teresa Ribera n’és una de les afectades i per tant en parlà amb coneixement de causa, començant pels símptomes: els dolors generalitzats de difícil explicació i la fatiga en primer lloc, talment com si la musculatura i els lligaments perdessin la capacitat de reacció. Seguí per les alteracions del son les quals, alhora, aboquen a diferents graus de depressió, ansietat, irritabilitat i pèrdua de concentració i fins i tot de memòria. Això, evidentment, són coses que podem passar a qualsevol per diferents motius, de manera que si algú um dia no pot dormir com solia, há dormit malament i per això està insuportable, no vol pas dir que tingui d’anar corrent al metge per veure si ha contret la malaltia. Sí, però, que cal estar conscienciat que mals sons i dolors sovintejats que empitjoren amb el fred i canvis de temps, poden ser símptomes d’haver contret aquesta malaltia, que alguns encara es resisteixen a reconèixer. Parlà seguidament del diagnòstic el qual, naturalment, ha de ser clínic.

Actualment s’exigeix presencia de dolor crònic generalitzat amb dolor a la pressió en onze o més de divuit punts específics. Precisament l’ACAF l’Anoia va lliurar a l’alumnat un fulletó on es resumia què és la fibromiàlgia, els seus símptomes, quin era el diagnòstic, què l’ocasionava, quin tractament era actualment el més adient, si es podia curar, si es tractava d’una malaltia invalidant i la importancia d’una associació catalana com l’ACAF, inscrita en el registre d’Associacions de la Generalitat. Així, en acabar, ja a casa, l’alumnat podria tenir més informació a l’abast. Sergi Estanyol, per la seva part, formulà a l’alumnat tandes de quatre preguntes. Una bona tècnica per fer que la participació de l’alumnat fos més activa que no pas passiva. A títol anecdòtic es pogué constatar com a una pregunta sobre com es podia saber si un pretés afectat feia comèdia, sorgí espontàniament un: s’hi trobés vostè, ja ho veuria, què s’ha cregut! El professorat, però, posà pau de seguida bo i remarcant la dificultat de la diagnosi.
Es palesà que la fibromiàlgia pot aparèixer a qualsevol edat, especialment després de patir altres malalties que afebleixen l’organisme. Les investigacions adveren baix nivell de serotonina i l’ansietat i la depressió més aviat en serien conseqüències que no pas causes. D’aquí, segons els conferenciants, que calgui aprendre a conviure amb els símptomes i procurar reposar però, alhora, mirar de no deixar les activitats o bé fer aquelles que ens són més gratificants. La conscienciació que la fibromiàlgia és una malaltia crònica que pot arribar a ser en certa mesura incapacitant, no ens hauria de frenar l’estímul de combatre els seus símptomes amb certa dosi de rebel·lia i optimisme que ens permetés optimitzar els moments bons i perllongar-los. Actualment no hi ha curació, però si aprenem a modificar algunes actituds personals i pautes de conducta en la vida real de cada dia, podrem arribar a conèixer millor el què tenim. Fer un exercici físic adient a les postres possibilitats i prenent alguna medicació, sigui pel dolor o la depressió, sempre que sigui receptada per un professional, pot ajudar-nos a trobar aquell punt de millora.
Ambdós, especialment la Teresa, parlaven amb coneixement de causa. L’una per patir-ne, l’altre des de la vessant més tècnica pel que fa al recursos.

Resumint-ho: no s’hi val a caure en la depressió tot i que la malaltia ens hi empenyi. Una bona lliçó sobre una malaltia desconeguda fins fa pocs anys i encara ara pel que fa a les causes i el possible guariment.

S.B.G.