Amb el títol genèric de: Presentació de l’Any Internacional del Planta Terra, a càrrec de Miquel Segura i Carreras, cineasta i col.laborador de la UNESCO, començà l’aula de l’AUGA del darrer dilluns d’aquest maig plujós com feia anys que no es veia.

Magí Puig donà pas al presentador i aquest feu referència a la proclamació per part de l’Assemblea General de les Nacions Unides de l’any 2008 com a any internacional del planeta Terra. Una iniciativa, daltra banda, promoguda per l’Unió Internacional de Ciències Geològiques i la UNESCO.

A partir d’aquí l’alumnat d’AUGA s’assabentà de com aquestes organitzacions internacionals procuren per tots els mitjans al seu abast conscienciar la humanitat de la necessitat de preservar la Terra dels atacs de tota mena que li cauen diàriament a sobre. D’aquí que la primera projecció programada fos un documental encaminat a l’esmentada conscienciació. Per a complementar la classe Miquel Segura comentà que es projectarien dos curtmetratges internacionals titulats: “Dobermann” i “Hombre orquesta” i com a final la presentació d’un film amateur dels realitzadors catalans Jan Baca i Toni Garriga, guardonat amb la medalla d’or de la UNICA, titulat “Como escribir cartas de amor”.

Feta la presentació, Miquel Segura i Carreras, el qual darrerament ha treballat de ferm per tal que Igualada pugui acabar essent seu fixa dels audiovisuals de la UNESCO, donà pas a les projeccions bo i remarcant de nou que es posés especial atenció al documental en defensa del planeta Terra.

Aquest, molt ben realitzat i amb clara crida a la conscienciació general en defensa de l’única casa comuna que compartim tots els mortals, seguint la gravitació de l’unnivers, donà pas a una tragicòmica aventura, que sorprengué més d’un en trobar-se amb l’humor alemany que narra una peripècia viscuda per un espabilat que provocà un gos de la família dels dobermann. Molt ben filmada i amb una llargada adient a fer més valuós el curtmetratge.

El segon curt, de caire més humorístic tot i la tragèdia soterrada en forma d’interès i gelosia, també arrencà els aplaudiments de l’alumnat. Sembla mentida el que pot donar de sí un argument tan senzill com les ganes d’atreure com a espectadora una nena que, això sí, portava una moneda a la mà

Finalment “Como escribir cartas de amor”, de Baca i Garriga, interpretada per Marissa Josa, Marta Corral, Mercè Martínez i Marta Plegrina, en els principals papers, traslladà l’alumnat a un col.legi de monges en els temps de la postguerra. Ben merescuda la medalla d’or de la UNICA tot i que suposo que la major part de l’alumnat desconeixia aquesta dada. A l’època no era pas infreqüent jugar amb els sentiments de les persones. Havia estat, per dir-ho d’alguna manera, l’esport nacional per excel.lència. Com es digué més d’una vegada: bé es tenien de distreure d’alguna manera per compensar altres carències tot i que, com en el cas de la pel.lícula acabi, tal com es mig veia a venir, en drama.

Algun i alguna alumna, en acabar, comentaren que no hi veien lligam entre la primera projecció del documental sobre l’any internacional del planeta Terra i la resta de films. Miquel Segura ja havia advertit al començament que eren un complement per omplir la tarda. Ara queda esperar que de la seva presidència d’UNESCO/CAT surtin noves iniciatives en aquest sentit per tal que Igualada i l’Ateneu continuin en primera fila d’un cinema amateur cada vegada més tecnificat. La qual cosa no obsta perquè ens prenguem molt seriosament que destruir el planeta equival a quedar-nos sense llar.

S.B.G.