UN VIATGE A L'IRAN
El dilluns,
dia 14 de gener, l’alumnat d’AUGA, a l’àula
del Teatre Municipal de l’Ateneu Igualadí, gràcies
als esposos Josep Ma. Vidal i Concepció Vives, emprengueren viatge
a l’antiga Pèrsia. Magí Puig, president d’AUGA Anoia, presentà en forma versificada el matrimoni Vidal-Vives, d’altra banda ben conegut de gairebé tot l’alumnat. En primer lloc ambdós feren avinent que a l’Iran, antiga Pèrsia, fou on es curtiren les primeres pells i que no parlarien dels tripijocs polítics actuals ja que d’això, a l’inrevès que del tema pells, no hi entenien. Que calia veure les imatges que havien captat com si es tractés d’un viatge turístic dels que ofereixen les agències. Tots sabíem que això no seria així ja que ambdós tenen tendència a fugir dels estereotips i fixar l’atenció en la realitat vital dels llocs que visiten. D’entrada, però, es compleix l’estereotip i les senyores tenen d’anar ben tapadetes incloses les hosteses les quals transformen els seus uniformes amb la uniformitat del vestit negre, amb el cap ben tapat, també de negre. Una altra observació fou la de que no trobaren cap turista tot i que se suposa que a l’estiu deu haver-n’hi. Pel que feia al guia que varen tenir, discret i educat, aprengué l’espanyol a les illes Canàries, després de fugir quan esclatà la guerra entre l’Iran i l’Irak. Per a situar l’alumnat davant del mapa de l’Iran projectat a gran pantalla donaren dades: una població de 65 milions d’habitants amb una esperança de vida de 70 anys encabida en una superfície que amida com ara tres vegades la península Ibèrica. Tot i essent el tercer país productor de petroli no compten amb refineríes remarcables. El matrimoni alternava els comentaris. Ara l’un, ara l’altra, amb més intervencions de la Concepció, ens endinsaren per l’Iran. Un país de micro climes, gràcies als altiplans, on es pot passar de 5 graus a les muntanyes als 40 del desert. Els donà la impressió que el poble se sent molt aïllat de la resta del món i que, d’una forma o altra, deixen entendre que ells no en tenen pas la culpa. Arreu foren molt ben rebuts i s’adonaren que la gent gran coneix Barcelona per la clínica Barraquer on algun parent o conegut s’ha operat de la vista, que els joves, com en altres parts del món saben del Barça i del Ronaldiño. La meitat de la població té menys de 20 anys i la religió musulmana és majoritàriament xiïta. Es venera la descendència de Mahoma i els ayatolàs que porten el turbant negre són descendents directes del profeta. Les fotografies ens mostraren la modernitat de Teheran, una capital de més de 6 milions d’habitants amb un caos circulatori de primer ordre i no gran cosa per veure ja que es reconstruí sense respectar la part antiga. Al darrera la muntanya assoleix els 3.900 metres d’altura i llueix neu la major part de l’any. Els palaus del Sha i els seus familiars es troben al redòs de la muntanya i els alumnes pogueren admirar la seva magnificència així com la del Museu Saud Abad. El Sha sempre havia cregut que tornaria i deixà la joieria en una sala de la caixa forta del banc. Ara es pot visitar i meravellar-se davant aquelles joies que es portaren quan es feu realitat el somni de Fara Diva. Després, dibuixant gairebé un vuit sobre el mapa, ens feren passar per Hispahan amb una meravella de places i construccions acolorides amb predomini del blau i abundants fonts d’aigua. El Josep Ma. I la Concepció feren avinent a l’alumnat que l’aigua, per mitjà d’unes canalitzacions pètries subterrànies construides fa 3.000 anys, arribava àdhuc a zones del desert. També la netedat de les ciutats visitades. No recordaven haver vist cap paper al terra. Una instantània de noies estudiants, totes de negre, evidenciava el canvi sofert amb l’arribada dels ayatolàs. Grans retrats d’ells d’arrera d’elles. Un pont magnífic sobre l’abundós cabal del riu donà pas al costum de refrescar-se a les graderies laterals i una instantània molt original del llarguíssim sotapont il.lustrà la grandària de la construcció feat amb pedra. Vingué, després la visió de la tomba de Cir el Gran i d’allí vàrem passar a les de Persèpolis; Kerman amb el gran cartell dedicat als màrtirs de la guerra i la visió d’un original pa que serviria d’aliment en el picnic que ens introduïria al país desèrtic amb pastors nòmades i les grans construccions dels Caravansaray per eixoplugar les caravanes de la ruta de la seda, a un dia a pas de camell d’una construcció a l’altra. Les originalitats dels treballs d’estudiantes, els blocs de sucre per vendre, les palmeres tipus monument per il.luminar ja que no n’existeixen de naturals. Els jardins en mig de les viles del desert on s’hi fa vida de família. El monument a la cantimplora i els immensos camps de festucs. A Yaz ens sorprengueren les fotografies de viles del desert amb unes monumentals torres de refrigeració natural per convecció, fonts d’aigua i un cementiri zoroastrià el qual, seguint les creences de Zoroastre que diuen que la terra i el foc d’han de preservar de la contaminació, compta amb una torre del silenci al cim de la qual es deixen els difunts per tal que els voltors deixin ben netes les restes. A Kashán, després, amb cases construides amb toves de fang i palla, veuriem un temple amb el signe del Zoroastre i el temple on es guarda, perennement, una flama de foc. Constrastava, després de veure la Concepció amb un gros barret, el fet que li exigissin posar-se un vel que la cobria de cap a peus, amb uns models de vestir que se suposa que les nadiues només deuen portar dins a casa. Més torres de refrigeració i portes amb dos trucadors per tal d’identificar si el qui trucava era home o dona ja que, sense fer trampes, cadascú tenia de trucar amb el seu. Entràrem al país dels ramats de cabres d’un pèl llarg i la fabricació d’alfombres. Esqueia el temps de la commemoració de les morts de Fàtima i Alí, filla i gendre del Profeta i calia anar amb compte de no fer fotografies ni parlar amb les pelegrines de negre. Per cert que, en un moment donat, ens ensenyaren la instantània d’un autobús; a la part del davant els homes i a la del darrere les dones de negre amb la mainada. A Hamadan, que fou capital de l’imperi Meda del 612 al 550 abans de Crist, captaren el monument i la tomba del gran filòsof i metge Avicenna, en àrab Abu Ali al Husayin ibn Sina, el qual va deixar escrits uns 400 llibres de medicina abans de morir el 1037. També ens mostraren el mausoleu de la reina Ester i el del poeta Hafez a Shiraz i la mesquita Nassir-ol-Molk. I de Bisotu uns relleus a la roca fets 521 anys abans de Crist. Dades curioses comentades pel matrimoni: la bellesa de les cares de les noies tot i que algunes es facin operar el nas; les tombes Sasanides són de fa 2.000 anys abans de Crist; les dones no poden cantar ni gravar cançons; la gran admiració que tenen pels poetes. Com a colofó ens projectaren un DVD en el qual es reconstruia Persipolis talment com era al temps del seu esplendor, les cerimónies que s’hi celebraven amb les rebudes de les ofrenes i les comitives del Zoroastre fins que les invasions hi prengueren foc i deixaren Persipolis com ensenyen les runes actuals. La parella Vidal – Vives, ara que ja han trencat el gel de la presentació d’un dels seus viatges a l’AUGA seria bo que s’animessin a fer-ne de noves. S.B.G. |