El passat dilluns, a l’aula del Teatre Municipal de l’Ateneu, l’alumnat d’AUGA, amb el mestratge de Salvador Oliva i March, seguí l’evolució de tot el què l’imperi romà, hereu de la civilització etrusca i dels usos i costums que anaren assimiliant dels països que afegiren al seu imperi, aportà a casa nostra.

Després de la presentació feta per Magí Puig i Gubern, Salvador Oliva elogià la tasca cultural de Magí Puig a Igualada i comarca i feu esment a que ja era la tercera vegada que feia de professor a l’AUGA. Salvador Oliva i March és llicenciat en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona, professor de Llengua i Cultura Clàssica a l’IES Alexandre de Riquer de Calaf. Vocal i cofundador de la Secció d’Estudis Clàssics del CECI “Prometeu Encadenat”, és autor dels llibres de text: “Mitologia grecoromana”, “Entre l’àgora i el fòrum (Cultura clàssica)” i del conte infantil: “Ah, noia!” i també d’una colla d’articles de caire històric.

El tìtol de la conferència de dilluns passat era: “De l’antiga Roma al segle XXIè: cultura i tradició”.
Remarcà a l’alumnat, ajudat de projeccións en pantalla, l’herència romana en el món actual i anuncià que dividiria la conferència en diferents parts per tal de fer-ne un bon seguiment. L’alumnat s’assabentà de qui eren els romans, quan van venir a la península i especialment a Catalunya i quines herències materials, culturals i socials van deixar-nos des del seu assentament com a gran potència d’un pragmatisme comparable al dels actuals USA.

Es remuntà a l’expansió des del Laci, venint d’Etruria, per tota la península italiana per saltar a Grècia i expandir-se cap a orient i occident des d’abans de Crist. Pràcticament dos mil.lenis des que començà l’imperi que regiren des de Roma i Constantinopla. El declivi començà per l’occident i acabà amb la pèrdua d’orient on Constantinopla es convertí en Istambul. Però no ens adelantem.

El professor parlà de l’organització que aportaren en venir. Una organització basada en el “municipium”. Ben allunyada de la que tenien els poblaments ibers. Esmentà el municipium Sigarrense, actual Prats de Rei, i les festes que anualment ho recorden. També la importància de les troballes que figuren al seu Museu i de les làpides amb inscripcions que acrediten que allí hi hagué un municipium.

Parlà de l’herència constructiva i de la importància de les vies de comunicació que enllaçaren Betulo, Barcino i Tarraco. El tipus constructiu de les ciutats amb edificis al llarg dels vials i la importància, a més a més dels vials comunicatius que comparà amb les actuals carreteres, dels aqüeductes que abastien d’aigua les ciutats. Aqüeductes que salvaven grans barrancs i que demostraven, ja que molts d’ells encara aguanten, la potència constructiva que assoliren. Remarcà especialment l’arcada romana.

La visió de l’organització cultural i social portà l’alumnat al fòrum, centre de la vida comercial, política i religiosa. També, com en tota la conferència, Salvador Oliva s’ajudà de projeccions comparatives. Fou molt interessant el sistema ja que del fòrum romà, amb els edificis civils del poder i l’administració, els temples als seus déus, la tribuna pública, els espais pel mercat i els coberts per transitar en cas de pluja, vingué la comparativa amb la que fou la nostra plaça del mercat, amb els porxos al costat i l’administració o ajuntament al front i el temple ben a prop. Tot plegat herència de l’organització ciutadana dels romans. També, les botigues als porxos, talment com els establiments que els romans tenien.

Unes visions de la Via Apia per al tránsit dels carruatges i l’exèrcit que garantia tota l’organització imperial fou comparada amb les actuals artèries comunicatives com són les autopistes. La basílica, lloc on es reunia la cúria romana per administrar justícia o també lloc de contractació, fou comparada amb les basíliques de culte religiós amb el canvi, a l’absis, de la presidència per l’altar. La maqueta tarraconense del llarg espai de curses de quadrigues, amb la seva tribuna, es comparà amb el de curses de vehicles motoritzats de Montmeló. Els coliseus, amb l’arena central per a lluites, amb els camps de futbol. En aquest cas, el del Barça. Remarcà l’herència jurídica del Dret Romà al qual encara acudim en casos de dubte i projectà comparatives del Senat amb el nostre equivalent actual. Tot un sistema de vida que encara portem, conscient o inconscientment, a sobre.

Pel que fa a la llengua, Oliva, a més a més dels comentaris genèrics d’arrels llatines, passà unes projeccions dels noms dels dies de la setmana i dels deu mesos de l’any fins als dotze actuals. Una altra evidència de l’herència cultural.

En acabar, l’alumnat, després de mostrar la seva satisfacció per tant exhaustiva i documentada classe, es trobà, en sortir de l’aula, amb la sorpresa que havia anticipat Magí Puig en la presentació de l’acte. Gràcies al Consell Comarcal i als dinàmics membres culturals de l’Alta Anoia, com a tast de la propera festa del cigronet, pogueren fer un tast dels productes de l’Alta Anoia acompanyats d’una copa de cava.

S.B.G.