Dilluns passat, a l’aula del Teatre Municipal de l’Ateneu, l’alumnat de l’AUGA”, gràcies als igualadins de la Secció Anoia d’ACAPS, l’Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí, rebé una lliçó de com viu en l’actualitat aquest poble confinat a camps de refugiats a la “Hamada” i al Tindouf on el Front Polisari organitzà els campaments.

Magí Puig, president d’AUGA Anoia, presentà la regidora de Solidaritat i Cooperació, Conxa Castells, a Toni Cuadras autor del documental sobre Mahbes, al NE del Sahara Occidental, a Antoni Aguallo, secretari d’ACAPS Anoia i a Boulahi Ahmed, un sahrauí que fa 8 anys que resideix a Igualada i que, quan pot, fa escapades a veure la família; una aventura diferent a cada viatge.

Toni Cuadras feu un resum de com aniria la classe i parlà dels diferents agermanaments que la ciutat d’Igualada té amb diferents pobles; entre ells el que fa aproximadament un llustre es va fer amb Mahbes, al sud d’Algèria.

Per tal de situar l’alumnat als orígens històrics del que veurien reflectit en el documental parlà dels esforços que el poble sahrauià ha fet per dotar-se d’una organització semblant, encara que sigui a la menuda, al que aquí coneixem com a municipis i províncies. El documental presentaria a l’alumnat l’organització dins els campaments; el paper decissiu que hi juga la dona; els beneficis de l’agermanament; la cultura; la música i literatura transmeses oralment i finalment el museu del poble sahrauí (un bagul en el qual han anat dipositant el que han pogut guardar durant aquests 33 anys de desplaçats de la seva terra.

El documental, en efecte, tractava gràficament, amb intervencions de l’alcalde de Mahbes parlant del seu poble, tot el que ens havia avançat Toni Cuadras, inclosos petits horts regats amb dificultats quan no, si bufava el vent del desert, coberts d’arena. Un treball esgotador quan es considerava adient provar de recuperar aquella petita riquesa hortícola. Els nens anant en formació a l’escola… el dispensari, que per a ells és un hospital… les transmissions orals del saber i les tradicions…

Acabat el documental, Boulahi Ahmed, parlà a l’alumnat de la història del Sahara Occidental, conegut en temps de la colonització espanyola com a “Sáhara español”, un territori de 266.000 quilòmetres quadrats amb una costa que, des del cap Jubi fins al cap Blanc suma 1.062 quilòmetres. Parlà del segle de colonització espanyola i de la riquesa en fosfats, petroli, gas natural i coure raons per les quals Marroc i Mauritània es repartiren el territori l’any 1976 després que Espanya, per mitjà de la legió, hagués lluitat gairebé tres anys contra el Front Polisari i acabés traint el poble sahrauí en no donar-li suport davant les exigències d’independència, segons Ahmed.

Després de ser abandonats a la seva sort i malgrat l’ONU i el reconeixement de la República Sahrauí Democràtica per part d’alguns estats àrabs, entre ells Mauritània, vingué l’anomenada marxa verda organitzada pel Marroc. Poca cosa pogué fer el Front Polisari davant l’exèrcit marroquí el qual fins i tot, segons Ahmed, arribà a llançar bombes “napalm” contra els campaments. Ara, conclogué, encara està tot per decidir però el poble Sahrauí manté la seva lluita per la independència amb l’esperança en el suport internacional ja que una vuitantena de països reconeixen la República Àrab Sahrauí Democràtica, proclamada el 27 de febrer de 1976 pel poble sahrauí. També amb l’esperança que el món àrab, com ha fet fins ara, no accepti que el Marroc es mengi el Sàhara.

Antoni Arguallo remarcà l’esforç que fa la comarca de l’Anoia i Igualada en particular procurant portar-hi metges, medecines i productes d’higiene bo i fent una digressió sobre el poc que costaria un ajut seriós per part del govern i els beneficis que obté la indústria de l’armament subministrant bombes anti-persona i armes de darrera generació. Comparà la despesa en armament i el molt que es pot fer amb un sol euro quan el qui l’ha de rebre es pobre de solemnitat. Feu també extrapolacions entre el voler cultivar horts lluitant contra la sequera i la sorra; l’alimentació de les cabres, ja que no hi ha altra cosa, amb retalls de cartró de les capses. Quina llet voleu que donguin? També de la tasca que fan les ONG’s i la que fan els tancs tot i que l’ONU, el 1991, es refermés en l’alto el foc i el dret al referèndum. Marroc envià milers de ciutadans a ocupar el Sàhara per tal de guanyar-lo i fins ara no s’ha fet. Acabà dient que una de les coses que es poden fer i que no costa res és accedir a la pàgina d’internet “Todos por el Sàhara” que ha propiciat Antonio Bardem i manifestar el suport individual.

Conxa Castells clogué l’acte fent una crida a la solidaritat ja que aquesta es manifesta més espontàniament quan es coneixen els problemes d’aprop. Les colònies d’estiu per a nens i nenes sahrauís i les altres activitats que ha anat exposant Antoni Arguallo, el qual es desviu per facilitar i organitzar ajuda, juntament amb Boulahi Ahmed que ja porta 8 anys entre nosaltres i Toni Cuadras, en són bon exemple. D’aquí que l’Ajuntament també els dongui suport en la seva tasca. Moltes gràcies per l’asistència. Boulahi Ahmed fou el protagonista del torn de preguntes.

S.B.G.