M. Rita Marimón i Llucià, llicenciada en Història, alliçonà l’alumnat d’AUGA, al Teatre Municipal de l’Ateneu, sobre “L’ascens social i econòmic d’una família dels segles XVI-XVII. Els Cornet.

D’entrada cal dir que M. Rita Marimón ha dedicat moltes, moltíssimes hores, a seguir la vida dels Cornet. Serà difícil, doncs, resumir l’àmplia referència que sobre la nissaga donà la professora a l’alumnat d’AUGA dilluns passat.

La primera referència fou una pinzellada a les institucions catalanes en els segles esmentats i la constatació que els Cornet i els Franquesa han estat els únics nobles que ha tingut Igualada. Seguí la lliçó pels camins de constatar que els Cornet havien estat el paradigma de l’expansió dels mercaders. Una classe social que coadjuvà al creixement de la burgesia bo i enriquint-se amb el tràfec mercantil. S’anomenaren prohoms (ciutadans honrats) i mica a mica s’anaren fent amos dels Consells ciutadans. També s’adjudicaren l’ésser la “Biga” que suportava el pes del país. El mateix Consell de Cent, el més gran del país, també es vegè envaït per la nova burgesia.

M. Rita Marimón introduí l’alumnat en el sistema d’eleccions que s’imposà als Consells a l’època: els quins plegaven designaven el seu successor en el càrrec i els fills prenien el relleu en la majoria dels casos. D’aquí que unes poques famílies dominessin el Consell. Ferran II d’Aragó, adonant-se que a Catalunya l’oligarquia no li deixaria fer res, com inspirat per Maquiavel, procurà minvar la prepotència dels consellers. Al final s’arribà a imposar per a la successió en el càrrec el sistema de la insaculació. Més justa, si bé es mira, però que en el moment en que els bons homes eren pocs i es trobaren que en les Corts de Monzó els hi aferigen més d’un centenar de nous ciutadans honrats, procedents de la branca de la judicatura, els hereus dels anteriors ciutadans honrats ja no pintaven gran cosa.

Passant dels Cornet mercaders als Cornet ciutadans la professora feu avinent que els prohoms ciutadans formaren arreu de Catalunya una nova aristocràcia i a finals del segle XVè i en el XVIè ja havien esdevingut una nova oligarquia. És quan apareix la figura del Virrei amb tota la seva cort de juristes (posà d’exemple els Franquesa).

Què sabem els d’Igualada dels Cornet? Doncs, que deixà terres on s’aixecaria Santa Maria. Que es trobà el testament d’un Cornet, a Santa Coloma, que diu que quan mori les restes es portin al fossar familiar d’Igualada. Seguí una exhaustiva repassada a l’arbre genealògic des del Pere Cornet, els Berenguer Cornet, fins la reclamació del patronatge d’una confraria per part de Geroni Cornet. Existeix documentació al registre parroquial de Santa Maria d’entre el 1513-1514.

Les dades de la branca de la nissaga que es traslladà a Barcelona han estat més difícils de trobar. De l’Antoni se sap que visquè a Barcelona on constava com a: Meercader de Barcelona, natural de Igualada. De la seva descendència, l’Antoni Ramon maridà amb Caterina Pujadas i Berenguer es casà amb Climenta Munymany. Un Pau Cornet es casà amb Elisabeth Franquesa i incrementà molt el seu patrimoni. Fou batlle reial a Igualada en un moment en que Igualada comptava amb 2 batlles. L’altre era el designat pel monestir de Sant Cugat. També fou administrador de l’Hospital.

Remarcà la professora la importància de Geroni Cornet i Franquesa qui es feu amb el monopoli de portar la llana dels paraires a Barcelona. Fou el qui construí la casa del carrer de l’Argent que anava des de l’actual casa dels Miserachs fins la cantonada on hi havia Cal Perico. El Geroni també actuava de prestamista i es convertí en un terratinent. L’actual parc de Puigcornet era seu. Fou també qui impedí que els Cardona es fessin seu el domini de Sant Cugat. Després, amb el mateix èmfasi, es referí l’Agustí Cornet. Mecenes que cedí els terrenys que anaven des de l’antic hospital fins al convent dels Caputxins. També propicià que Igualada comprés el domini que tenia el monestir de Sant Cugat. A partir d’aleshores Igualada nomenava els seus representants. Un inventari de joiells, plata i or, dona fe de la seva puixança el 1599. Quan Felip III convocà Corts a Barcelona, davant el donatiu que li feren els prohoms d’un milió de lliures, atorgà titols de noblesa als donants. L’Agustí era a la llista. Després visqué de renda.

Acabà amb Geroni Cornet i Sacirera (Çaçirera en alguns documents) i l’escut dels Cornet i el llegat per a donzelles per maridar, sempre que fossin pobres de solemnitat. Una fundació encara vigent. Igualada dedicà un curt passatge a Geroni Cornet. En el torn de preguntes es feu el comentari de perquè en Geroni Cornet i Franquesa havent fet deixes importantíssimes i aconseguit passar el domini de Sant Cugat a Igualada no compta amb cap carrer ni plaça i la petitesa del passatge per al Cornet Sacirera.

L’alumnat quedà gratament sorprès i satisfet d’haver conegut, per mitjà de M,. Rita Marimón, aquesta nissaga igualadina fidel a les seves arrels.

S.B.G.