PATOLOGIA OCULAR DE LA GENT GRAN

 

Caldria remarcar la qualitat d’imatges que gaudí l’alumnat que, com cada dilluns, omplia el Teatre Municipal de l’Ateneu el passat dilluns. El Dr. Àngel Asensi feu avinent que, donada l’amplitud de les afeccions oculars, centraria la classe en els apartats de: cataractes, glaucoma i degeneració macular i que, dintre de cada un dels apartats, parlaria de causes a efectes més comuns que pateix la majoria. L’alumnat seguí les detallades explicacions introductòries tenint davant, a tota pantalla, la projecció d’un globus ocular i dels lligaments suspensors del crista.lí, l’iris, i els límits de les cambres anterior i posterior on el cristal.lí s’ubica. Després, ja familiaritzat amb els diferents punts del globus ocular: còrnia, iris, cos ciliar, pupil.la, retina, el cos vitri, la màcula i el nervi òptic amb les seves ramificacions, se’ls parlà abastament de les cataractes. El professor ho feu alhora que anava projectant imatges referides als desenvolupaments de les més comunes. Després d’escoltar la introducció sobre el globus ocular i seguir el procés de formació de la cataracta, la qual pot ser d’origen congènit, adquirit o bé senil, l’alumnat pogué seguir la projecció d’un vídeo on, pas a pas, des de la primera incisió, es veia l’operació completa d’una cataracta amb implantació final del cristal.lí artificial. El Dr. Asensi, en la seva explicació, que seguia puntualment el desenvolupament de la intervenció ocular, feu avinent que tot i que popularment se sol dir que es fa per mitjà del làser, això no és cert. El cristal.lí afectat es desfà per mitjà d’ultrasòns i es succiona fins absorbir-lo tot. Després ve la neteja de la cambra, el plegat del cristal.lí artificial per mitjà d’un original estri i la col.locació al seu lloc una vegada s’ha desplegat, amb fixament per mitjà d’unes subjeccions laterals. Diríem que pel que fa al seguiment de la classe, millor impossible. D’aquí es passà a la lliçó sobre el glaucoma amb projeccions dels llocs per on passa el flux i reflux del líquid que manté la còrnia en el seu punt just d’humitat. A grans trets, tot i que el Dr. Asensi ho explicà amb tot luxe de detalls, si els drenatges naturals no donen l’abast per mantenir el nivell d’humor aquós, es provoca un augment de pressió que afecta les fibres de connexió amb el nucli del nervi òptic. Es coneix com a dessecació macular. Un seguit de projeccions il.lustraren la progressiva pèrdua de filaments fins arribar al punt de formar-se un cavitat que desconnecta progressivament el nervi òptic de les ramificacions que recullen les imatges de la retina. Al final del procés, si no s’ha pogut tallar a temps, el nervi òptic no pot transmetre cap senyal al còrtex cerebral. En aquests casos el glaucoma ha acabat provocant una ceguesa irreversible de l’ull afectat. Finalment, el Dr. Asensi, entrà en l’apartat que feia referència a la patologia ocular de la gent gran. D’entrada manifestà a l’alumnat que, tota vegada que vivim més anys, cada any que passa hi ha més possibilitats de patir-la. Altrament, per ara, encara es desconeix l’orígen concret d’aquesta patologia. Existeixen uns intercanvis metabòlics que provoquen alteracions de la màcula lútia les quals, bè sigui engrandint-se, bé formant agrupacions, arriben a impedir que les imatges es fixin bé a la retina. Els dos tipus degeneratius, secs els uns, humits els altres, provoquen semblants efectes. La teràpia consisteix en reduïr al màxim possible els volums provocats per la degeneració per tal que interfereixin el menys possible la fixació de les imatges a la retina. Explicades les diferències sobre aquestes formacions seques i humides i la demanda d’oxígen que provoquen, l’alumnat pogué seguir l’evolució degenerativa i fins i tot veure l’efecte que pot provocar l’alteració del camp visual si aquesta arriba a obstaculitzar la part central de la visió. Una visió que, aleshores, només permet distingir els contorns però no la part central. La classe s’acabà amb temps suficient per tal que l’alumnat pogués fer preguntes. I tant com preguntaren! Una clara demostració que s’havia seguit la classe amb interès. Hom aspiraria a haver-ne fet una crònica fidel atesa l’explanació de la lliçó. En tot cas, d’haver-hi alguna llacuna, no ha estat feta de mal ull. S.B.G.