“Música d’autors catalans per a piano a quatre mans” era el títol de l’aula dels dilluns a la tarda, al Teatre Municipal de l’Ateneu, del dia 17.

Magí Puig i Gubern, president d’AUGA Anoia, presentà als pianistes: Maria Dalmases i Martí i Josep M. Guillén i Mestre. També, Jaume Planas i Miquel, autor dels comentaris introductòris que s’oferirien a l’alumnat, previs a les interpretacions musicals.

Magí Puig remarcà que, dilluns passat, es complien cinc anys de la mort de la senyora Joana Martí i Riba, mare de Maria Dalmases, i cofundadora d’AUGA l’any 1993 i vicepresidenta de l’entitat. Un dia especial, doncs, per als dilectes amics Maria i Jaume. Esmentà la dedicació i entusiasme de la Sra. Joana per convèncer els millors professionals de la música i el ballet per tal que donessin recitals als alumnes de l’AUGA de l’Anoia. L’AUGA, amb la seva mort, perdé un dels seus més ferms puntals.

L’emotiva introductòria fou seguida d’un altre sentit record. Jaume Planas anuncià que la seva esposa, Maria Dalmases i Martí, oferiria fora de programa, com a inici de l’aula, un “Preludi i dansa” de Jaume Padrós i Monturiol. Un compositor igualadí que desenvolupà la major part de la seva vida professional a Alemanya però que no faltava mai a la cita amb la seva Igualada. La darrera fou per la segona Pàsqua del 2007. Aquell mateix any moriria a Riner, prop del santuari del Miracle.

Després d’aquest homenatge musical al compositor Padrós començà un inoblidable concert a quatre mans, precedit per la documentada exposició de Jaume Planes sobre Ferran Sor i la seva obra. Set valsos de Ferran Sor desgranaren les seves notes amb tot el sentiment, acoblament i justesa, de les mans de la Maria i el Josep M. Si la primera interpretació que oferí Maria Dalmases, solista amb el preludi de Padrós, ja era un tast d’una bona tarda musical, els set valsos asseguraven ja una tarda per a recordar.

Seguí el comentari i l’execució de la “Marxa militar número 2” d’Enric Granados. Un autor abastament conegut quina interpretació palesà com algunes peces musicals vibren encara més gràcies al sentiment que transmeten als intèrprets.
Valentí Miserachs és també abastament conegut a casa nostra. La seva música, però, té una altra tesitura. Més intimista, tal vegada. Rica en sentiment profund. Per assaborir-la d’una altra forma. Un encert de la programació posar el seu “Scherzo” entremig de la marxa de Granados i el divertiment de Montsalvatge.

El “Divertimentp número 2” de Xavier Montsalvatge, precedit del comentari il.lustratiu a l’alumnat sobre la seva obra, per part de Jaume Planas, fou executat per Maria Dalmases i Josep Maria Guillén amb la mateixa traça. No és fàcil Montsalvatge.

I per acabar d’entusiasmar l’alumnat la “Suite canalla i sentimental” de Manuel Valls.
Una vegada assabentats de qui era l’autor i la seva obra l’alumnat es delectà amb l’”Americana”, el “Vals mariner”, el “Fox-trot”, el “Vals francés”, el “Tango” i la “Polca”.

AUGA obsequià als intèrprets i l’autor dels textos introductòris en reconeixement d’una vetllada musical que ja espera continuïtat amb candeletes.

S.B.G.