L’alumnat d’AUGA, el passat dilluns a la tarda, a l’aula del Teatre Municipal de l’Ateneu i gràcies al seu president, Magi Puig i Gubern, rememorà la trajectòria de l’Escola Superior d’Adoberia d’Igualada durant els seus primers 50 anys, fins arribar a ser l’actual Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial d’Igualada depenent de la Universitat Politècnica de Catalunya. Recordà com, des del 1994, acull l’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de la Comarca de l’Anoia (AUGA) i les primeres aules que tingueren lloc a l’Escola.

Magí Puig, notificà a l’alumnat que, amb motiu de l’efemèride del cinquantenari, que escaigué l’1 de març, el proper mes d’abril es farà la presentació del llibre: “D’Escola d’Adoberia a Escola Universitària 50 anys a Igualada” i que també se celebrarà a Igualada l’assemblea anual de l’”Asociación Química Española de la Industria del Cuero” els dies 25 i 26 d’abril. El llibre l’han escrit l’historiador Josep Riba i Gabarró i el mateix Magí Puig. De tot plegat, amanit amb algunes anècdotes, en parlaria a l’alumnat.

Es remuntà a les primeres converses dels blanquers igualadins amb l’alcalde Francesc Matosas per tal de crear una Escola d’Adoberia a Igualada. L’Ajuntament cediria els terrenys en els quals s’hi havia ubicat l’antic hospital i l’esglèsia de Sant Bartomeu. Aquí feu un incís històric sobre la croada del segle XIIIè a Terra Santa i com un igualadí feu amistat amb un jueu convers, bon assaonador de pells, al qual convencé de venir a Igualada a exercir l’intercanvi de coneixements sobre els diversos tipus d’adobar pells. A més a més aportà la devoció a Sant Bartomeu que propicià que, el 1339, la festa del Sant passés a ser la Festa Major.

El 1949 se signava el document de cessió dels terrenys si s’aconseguia de Madrid el permís per a construïr l’Escola d’Adoberia. Una de les persones clau per que això fos possible fou Pere Vives i Creus, ben relacionat amb les autoritats de la capital. A finals de març ja trucava a Igualada dient que algú es traslladés a Madrid per parlar-ne. Ramon Puiggrós i Sala, aleshores president del Gremi, cuidà de fer les gestions oportunes que culminaren el 13 de juny del mateix any, festa de Sant Antoni, amb la col.locació de la primera pedra. Aquí, Magí Puig, intercalà l’anècdota d’un cigar que explotà , davant l’estupor de tots, davant el nas del “Presidente del Sindicato Vertical de la Piel”. El 1950 els arquitectes Bonaventura Bassegoda i Josep Antoni Coderch enllestiren els plànols i el juliol del 1951 començaven les obres. Una altra anècdota: s’havia fet tanta propaganda de la nova Escola d’Adoberia, única a l’estat Espanyol, que un jove mexicà va venir a Igualada per tal d’estudiar-hi. El Sr. Palmés li mostrà com tot just hi treballaven els paletes. Una altra anècdota ens situà al 1953 quan, ja enllestit l’edifici, s’iniciaren les gestions per tal d’adquirir la maquinària adient.

Santiago Franch i Juandó, químic diplomat (IQS) d’una família adobera de Banyoles i amb parentiu amb els Franch d’Igualada, en fou el director en funcion i tingué cura de dirigir el muntatge de la maquinària i dels laboratoris. Com a anècdotes de l’època feu referència als diferents animals domèstics que caçaven per fer proves amb la seva pell. Abans d’inaugurar-se oficialment en fou director Miquel Boix al qui substituí Antoni Pou i Mediano. El 3 de febrer del 1958 s’inaugurava el primer curs lectiu i l’1 de març s’inaugurava oficialment l’escola Superior d’Adoberia. Presidiren: José M. Martínez Sánchez Arjona, delegat nacional de sindicats; el governador civil de la província, Felipe Acedo Colunga i l’alcalde d’Igualada, Josep Singla i Morera. El 9 de maig tenia lloc a Igualada l’homenatge a l’Associació Química Espanyola de la Indústria del Cuir. En el banquet oficial es passaren creacions en pell de la firma “Mallerich” de Joan Poch i Pujadas.

Magí Puig feu referència a la peripècia de l’adobament de la pell de l’elefant Linda, morta al Zoo de Barcelona. Tot un repte i un èxit publicitari. Les reunions, a Igualada, dels directors de les escoles d’adoberia d’Europa; les jornades Turner; la implantació a l’escola dels estudis de Formació Professional, el 1965; la visita de José Solís Ruiz i l’anècdota de “les golfes”. Amb altres anècdotes, ben acollides per l’alumnat, passà a parlar de com, a l’octubre del 1990, essent director del Patronat de l’Escola Superior d’Adoberia, Josep M. Adzet, prengué cos, amb l’assistència de Josep Guitart, Director General d’Universitats de Catalunya, essent alcalde Manuel Miserachs, l’ampliació de les dependències i dels estudis.

El 31 d’agost del 1997 el Dr. Josep M. Adzet i Adzet es jubilà després de 35 anys de dedicació a l’Escola i al mes d’octubre rebé, a l’Hotel Amèrica, un homenatge multitudinari per part d’exalumnes arribats d’arreu de l’estat. Actuà com a director en funcions Jesús Brugués fins que Jaume Soler i Solé, fins aleshores cap d’estudis, fou nomenat director. El 2001 es creà el Consorci Escola Tècnica Industrial d’Igualada i fou nomenat director de l’Escola, Antoni Rius i Carrasco i l’Escola treballa en un projecte de vehicle amb aire comprimit. Més endavant ho farà amb un d’oli vegetal l’”AmbOli”. També es crearà, el 2003, el Curs de Postgrau de Medi Ambient.

El juliol de 2004 Rita Puig i Vidal, filla del Magí, pren el relleu en la direcció de l’Escola d’Enginyeria Tècnica Industrial d’Igualada i al setembre se signa un acord amb l’Associació de les Indústries del Cuir i Annexes (AIICA) per tal d’instal.lar allí una planta pilot de fabricació de paper i es comencen Seminaris per a la indústria paperera. El 2005 xerrades sobre carburants alternatius i demostracions de l’”AmbOLI” per part del grup de recerca de l’Escola GIR.

Actualment hi ha el projecte del Campus Universitari del Pla de la Massa dintre el Pla d’Infrastructures Universitàries, a executar del 2007 al 2013. Allí podria ubicar-s’hi l’Escola Universitària, amb Màster a nivell europeu pel que fa a l’Adoberia i a canvi l’edifici de la plaça del Rei podria passar a l’Ajuntament.

A l’hora de les preguntes una periodista, una tal Sandra Camaca si mal no recordo, acudí, micròfon portàtil en mà, a fer preguntes a Magí Puig. Aquest agraí la presència de la família Bertran-Díaz, am la seva filla Lloll bo i recordant la deliciosa aula testamentària de tardor. Ja s’espera la propera vinguda del Celdoni Fonoll i la Lloll Bertran.

S.B.G.